La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha declarat aquest matí que des del Govern “demanem, exigim que patronal i sindicats es posin d’acord pels salaris perquè el Govern no hauria de tornar a intervenir com s’ha fet els darrers anys”. Ho ha fet en acabar la reunió del Consell Econòmic i Social (CES). De fet, segons la ministra, del tema dels salaris no se n'ha parlat, però ha  recordat que aquest va ser el compromís, que “sindicats i patronal treballarien conjuntament i han dit que ja ho estan fent per veure si porten una proposta que el CES pugui aprovar”. El que sí que ha concretat és que a finals de juny esperen enllestir l’estudi del cost de la vida per tenir “més informació per saber com han d’evolucionar els salaris l’any que ve”. 

Per la seva banda, el gerent de la Confederació Empresarial Andorrana, Iago Andreu, ha afirmat que sobre els salaris encara “no s’ha començat a treballar”. Creu que tot i que és una qüestió important, “caldrà veure com evoluciona l’IPC”. En relació amb això, ha comentat que de moment l’IPC va a la baixa i esperen que continuï així. I és que si es torna a uns índexs “favorables”, també “s’hauria de tornar a un escenari que no fos tan intervencionista com el que hem viscut els últims anys”. Per això, ha repetit que el Govern s’hauria de limitar a regular el salari mínim amb l’objectiu que pugui arribar al 60% del salari mitjà com marca la Carta social europea. Un objectiu al qual la CEA sempre ha donat suport, ha recordat. A més, ha  remarcat que els últims anys, el salari mínim s’ha apujat per sobre de l’IPC i la CEA hi ha estat d’acord. “Les regulacions més enllà del salari mínim no toquen”. Ha admès, però, que en una situació excepcional com la del 2022 i 2023 són “comprensibles”, però si l’IPC baixa no caldria, “i més quan la mateixa acció del mercat fa que els salaris ja hagin anat pujant”. En aquest sentit, ha exposat que hi ha més llocs de treball per cobrir que persones per fer-ho. Una situació que al seu parer fa que davant les dificultats que hi ha per trobar personal, “un dels recursos més fàcils és augmentar els salaris”.

De manera diferent ho veu el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. Preguntat sobre si serà difícil acordar el tema dels salaris, ha insistit que “sense dades és molt difícil arribar a una conclusió”. En aquest sentit, ha recordat que s’havien demanat a la CASS, que diu que no les té, tot i que la ministra ha manifestat el contrari. Ubach ha defensat que és “molt difícil” dir quin salari fa falta per poder viure dignament al país. D’altra banda, considera essencial definir quin país es vol: “amb 150.000 persones que visquin com puguin o una Andorra més controlada i que la gent que viu en aquest país ho faci dignament.” 

La quota d’estiu serà de 500 autoritzacions 
El CES va emetre ahir el dictamen favorable per a la quota d’estiu, que serà de 500 autoritzacions per al sector hoteler i la possibilitat d’ampliar-la un 30% tenint en compte que l’any passat va ser de 600 i se’n van fer efectives 575. Segons la ministra Marsol, “tothom hi ha estat d’acord”. Així, a partir del 12 de juny i fins al 15 de setembre les empreses les podran demanar i seran vàlides fins al 3 de novembre. La ministra ha afirmat que el criteri per decidir la xifra ha estat també “començar a limitar les quotes en general”. 

El gerent de la CEA, Iago Andreu, ha qualificat la quota de “raonable” i “suficient” tenint en compte les dades de l’any passat. De tota manera ha fet notar que el 2023 la regulació era més laxa per propiciar que els treballadors extracomunitaris passessin a la quota general i potser per això es va consumir menys la quota d’estiu.

Els pisos de l’antic hotel Àrtic estaran “a punt” d’aquí a un mes
Els habitatges de lloguer a preu assequible de l’antic hotel Àrtic estaran “a punt” d’aquí a un mes, segons ha explicat avui la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol. I és que tot i que “els pisos estan acabats”, encara s’estan condicionant els accessos i el Comú d’Andorra la Vella ha de començar a fer la rasa que ha de portar la cogeneració fins a aquest edifici i unes xarxes d’enllumenat. “I això ho està endarrerint”, ha argumentat.
 
D’altra banda, pel que fa al registre que dona accés a ser adjudicatari d’aquests habitatges, Marsol no ha volgut donar massa detalls perquè ha assegurat que en breu es donarà informació. Sí que ha indicat que 
“la gent s’està apuntant” i que “ens està anant molt bé perquè el registre no deixa de ser una fotografia de la realitat”. Una fotografia que ha de permetre veure la tipologia de persones que tenen necessitat d’un pis del parc públic. En aquest sentit, ha assenyalat que a partir d’aquí el reglament s’anirà adaptant. De fet, la ministra ha reconegut que ara és molt ajustat per donar accés a les famílies amb més risc d’exclusió residencial, més vulnerables. Tan bon punt es vagin omplint, s’aniran obrint els criteris per facilitar-ne l’accés, va dir.

Preguntada sobre el nomenament del director de l’Institut Nacional de l’Habitatge, tot i que “sona” el nom de Marta Alberch, ha preferit “no parlar de candidats”. Ha anunciat, però, que aviat se sabrà, ja que quan estiguin acabats del tot els treballs a l’antic hotel Àrtic, el Govern ha de signar el conveni amb l’Institut de l’Habitatge, que és qui adjudicarà els habitatges. De tota manera, Marsol ha assenyalat que tant Alberch, com Alexandre González, que ja formaven part del comitè director, es van posar a disposició del ministeri i “estan fent les funcions de direcció” sobretot des que Josep Pla va renunciar.

En relació amb el tema de l’habitatge, Gabriel Ubach ha criticat que els pisos que Govern està rehabilitant “surten a uns preus caríssims” perquè “costen quasi més que construir-ne de nous”. Per això, ha demanat a l’Executiu que sigui “proactiu” i empenyi els comuns a tenir un paper “més actiu”.

Llei òmnibus
Finalment, Marsol ha anunciat que cap a finals de juny la llei òmnibus per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge podrà passar el dictamen del CES abans que l’aprovi el consell de ministres. Ha assegurat que el text està molt avançat i que tan bon punt el tinguin “parlaran amb tots els grups parlamentaris perquè la voluntat és fer-ho amb el màxim consens i que el text tingui en compte les seves aportacions”.