La vuitena edició de les Jornades de la Innovació i les Noves Tecnologies Inntec han donat el tret de sortida avui al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, amb la intel·ligència artificial generativa (IAG) com a protagonista. En l’acte d’inauguració, ha pres la paraula la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha destacat l’aprovació per part del Govern del codi ètic. “És imperatiu abordar amb curiositat i consciència aquesta nova tecnologia”, tot i que “cal fer-ne un ús responsable i ètic”. Així, ha demanat, “aprofitem aquest potencial per enriquir l’expressió creativa, però fem-ho amb cura”.

Abans de començar el primer dia de les jornades, Marsol ha revelat que el Govern està nodrint de dades el Barcelona Supercomputing Center per al model en català, ja que en el cas de les llengües minoritàries hi ha una major dificultat d’implementació per l’absència d’aquestes dades.

També s'ha dirigit als assistents el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, que ha fet la seva intervenció amb l’ajuda d’un avatar creat per IAG. Segons ell, va necessitar una interacció d’un minut i en només cinc minuts més es va generar l’avatar, amb la intervenció que s'ha pogut escoltar a la sala. “Des de l’Administració hem d’estar a l’aguait i fer-ho servir per als ciutadans”, ha afirmat.

Després de l’acte d’inauguració, ha tingut lloc el lliurament del premi Actinn Awards 2023 (valorat en 4.500 euros), atorgat a l’empresa Zeno Quantum per la creació del programa d’orientació MeOrienta, amb el qual es pretén facilitar als estudiants la presa de decisions sobre el seu futur acadèmic i professional.

Les jornades, que compten amb 28 conferenciants que intervenen en vuit ponències i sis taules rodones, algunes de les quals s'han celebrat avui, i d’altres ho faran durant el dia de demà. D’aquesta manera, la segona jornada girarà al voltant de la transformació digital dels despatxos professionals, i s’exposarà la revolució en l’operativa empresarial.

Una experta assegura que “d’intel·ligent no en té res”, perquè “no ens en podem fiar”
Les jornades Inntec han obert el foc amb la conferència de la professora titular de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i doctora en informàtica, Núria Castell, que ha abordat els usos i abusos de la intel·ligència artificial generativa (IAG). 

Pel que fa als abusos, s’ha de diferenciar entre l’ús fraudulent i els errors. En el primer cas, hi entrarien els continguts falsos (desinformació o fake news per intentar influir, per exemple, en un procés electoral, la suplantació d’identitat o la imitació de persones reals) i la violació de drets (contingut maliciós, vulneració de privacitat, violació de drets d’autor, i biaixos i discriminació). 

Si ens fixem en els errors, és on es demostra, segons Castell, que “d’intel·ligent no en té res”, ja que pot aportar incoherències i falta de context, incoherència temàtica, repeticions, manca de varietat i falta de creativitat, la dependència de les dades d’entrenament i la sobreconfiança en les sortides de models. 

Així, l’IAG “al·lucina” i aquestes al·lucinacions generen un perill. Per això, “no ens en podem fiar al 100%”, perquè “s’inventa coses” per la seva capacitat creativa. A més, presenta la dificultat per discernir entre realitat i producte, cosa que pot tenir un impacte en la salut mental. “Hi ha el risc de propagar les al·lucinacions, i sobretot cal anar amb compte en l’àmbit sanitari o el legal”, ha avisat.

Tot i això, existeix una llei europea aprovada recentment que contempla els nivells de risc i estableix uns controls, però “hi hauria d’haver un acord mundial”, ha demanat la professora universitària.

Castell ha explicat que els usos, en l’àmbit del llenguatge, giren al voltant de la generació de text, la traducció automàtica, la generació de diàleg i el reconeixement i generació de veu. En la imatge, la creació i descripció d’imatges i il·lustracions, la simulació i jocs i la realitat virtual augmentada. En creativitat, hi entra la música i el so, el disseny i la generació d’imatges a partir de text. L’àmbit de la programació és “exitosa”, sobretot per aspectes “rutinaris”, però “continuarà fent falta la part humana per a necessitats més complexes”. Quant a les àrees d’aplicació, destaca la recerca en medicina, canvi climàtic, robòtica, desastres naturals i creativitat artística. 

Com a conclusió, Castell ha afirmat que l’IAG, una branca de la IA que se centra en la creació de contingut original a partir de dades ja existents, “no és màgica”, sinó “una eina que ens ajuda”, però “no substitueix res i ens pot enganyar”. A més, consumeix “molts” recursos i “no és ni bona ni dolenta”, sinó que “això depèn de l’ús que en fem”. Ara bé, “hem d’aprendre a conviure-hi”, perquè “ha vingut per quedar-se”.