Qui coneix Sant Cristòfol de Vinyoles? Aventurem que és un bé (declarat d’interès local) prou desconegut, cosa que explicaria l’estat deplorable en què es troba i que ha fet que l’associació Hispania Nostra, entitat sense ànim de lucre que aplega acadèmics i professionals relacionats amb el patrimoni, l’hagi inclòs a la seva llista vermella, és a dir, a la relació de béns historicoartístics que corren un greu perill. Una simple mirada a les fotos que han fet públiques ja testimonia que de raó en tenen. 
Hispania Nostra fa pública una relació dels mals que pateix el bastiment, el que va ser una petita església romànica edificada al segle XII i ubicada al municipi alturgellenc de Cava. La van incloure a l’esmentada llista vermella “per greus problemes que afecten la seva integritat”. Així, detallen, presenta problemes d’humitat, amb una coberta que està en mal estat, parcialment caiguda. En cas que s’acabés d’enfonsar totalment, adverteixen, “provocaria sens dubte la pèrdua de la pila baptismal i la de l’aigua beneïda”, així com del terra original i dels altars que encara es conserven a l’interior de l’església. A l’interior, conclouen, hi ha també tres petits relleus (a sota de la cornisa) que presenten també un estat deplorable de conservació. 
Què ha provocat que el petit temple hagi acabat en tan míseres condicions (més enllà de l’excusa sempre esgrimida pel Bisbat d’Urgell: tenen molt patrimoni dispers per tot el Pirineu i no disposen de recursos per mantenir-lo)? Doncs una raó que apunten veus coneixedores del problema és que l’església es troba en un indret de molt difícil accés, cosa que fa molt complicat tot projecte de conservació i rehabilitació. Això sumat, és clar, al despoblament dels nuclis més propers al llarg de les passades dècades, una falta de vida humana pels voltants que fa que béns com aquest es deteriorin per manca d’ús i manca de cura. Tampoc, recalquen, és que el de Sant Cristòfol de Vinyoles sigui un cas massa singular. 
L’església figura a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, amb profusió de fotografies, però sense cap comentari sobre el seu estat. 
Recorrent a la Viquipèdia, l’enciclopèdia virtual detalla que la primera menció documental data de l’any 1085. Indica que Arnau, fill de Ramon, donà a Santa Maria de la Seu, a més de les possessions que tenia al comtat de Cerdanya, un alou situat vora l’església de “Sancti Cristopfori...infra terminos de Cava”, per la qual faria tasca cada any a la canònica mentre visqués, i a la seva mort li romandria lliurement. Probablement va ser capella de l’antic castell.