Per fi disposem de dades concretes sobre la demanda de pisos públics de lloguer assequible. La sorpresa és relativa perquè les xifres que el Govern havia anat avançant amb comptagotes anaven en aquesta direcció, però no deixa de ser desconcertant que ara mateix hi hagi tan sols 52 inscrits a la llista d'espera que compleixen tots els requisits, sensiblement per sota dels 68 habitatges que l'Executiu posarà al mercat abans que acabi aquest any. És cert, com diu la ministra Marsol, que la pròrroga dels lloguers fins al 2027 ha apaivagat molt la legítima inquietud que fa només un any afligia moltes famílies, i aquesta és una explicació plausible al baix nombre de candidats. El Govern creu que a finals d'any aquesta xifra fregarà la vuitantena, i si és així tindrem una oferta que s'ajustarà gairebé com un guant a la demanda de pisos de lloguer assequible. És de preveure que d'aquí al 2027, a mesura que s'acosti el venciment de la pròrroga, aquesta xifra creixerà de forma sensible. També ho haurà fet la borsa de pisos públics: el 2028 es calcula que n'hi haurà tres centenars i mig més de disponibles. El Govern ha descartat flexibilitzar una mica més els requisits per superar el primer cribratge, assenyaladament destinar més del 30% dels ingressos al lloguer, els ingressos mínims i màxims ni inferiors ni superiors a 1,01 i 2,2 vegades el salari mínim, residència de cinc anys i un contracte de lloguer. Són criteris raonables, però el percentatge destinat a la renda s'ha demostrat un obstacle insalvable en una de cada tres demandes desestimades. Possiblement, sigui el més matisable (i revisable) de tots.
