La veritat és que el futur és sempre incert i que mai no podem estar segurs del que ens depararà el demà. Això val per als simples mortals i també per a les nacions. I és el que ens ve a recordar la presidenta de Liberals respecte a l'acord d'associació. Això no vol dir que no puguem fer una projecció racional del que comportaria l'entrada en vigor de l'acord. També és cert que l'únic estudi, tan discutible com es vulgui, però també rigorós, que s'ha publiciat fins a la data és el de l'ARI. Les conclusions eren clares i projectaven un optimisme moderat, plausible, sobre el sí a l'acord. Amb ombres, és clar, però es podia resumir amb una senzilla equació: amb acord creixerem més, quan toqui créixer, i patirem menys quan vinguin mal dades. Hi haurà qui hi sortirà guanyant més, com sempre, però no s'intueixen grans perdedors. I com diu Cristina Rico, serà a la vegada l'eina que permetrà seguir generant riquesa i que servirà de coixí en moments de crisi i de recessió. Tot això sobre el paper, naturalment. La presidenta de Liberals posa el dit a la nafra quan demana als detractors que relacionin, quantifiquin i justifiquin un rere l'altre els suposats mals que ens reportarà una relació més estreta amb els nostres veïns de dalt i de baix. Ells, que tant s'han omplert la boca amb l'"argumentari de la por" esgrimit pel Govern –el cost del no-acord, un argument elemental, de sentit comú– han sigut fins ara els primers propagadors de la por genèrica a l'acord, una por que mai s'han entretingut a concretar més enllà del campi qui pugui de la immigració... desmentit per l'estudi de l'ARI. Això també són boles. O bulos.
