Andorra és el quart país on el risc de blanqueig de capitals és més baix segons el rànquing mundial del 2023 elaborat per l’Institut de Governança de Basilea, que atribueix al Principat una puntuació de 3,09, essent el 10 el risc major, per darrere d’Estònia (3,00), Finlàndia (2,96) i Islàndia (2,87) que conformen el podi entre les 152 jurisdiccions que s’inclouen en l’informe d’enguany. 

Per darrere del Principat, que baixa dues posicions respecte a l’informe del 2022, on era el segon país amb menor risc de blanqueig, se situen Suècia (3,20), Dinamarca (3,36) i Nova Zelanda (3,38), mentre que el rànquing el tanquen Birmània (8,13), Txad (8,14)  i Haití (8,25). Pel que fa als països veïns, França (3,58) ocupa el dotzè lloc del rànquing i Espanya el dinovè (3,96). Portugal (4,08) és a la 25a posició i entre els altres petits estats avaluats en l’exercici 2023, San Marino (3,51) ocupa el desè lloc, Luxemburg (3,67) el catorzè, Liechtenstein (4,58) el 43è, Malta (4,65) el 46è i Xipre (4,67) el 49è.

L’índex AML de Basilea s’elabora a partir de 18 indicadors de cinc àmbits que es consideren clau per poder contribuir a un increment del risc del blanqueig de diners i del finançament del terrorisme. Així, per a l’obtenció dels resultats d’aquest informe, l’Institut de Governança de Basilea analitza les deficiències que hi pugui haver en el marc de les mesures de prevenció contra el blanqueig, el risc i els índexs de corrupció i suborn, el compliment dels estàndards de transparència i els estàndards financers, la transparència pública i la rendició de comptes i la situació dels drets polítics i de l’Estat de dret.

L’informe permet constatar un lleuger increment generalitzat de les puntuacions de risc malgrat els esforços tant dels actors públics com privats en l’aplicació d’un enfocament basat en el risc de blanqueig de capitals. I en aquesta línia, alerta que el progrés en el compliment de normes de cooperació internacional “és massa lent”.

En el cas concret d’Europa, l’estudi adverteix que  la puntuació mitjana de risc relativament baixa de la regió “emmascara una variació significativa entre països”, especialment en la qualitat dels marcs de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, i s’incideix en la necessitat de supervisar l’eficàcia dels sistemes de prevenció, les mesures preventives i els sistemes de transparència de la propietat real. A més, s’alerta que els nivells de corrupció i suborn també varien molt i han augmentat de 2,91 el 2022 a 3,15 el 2023.

L’informe posa de manifest també que els esdeveniments globals han tornat a posar en el punt de mira problemes ja coneguts, i s’assegura que els governs s’enfronten a reptes per implementar sancions financeres, des d’identificar els beneficiaris efectius de les empreses fins a superar els facilitadors del blanqueig de capitals i l’evasió de sancions.

Així mateix, i ja com en edicions anteriors, l’Institut de Governança de Basilea inclou en l’informe un apartat dedicat als actius virtuals i a les criptomonedes on adverteix que la seva naturalesa i existència sense fronteres fora del sistema financer formal també els converteixen en una opció temptadora per als delinqüents per ocultar productes de la corrupció i altres delictes, eludir impostos o finançar el terrorisme. Per això, apunta que els països han de potenciar els seus esforços per entendre l’evolució dels riscos de delinqüència financera de les noves tecnologies, especialment les criptomonedes i altres actius virtuals, i remarca que aconseguir la regulació, la supervisió i l’aplicació correcta és l’única manera de fomentar una indústria pròspera de FinTech alhora que es protegeix el finançament, integritat, consumidors i inversors.