El bon veïnatge amb Espanya és un punt de partida, una precondició a qualsevol diàleg o debat imaginable. L'existència mateixa del nostre país ha estat des de sempre vinculada a les especialíssimes relacions amb els nostres veïns de dalt i de baix, que hem sabut preservar al llarg dels segles. Enfortir-les encara més ha de ser, és i serà objectiu prioritari i estratègic de qualsevol Govern, sigui del color que sigui, amb acord d'associació o sense. Per això cal recollir al vol el guant que llançava ahir l'ambaixador espanyol amb motiu de la recepció de la Festa Nacional d'Espanya. Fa una crida Pérez-Desoy a enfortir la cooperació transfronterera, especialment en matèries delicades com sanitat i educació. En l'àmbit sanitari ja és un fet, pensin en els pacients alturgellencs que segueixen a l'hospital de Meritxell el tractament de diàlisi. Però la cooperació podria ser encara més estreta després del protocol firmat entre ambdós governs el febrer del 2023: ara és la Generalitat qui ha de concretar com. L'Àrea funcional del Pirineu hauria de ser un altre instrument per vehicular i visualitzar el lideratge andorrà en cooperació regional, que a banda de grans reptes globals com la protecció del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic i la protecció civil pot ser de gran utilitat en matèries com la mobilitat. En aquest paquet hi ha de constar també la garantia que les reivindicacions que els veïns de l'Alt Urgell verbalitzin legítimament a través de mobilitzacions ciutadanes –pensin en la imminent convocatòria "per l'habitatge" per al 6 de desembre– no es tradueixin en talls a l'N-145. El bon veïnatge també consisteix en això.
