Va sonar francament catastrofista, però tantes vegades hem sentit ja aquest funest vaticini que convindria prendre-se'l seriosament: "Andorra es quedarà sense neu". Ho augurava el catedràtic d'Ecologia Narcís Prat en la jornada inaugural dels Debats de Recerca de la SAC. Segons Prat, la menor innivació serà el preu que ens tocarà pagar a nosaltres a compte del canvi climàtic, l'augment de les temperatures i el consegüent ascens de la cota de neu. Potser no ens quedarem literalment "sense neu". Però el que sembla escrit és que cada vegada en tindrem menys, no més. Altres països, i no cal que anem gaire lluny, ja n'estan pagant la factura en forma de crescudes catastròfiques, i això és només el començament. No serà l'hivern que ve ni el següent, i probablement seria arriscat avançar un termini. Però ara que ho sabem, convé posar fil a l'agulla i diversificar de forma efectiva l'economia. Ens estan advertint per activa i per passiva que el monocultiu de la neu és suïcida, i cal obrar amb previsió i amb convicció. Aprofitar aquest temps afegit que ens és donat per buscar nous nínxols, nous sectors que siguin viables en un país com el nostre. No és fàcil, fa anys que sentim parlar de la diversificació, i encara no s'ha trobat la tecla adequada. Però cal insistir si volem garantir un país pròsper i viable per a les generacions que vindran. I convé no oblidar tampoc el risc de riuades, que seran més freqüents pel major cabal que porten els rius. Aquests dies es compleixen 42 anys dels aiguats del 1982: nosaltres ho sabem millor que ningú.