L'assetjament s'ha de tallar d'arrel. Aquesta és una premissa bàsica i irrenunciable. Un cas ja són massa casos. El curs passat se'n van registrar 37, un 75% més que l'anterior. I hem d'estar preparats perquè amb tota probabilitat aquesta xifra continuarà creixent aquest curs. I serà així pel retoc introduït al reglament de prevenció de l'assetjament. En endavant n'hi haurà prou amb la sospita que s'està produint un cas perquè la direcció del centre ho hagi de notificar a Inspecció i s'activi el protocol per determinar si es tracta efectivament d'un cas d'assetjament. S'amplia el sedàs per incloure-hi la mera sospita, i també el concepte d'assetjament, que en endavant també inclourà modalitats com l'assetjament social i laboral. Òbviament, com més conductes quedin dintre de la definició, més augmentarà el nombre de casos sospitosos. Per tancar el cercle, s'amplien també les tipologies dels alumnes involucrats: si fins ara teníem l'agressor, la víctima i l'espectador, en endavant també es considerarà l'actitud dels seguidors, dels espectadors neutrals i dels defensors. I és precisament aquí on es generen més dubtes. Cal concretar què hi entenem per seguidors i per espectadors neutrals i quines seran les conseqüències, perquè correm el risc que tots els alumnes que en el moment que es produeixi un cas d'assetjament estiguin al pati, per exemple, podrien quedar dins d'alguna d'aquestes definicions. Cal respondre amb realisme i honestedat quina actitud és exigible quan un menor és testimoni d'un acte d'aquesta naturalesa. I entendre que no els podem demanar a ells el coratge, fins i tot l'heroisme, que molts adults no tindríem en una situació equivalent.