Qui no s'ha topat mai accidentalment amb una pàgina pornogràfica, amb una invitació a provar un joc d'atzar, una web de contactes? Si això els passa als adults, i a vegades és difícil evitar picar-hi ni que sigui per pura inèrcia, què menys als menors, en edats en què la personalitat s'està formant i en què la curiositat, el gust pel prohibit i per l'aventura són un poderosíssim estímul? Continguts potencialment nocius n'hi ha hagut sempre, però en cap època com l'actual havien estat tan a l'abast –a un clic de distància– ni de forma tan massiva i tan ubiqua. Les dades són demolidores: set de cada deu adolescents consumeixen pornografia en línia habitualment. Per això és una iniciativa tan oportuna com necessària el programa Internet protegit que aquest curs estrena Andorra Telecom. Ras i curt, facilita el control parental dels continguts als quals podran accedir els fills a través de dades i de la wifi domèstica. És cert que cap protecció és perfecta, però és un primer cribratge per evitar que els menors es topin accidentalment estímuls indesitjables. Així que com més filtres, millor. Però convé insistir que es tracta d'una barrera passiva i que el gruix de la feina s'ha de fer parlant obertament amb els menors dels riscos de les xarxes. Les famílies no poden delegar la seva responsabilitat en aplicacions tecnològiques ni pensar que amb aquest filtre ja han complert. Són un suport que ajuda a guanyar una batalla. La guerra de veritat es dirimeix quan els filtres fallen i el menor es troba exposat a un reclam nociu. És llavors quan es veu si els pares l'han fornit de les eines per fer-hi front de forma responsable.
