Quin balanç fa dels primers mesos, gairebé un any, al càrrec?

Positiu. En aquest temps ha tingut lloc la recent trobada del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el cap de govern, Xavier Espot, i dues  de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, amb el seu homòleg, José Manuel Albares. A més, altres reunions informals a diferents fòrums com la Comunitat Política Europea o l’ONU. La política exterior s’expressa sovint amb gestos, i aquests intercanvis confirmen l’excel·lent nivell de les relacions bilaterals, tal com, per altra banda, va quedar palès –i aquí ja no parlem de gestos– amb el suport a les negociacions de l’acord d’associació amb la UE durant la presidència espanyola del Consell de ministres de la UE.

Què va fer bé i què pot millorar vostè respecte al mandat d’Àngel Ros?
Crec que la tasca de l’ambaixador Àngel Ros va ser molt positiva. Les relacions bilaterals van fer un pas endavant amb avenços tangibles com ara la signatura del conveni de cooperació sanitària,  la creació de l’extensió de l’Institut Cervantes i també visites d’alt nivell. Les meves instruccions i el meu objectiu han estat sempre continuar treballant en la mateixa línia.

En quin punt estan les relacions entre Espanya i Andorra?
Ja he dit abans que les relacions bilaterals són excel·lents. Manllevant les paraules d’Albares, les relacions entre països veïns són diferents de les altres. La història i la geografia imposen la necessitat d’unes relacions bilaterals estretes, basades en la confiança. Quan no és així, i malauradament només cal seguir l’actualitat internacional per entendre-ho, és quan fan aparició els malentesos i els problemes.

Quins temes hi ha a l’agenda per millorar aquestes relacions?
L’agenda bilateral és llarga, amb molts dossiers tècnics, entre els quals la connexió elèctrica, l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell, i tants altres. La cooperació transfronterera –pensem en els temes sanitaris, o les comunicacions– és molt important, perquè es tradueix en millores tangibles per als ciutadans. Amb el Govern andorrà estem treballant per a definir el millor format jurídic a fi i efecte que aquesta cooperació transfronterera pugui desenvolupar tot el seu potencial a tots els nivells. Entre els dos estats, però també pel que fa a la cooperació amb les comunitats autònomes –principalment amb Catalunya, per raons òbvies de veïnatge– i fins i tot pel que fa a les entitats locals. També és molt important la col·laboració en temes d’ensenyament –amb la coneguda presència del nostre sistema educatiu a Andorra– i culturals. Així, per posar un exemple rellevant, hem ofert al Govern andorrà la possibilitat de signar un acord, sense cap cost econòmic, per tal de posar tota la xarxa de l’Institut Cervantes a disposició d’Andorra, a fi i efecte que, quan es consideri adient, s’hi puguin dur a terme activitats de promoció cultural. Cal recordar que els estatuts de l’Institut parlen de la promoció de totes les llengües i cultures d’Espanya, la qual cosa inclou naturalment el català, que compartim amb Andorra. En  qualsevol cas, més enllà d’això, cal destacar que hi ha una coincidència important en l’anàlisi i l’estratègia per enfrontar la majoria dels principals dossiers de l’agenda internacional, com la guerra d’Ucraïna o el canvi climàtic.

És més fàcil ser ambaixador a Andorra que a altres llocs on hagi estat destinat?
Com he dit abans, el veïnatge singularitza les relacions amb Andorra, i fa que la feina sigui certament diferent de la que es fa a països geogràficament més llunyans. En les relacions internacionals, la geografia és un factor determinant.

Des que és a Andorra, ha canviat la perspectiva que tenia anteriorment des de fora del país?
Sens dubte. Entre altres raons perquè soc de Girona –i de l’Empordà–, i fins no fa gaire, per sort això ha canviat, la Collada de Toses era una barrera important per a la comunicació i el coneixement mutu entre Andorra i les comarques gironines. Entre altres coses estic gratament sorprès per la intensa activitat cultural i institucional d’Andorra. La qualitat dels seus serveis públics, com la sanitat, l’ensenyament o la seguretat, i també el to del debat polític, en general força respectuós, malgrat les lògiques discrepàncies.

El preocupa que cada cop més hi hagi residents espanyols a Andorra que ho siguin pel tema fiscal, com els youtubers?
La Constitució espanyola diu que els ciutadans espanyols poden residir allà on vulguin. Després, és clar, tots tenim unes obligacions fiscals, que poden variar en funció del lloc de residència. De totes maneres, crec que el fenomen youtuber de vegades es magnifica. En el cas d’Andorra, els ciutadans espanyols residents són uns 30.000, una ínfima part dels quals són youtubers. Crec que són molts més els professionals que venen a Andorra atrets per les moltes coses que ofereix el país en termes de qualitat de vida.

