Punt final al serial de Coopalsa. El laude arbitral va posar ahir el colofó a un conflicte laboral que amenaçava de convertir-se en un maldecap per als ciutadans. La resolució dona essencialment la raó als treballadors, que reclamaven el retorn a la jornada intensiva que l'empresa els havia canviat unilateralment al novembre per una jornada partida que els obligava a estar a disposició de Coopalsa dotze diàries, que afectava greument la seva vida familiar i que conculcava en la seva opinió els drets adquirits. I és això el que ha apreciat l'àrbitra. Queden pendents els serrells del conflicte –increment salarial, renovació parcial de la flota– però la flama que el va encendre sembla apaivagada. És ara l'hora de valorar la normalitat amb què uns i altres han abordat un conflicte laboral amb escassos precedents i que tocava de ple un servei públic essencial. D'aquí que a molts els semblés exorbitant l'amenaça de paralitzar una setmana el servei que van esgrimir els treballadors. Això, en un país on les vagues es poden comptar amb els dits d'una mà. El dret de fer vaga és irrenunciable, però quan els afectats son principalment la resta dels ciutadans, no queda clar si s'està pressionant el patró o prenent els ciutadans com a ostatges. No va caldre arribar tan lluny perquè totes dues parts van posar per davant l'interès general i van assumir que la querella la dirimiria la lupa arbitral. En qualsevol cas, desapareix de l'horitzó l'amenaça de vaga al transport públic, i Coopalsa es resigna a complir lleialement el laude, com és d'altra banda la seva obligació. Sense acritud. Son només negocis.
