La tramitació de la llei per al creixement sostenible i el dret a l'habitatge s'està enverinant de forma inquietant i altament inconvenient per la transcendència del que està en joc. Dimarts eren els constructors, els immobiliaris i els propietaris els que es posaven apocalíptics i advertien que la llei òmnibus, com se la coneix, posava "en risc" ni més ni menys que 4.000 famílies. Ahir vam saber, perquè ho va revelar el cap de Govern, que l'Executiu acabava de reunir-se amb els contractistes i que estava disposat a transaccionar algunes de les dotze esmenes que s'havien posat sobre la taula. Quaranta-vuit hores després, es van trobar la carta amb què les patronals cremaven les naus. No és certament una exhibició de fair play negociador, i té motius Espot per qüestionar la "deslleialtat" de l'altra part. En qualsevol cas, al dramatisme de les "4.000 famílies" que uns posen sobre la taula, els altres poden posar-hi el de les 85.000 persones que contemplen amb legítima inquietud la deriva de l'habitatge i del lloguer, que com va recordar Espot, ha beneficiat especialment constructors, immobiliaris i propietaris. Quan Espot demana "generositat", en realitat el que està demanant és un acte de pur egoisme, perquè a ningú –a ells tampoc– interessa una societat inquieta pel futur immediat –què passarà amb el meu pis?– i descontenta per una molt desigual redistribució de la riquesa, i a la qual anys d'estrènyer-se el cinturó predisposen a la mobilització. Però no és moment de retrets ni d'aixecar-se de la taula, sinó d'exhibir mà esquerra, paciència i generositat, perquè el nus gordià de l'habitatge, o el desfem entre tots o no ens en sortirem.