Des de la seva perspectiva, com veu l’acord d’associació amb la UE? Serà bo per a Andorra? Espanya ja ha ajudat prou o encara pot fer-hi més?
Malauradament, vivim en un context internacional prou complicat. De vegades dramàtic. Guerres, inestabilitat econòmica i financera, canvi climàtic. Els reptes són molts, i sovint la resposta només es pot trobar en la cooperació internacional. El procés d’integració europea ve de lluny, i hi ha un seguit d’organismes implicats, no només la UE. Pensem en el Consell d’Europa, del qual Andorra és membre molt actiu, o l’OCDE. A mi em sembla que –i no parlo específicament d’Andorra, sinó de manera genèrica de tots els països europeus– que cal enfocar aquest procés, diguem-ne paneuropeu, des d’una perspectiva històrica, més que no pas en funció d’anàlisis conjunturals, importants sens dubte, però secundaris en el context de crisi sistèmica actual. Andorra va demanar el suport  d’Espanya des del començament i així ha estat. Hi ha hagut un acompanyament en tot aquest procés, i així seguirà. Perquè ens ho ha demanat el Govern andorrà, però també –i així es va fer palès en la recent trobada de Xavier Espot amb Pedro Sánchez– perquè pensem que serà bo per als territoris veïns, l’Alt Urgell, la Cerdanya o l’Arieja. Els territoris de muntanya tenen problemes prou coneguts, i tots –la UE també– volem treballar per a resoldre’ls. En aquest sentit, seguim amb molt interès iniciatives com la proposta de creació de l’Àrea Funcional Andorra-Pirineus, en el marc de la cooperació transfronterera a la qual m’he referit anteriorment.

Hi ha hagut canvis en el mètode de votació per als residents espanyols en les diferents eleccions. Creu que s’ha millorat prou o encara es pot anar més enllà?
Ha desaparegut l’anomenat vot pregat. Ara, qualsevol ciutadà registrat com a votant pot exercir el dret al vot. Evidentment, és un procés més exigent dels del punt de vista administratiu, però estem contents de com s’ha desenvolupat fins ara, i esperem millorar per fer els mecanismes de vot encara més àgils.

Com està el tema de la delimitació de la frontera entre Espanya i Andorra a la zona del planell de la Tosa? En quin punt està l’estudi que s’està fent?
És una feina molt tècnica, però el treball avança. Parlem d’una frontera molt antiga. Hi ha elements documentats, i altres no. Els tècnics van fent la seva feina, sobre la qual treballem els membres de la comissió. Però és un procés lent i sovint feixuc. També, és clar, tenim molt present l’opinió de les autoritats municipals.

Quina opinió li mereix la nova delegació de la Generalitat a Andorra? Els  molesta o ho veu com una oportunitat per cooperar?
La creació de delegacions de les comunitats autònomes a l’exterior està regulada per llei. A més, les administracions públiques tenim l’obligació de col·laborar entre nosaltres, per imperatiu legal, i en interès dels ciutadans als quals representem. D’altra banda, ja he assenyalat que la cooperació transfronterera entre Espanya i Andorra és molt important, cosa que inclou naturalment Catalunya, l’únic territori de l’Estat espanyol fronterer amb Andorra, amb un objectiu clar: que els ciutadans d’ambdós costats de la frontera puguin beneficiar-se de la cooperació transfronterera.

Darrerament, moltes protestes als països veïns s’estan fent a partir de talls a les dues fronteres, sobretot en el cas dels pagesos i ramaders. El preocupa que es pugui generalitzar?
No tinc elements per a opinar. En tot cas, quan això ha passat, gràcies al capteniment constructiu dels pagesos i de totes les autoritats implicades hem pogut acordar protocols per permetre el pas en cas d’emergències.

Està satisfet amb la feina que fa el Consell de Residents Espanyols (CRE)?
És una eina important per mantenir la comunicació amb els ciutadans residents a Andorra. La relació és excel·lent, i crec que fan una feina prou bona.

L’aeroport de la Seu és suficient per garantir les bones comunicacions entre Espanya i Andorra?
Una de les prioritats de la UE en matèria de cooperació transfronterera és millorar les comunicacions dels territoris de muntanya. Des d’aquesta perspectiva, és clar que l’aeroport Andorra-la Seu juga un paper molt important. Un altre bon exemple de cooperació exitosa entre administracions, atès que s’hi troben representats els governs andorrà i espanyol, però també la Generalitat de Catalunya. En tot cas, seguim amb atenció altres  projectes com els estudis per a la possible connexió ferroviària o la millora de la xarxa de carreteres.

En el procés d’adaptació a Europa que fa anys que fa Andorra, hi detecta alguna mancança? El seu predecessor incidia en els temes socials?
Em sembla que els darrers anys el Principat d’Andorra ha fet un esforç molt seriós d’adaptació, modernització i homologació de la seva legislació que ha estat molt valorat i fins i tot elogiat per diferents organismes internacionals, no només la Unió Europea.