L'acord per a la fixació del preu just per a l'explotació del telecadira del Pla de les Pedres assolit pels comuns de Canillo i Encamp posa fi a un conflicte que ha durat dues dècades entre les dues parròquies i que cap equip comunal en tot aquest període havia estat capaç de tancar. L'acord presentat ahir per Jordi Alcobé i Laura Mas, conseqüència del protocol d'entesa que ambdues administracions parroquials van signar el 21 de març passat i que evitava la via judicial dels terrenys en discrepància de la nova concessió del domini esquiable atorgada per Encamp, no és segurament el que cap de les dues administracions parroquials hauria volgut però sí que és l'acord amb el qual les dues corporacions se senten còmodes després de les cessions que uns i altres han acceptat fer en benefici de l'interès general, de la bona convivència entre les dues parròquies i, en definitva, del país. Cal celebrar doncs el seny mostrat per uns i altres per evitar la judicialització d’un afer que, com s'ha evidenciat, pot tenir una resolució per la via política, i confiar que la bona entesa i bona predisposició mostrada servirà també per resoldre la situació de dos terrenys més com són el del pic del Maià i el del riu de Massat, si bé aquest segon és un cas que encara està judicialitzat. Sigui com sigui, Alcobé i Mas, i no ho van aconseguir altres mandataris també del mateix color polític, han demostrat que quan hi ha voluntat és possible arribar a acords i, el que és també important i no tothom ho entén, que en una negociació hi ha d'haver cessions per ambdues parts.
