La compareixença del cap de Govern de dimecres va ser molt il·lustrativa. En especial, ens va il·lustrar per enèsima vegada sobre la desinformació pertinaç que circula i que circularà al voltant de l'acord d'associació i que serà amb tota probabilitat el gran enemic del sí. Les preguntes filtrades per Visura Ciutadana són un reflex dels neguits de ciutadà del carrer. El primer de tots, que l'acord comportarà un increment de la pressió fiscal. Fals. Des del primer dia que es va començar a gestar va quedar clar que taxes i impostos quedaven fora de la negociació, precisament perquè aspirem a ser un Estat associat, no un Estat membre. Europa no ens obligarà a tunejar els impostos: ni l'IGI ni el de societats ni cap. Si els toquem serà perquè el govern de torn ho decideix des de la seva absoluta sobirania fiscal. No és una opinió, sinó un fet cert, que no canviarà per moltes vegades que es digui el contrari i que delata en qui el repeteix o mala fe o ignorància. Segona bola: la presumpta allau migratòria. Una altra falsedat. El sistema pactat serà més restrictiu que les quotes d'avui per als ciutadans europeus, mentre que els andorrans no tindrem cap restricció per circular i establir-nos a Europa, i els extracomunitaris continuaran sota el sistema actual. Però els contraris a l'acord, que tantes vegades han acusat el Govern d'esgrimir l'argument de la por, agiten l'espantall de la immigració, com si a l'altre costat de la duana hi hagués un exèrcit d'immigrants esperant per entrar. L'acord d'associació requereix un debat lleial, sense joc brut, sense demagògia, sense populismes i sobretot sense mentides.
