Entre les moltes zones opaques del nostre mercat immobiliari, la més flagrant i també la més eloqüent potser és el desconeixement absolut del nombre exacte de pisos buits que hi ha ara mateix al país. Les dades fluctuen segons qui les dona i segons quan: FEDA afirmava mesos enrere que en tenia comptabilitzats 1.720, que podrien ser un miler més si hi sumem els que tenen contracte amb mútues elèctriques parroquials. Però aquí els números ja comencen a ballar i podrien ser un miler més. O podrien no ser-ho. Altres estimacions amb què treballava no fa gaire el ministeri d'Habitatge eren dos milers de pisos buits per a les parròquies de Canillo i Encamp, quantitat que clarament no quadra amb la que dona FEDA i totes, en fi, a anys llum d'aquells 6.000 que es deien al principi de la crisi de l'habitatge. Per això és tan important i exemplar el pas que ha fet el Comú de la capital, el primer que posa a disposició del Govern una xifra oficial, aquests 230 pisos buits a tota la parròquia. La meitat menys del mig miler inicialment previst, però per fi una dada fefaent. I això és el mínim per posar a funcionar la borsa d'habitatges que vol impulsar la llei òmnibus del Govern i el programa Reviu del mateix Comú. La capital ha demostrat el que d'altra banda és cosa sabuda: mentre no existeixi un registre de la propietat com a tots els països civilitzats, els comuns són la clau per (intentar) resoldre la crisi de l'habitatge, amb les eines que posa al seu abast el POUP i també amb la voluntat política que ha demostrat en aquest cas Andorra la Vella. A veure si la resta de comuns en prenen exemple.
