Dades interessantíssimes les de l'última onada de l'Observatori de la Infància. D'una banda, el bullying que diuen haver patit un de cada tres alumnes com a mínim alguna vegada al llarg de la vida escolar. La bona (!?) notícia és que la xifra baixa per sota del 4% si ens fixem només en l'últim curs, però encara és més significatiu, i a la vegada inquietant, que gairebé la meitat adverteixi que durant l'últim mes ha patit algun tipus d'assetjament –que ha sigut víctima de rumors, amenaces, robatori, insults o violència física– i que, a la vegada, un de cada quatre admeti que ha protagonitzat de forma activa alguna d'aquestes situacions. Si ens hem de refiar de les dades de l'Observatori, l'assetjament és el pa de cada dia a les nostres escoles, malgrat la creixent sensibilització i malgrat també el rebuig que genera. Però és evident que no n'hi ha prou. És cert que s'imposa certa dosi de realisme i que caldrà conviure amb una dosi de bullying i d'assetjament crònica, però sembla que les xifres actuals estan lluny d'aquest mínim estructural. L'altra dada com a mínim sorprenent de l'Observatori és l'espectacular increment del nombre d'alumnes que cursa el curs que els correspon, que ha passat del 83 al 92% en els últims onze anys. Sorprèn perquè aquesta dada aparentment positiva s'ha de relacionar amb els nefastos resultats de l'últim informe PISA. I alimenta de forma legítima la sospita que el salt de gegant en la taxa d'idoneïtat –alumnes que estudien el curs que els toca: és a dir, menys repetidors– s'ha aconseguit per la molt discutible via d'abaixar el nivell d'exigència. Cal una reflexió i cal que sigui urgent.
