La presidenta de l'Eix Central fa avui un diagnòstic precís, exacte i realista del sector del comerç. Una de les potes històriques de la nostra economia, que ocupa un de tres treballadors i que aporta prop del 20% del PIB. Saber quins en són els punts forts i, sobretot, saber-ne els febles és absolutament necessari per assegurar la viabilitat d'un sector estratègic, que ha sigut clau per a la prosperitat del país i que ho continuarà sent en el curt i en el mitjà termini. Com a mínim. Per resumir: formació, digitalització i política salarial. Tot plegat remet allà mateix: el servei, tant presencial com en línia, és avui i serà cada vegada més el fet diferencial que marcarà la supervivència del petit i mitjà comerç. Un bon servei reclama personal qualificat, i és impossible atreure aquest perfil si les condicions laborals no són atractives. Més encara en un moment com l'actual, en què la tensió del mercat de l'habitatge obliga a filar molt prim a l'hora de venir a treballar a Andorra. El comerciant ha d'entendre que una retribució adequada és la millor manera de fidelitzar el treballador, i que invertir en la formació del treballador és invertir en l'empresa. El mateix es pot predicar de la digitalització, que no és un plus ni un ornament ni un capritx, sinó una necessitat estratègica: qui no existeixi en el món online simplement té els dies comptats en el món offline. Una vegada identificats els reptes, la pregunta és si el petit comerç està capacitat per afrontar-los i quines eines (formatives, financeres, d'assessorament) poden aportar les administracions per ajudar-lo en aquest camí.
