Al marge de buscar una major estabilitat de les finances públiques i millorar la recaptació, corregir deficiències i adaptar-se als nous estàndards internacionals sorgits del projecte BEPS  impulsat per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Finances confia que la Llei de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres, aprovada el gener passat, serveixi també per millorar la competitivitat del model fiscal.

Així ho han explicat des del ministeri, que han confirmat la intenció de, un cop implementada la reforma fiscal, sol·licitar un nou estudi de l’indicador Paying taxes, un subindicador del Doing business del Banc Mundial, que analitza, en base a l’exemple d’una empresa fictícia amb unes determinades característiques, el model fiscal a partir de quatre indicadors.

I és que malgrat “el lleuger increment” de la pressió fiscal que representa aquesta reforma, amb l’establiment per exemple que el tipus efectiu mínim de l’impost sobre societats sigui en tots els casos superior al 3% sempre que l’empresa generi beneficis, i que “a més pressió fiscal, pitjor nota”, des de Finances es considera que “gràcies a les mesures de flexibilització i simplificació del sistema tributari”, incloses també en la llei, “el Paying taxes, si més no per la part posterior a la postpresentació de l’impost, encara sortirà millor i podrem millorar significativament la posició obtinguda en el primer informe”.

En aquest sentit, cal recordar que l’indicador Paying taxes no només avalua qüestions com la càrrega tributària, sinó també el temps per complir les obligacions fiscals, el nombre de pagaments que cal fer i els mecanismes a seguir després de la postpresentació. I era precisament en aquest darrer aspecte on el primer informe d’aquest indicador, fet el 2020 en base a les dades del 2018, atorgava al  sistema tributari andorrà la pitjor puntuació, un 77,4 sobre 100, nota superior a la mitjana global (60,9) si bé  inferior a la mitjana de la zona euro, que era d’un 83,1.

Així, el Govern confia que amb els ajustos fets en el tema de devolucions, on per exemple en el cas de l’impost general indirecte (IGI) s’ha previst que cada període de liquidació compti amb un període de devolució en lloc de fer-ho d’un sol cop com fins ara, “a part d’ajudar les empreses, ens ajudi també amb aquest indicador” i “poder millorar significativament la posició obtinguda”.

Cal recordar que en el primer estudi de l’indicador Paying taxes, dut a terme per PWC, s’afirmava que Andorra disposava del 20è sistema fiscal més competitiu entre un rànquing de 191 països. Quant a la càrrega tributària, el treball posava de manifest que l’empresa fictícia que servia com a referència tindria un 26,5% en relació amb els beneficis obtinguts per la seva activitat, un percentatge molt inferior al de la mitjana de la zona euro, que era del 38,9%, i de la mitjana global dels 191 països analitzats, que se situava en el 40,5%.

Quant al temps necessari per complir amb les obligacions fiscals, l’estudi el xifrava en 135 hores, temps força inferior també a la mitjana de l’entorn europea (161 hores) i molt lluny de la mitjana global, que era de 234 hores, mentre que el nombre de pagaments eren 10, gairebé els mateixos que la zona euro (10,9) però menys que la mitjana global (23).