Comencem per la campanya que acaben d’engegar sobre l’ús dels mòbils.
Nosaltres vam demanar a Afers Socials fer una campanya de l’estigma i ens van donar 2.700 euros i aquesta campanya ens va sortir molt més econòmica i vam pensar que amb els diners que ens sobraven podíem fer la campanya sobre els mòbils. I vam parlar amb tots els comuns perquè ells fessin la difusió perquè no teníem prou calés per a tot. Ja veu, amb 2.700 euros i uns quants diners més que hem posat des de Projecte Vida hem fet dues campanyes. Fem àlgebra. A les associacions ens haurien de posar una catifa vermella. 

Per què els mòbils?
Perquè estem molt preocupats pel que comporten els mòbils. Fa uns dies vam portar un psicòleg de Navarra que va explicar el que està fent la pornografia. Vam  fer xerrades amb les famílies, els alumnes d’FP, i ens vam adonar que hi ha molt poca fiscalitat perquè el algoritme no té cap tipus d’escrúpol. El que necessita és gent addicta. O sigui, ja li va molt bé al algoritme tenir gent addicta. Els directius de Facebook i Instagram no deixen els mòbils als seus fills. Als col·legis d’aquests directius no utilitzen els mòbils. Hem de plantejar-nos des de la societat què podem fer. Hauríem de començar a pensar que els nois no tinguin mòbil fins als 16 anys.

Em sembla que la Unió Europea està treballant en aquest sentit.
El que nosaltres volíem fer amb aquests dos cartells, amb un titella, el mòbil que porta i un WhatsApp és que ens plantegem que moltes vegades som esclaus del mòbil. Estem parlant i agafem el mòbil, no parem de mirar el mòbil. Cada vegada cedim més a aquesta compulsió d’estar tot el dia pendents del mòbil. I la pregunta és: som realment lliures? O sigui que ens plantegem com hem normalitzat estar tan pendents del mòbil quan estem amb la família o menjant o estem...

La tecnologia és la font de tots els mals?
No volem demonitzar la tecnologia, perquè pensem que la tecnologia és una eina i ha vingut per quedar-se. Però sí que la gent entengui que n’hem de fer un ús responsable. I així com tu no  dones a un nen un cotxe fins que no aprengui a conduir i fins que no tingui una edat madurativa, també hem de pensar que amb el mòbil hem de fer el mateix, perquè molts nanos no ho saben. Arriben a veure pornografia amb vuit anys, pornografia violenta envers la dona. Les malalties de transmissió sexual han pujat aquí a Andorra i arreu. I tot això ho comporta el mòbil. Té unes conseqüències.

S’acosten les festes de Nadal i es fa necessari protegir el procés de recuperació de les persones amb addiccions.  Els neguiteja?
El Nadal i l’estiu són les pitjors èpoques per a les persones amb trastors addictius. I el Nadal, a més a més, és més complicat perquè a la nit de cap any s’abusa molt no només de l’alcohol, sinó d’altres substàncies. Per a les persones que tenen problemes amb compres compulsives és una època molt complicada. I nosaltres el que farem és fer grups d’ajuda durant tot el Nadal i ja estem començant a treballar la prevenció de recaigudes per donar una mica més de complement en aquestes dates que són tan complicades. Tindrem el telèfon operatiu per si algú té una recaiguda. 

A més a més, són dates que també hi ha una part emocional que a nosaltres ens afecta molt. Si vas a sopars de Nadal, si et donen cistelles, tot té alcohol, el joc per la loteria de Nadal. Totes aquestes coses influeixen.

Es referia als grups d’ajuda. Com van?
Ara mateix tenim tres grups. El de famílies, que fem els dilluns i en són nou. El dimarts en fem un de dones que han patit violència de gener i addiccions i en són actualment cinc.  El porta una psicòloga en línia i n’estem molt contentes. Al d’ajuda en primera persona som 10, cinc dones, contant-me jo, i sis homes i aquest el fem els dimecres. 

I trucades?
En tenim força perquè sempre hi ha gent que ens truca i no vol venir els grups perquè l’estigma a Andorra encara està molt arrelat. Avui mateix he tingut tres missatges de WhatsApp: una mare, un noi que té problemes i que no ve als grups i un altre jove que tampoc no ho fa.  També els costa anar a la Unitat de Conductes Addictives (UCA). Andorra és un poble.

Tornant a la pregunta, des  del setembre fins al novembre ens han trucat a 50 persones. Hi ha famílies, gent en primera persona... Joves no venen molt. Si ho fan és a través de les famílies. Són elles les  que es posen en contacte. En tenia un parell, a través de les famílies o perquè n’he conegut a la presó. La xifra va canviant molt perquè són grups vius

Parlem del Pa integral de Salut mental i addiccions (Pisma). Com va la seva aplicació?
Per mi el Pisma va lent i les activitats es fan 2 anys després. Fa poc vaig començar a repassar algunes de les accions i passats cinc minuts ho vaig deixar estar perquè em vaig posar de malhumor.

Per exemple?
L’acció 9. Transformar el model d’atenció centrada a la persona (abril del 2022). Que m’expliquin on està. La 12. Projecte d’un centre de salut mental polivalent (Abril del 2022 - octubre del 2022).

Bé, és el que estan fent a prop de l’hospital.
Sí, però havia d’estar el  2022. L’acció 14. Revisar la cartera de serveis de la Unitat de Conductes Addictives. M’agradaria saber què han revisat. La 25. Revisió de l’atenció a la salut mental i les addiccions en el centre penitenciari. Hi estan treballant. La 43. Coordinar les activitats del Pisma amb el Pla Nacional de Drogodependències, un pla que és del 2004. Té 20 anys! La 45. Fomentar l’establiment d’associacions de persones afectades. També m’encantaria saber què s’ha fet. La 51. Creació d’un observatori de salut mental i addicions previst per al juny del 2023 i ja estem acabant el 2014 sense tenir-lo.

I com aquestes d’altres accions de les quals no sabem si s’ha fet alguna cosa.

Com quines?
La 52 que parla d’establir un sistema d’informació relacionat amb la càrrega de salut mental i addiccions. O la 26, sobre intervencions transversals per als infants, adolescents i joves. O la 49 que incideix a desenvolupar l’empoderament de les famílies. La coordinadora del Pisma l’han posat fa sis mesos. Crec que han fet el Pisma, que és molt bonic, però no tenen ni els recursos, ni les persones. Ara han tret la campanya de l’estigma i el conveni del telèfon de prevenció de les conductes suïcides. I m’encanta, però portàvem dos anys. 

I sobre les taules de treball. Quina és la seva valoració?
Nosaltres estem disposats a treballar, si veiem els resultats. I ho farem amb tothom. Sobre això vull que quedi clar que l’associació no és a apolítica, perquè fa política al carrer, però sí que és apartidista i estem disposats a col·laborar amb les institucions i les formacions polítiques que ens ho demanin.

Des de la seva perspectiva què s’hauria de prioritzar a Andorra per atendre les persones amb addiccions?
Recursos. Molts recursos. Tant a nivell econòmic com  a nivell de professionals. Miri si no què passa a la Unitat de Conductes Addictives, a l’hospital de dia...  

Què vol dir?
Que si tu consumeixes, et fan fora. Si tinguessis més recursos es podria aplicar un pla de reducció de danys, que és un enfocament que vol minimitzar els efectes negatius associats amb el consum de substàncies, sense necessàriament exigir-ne l’abstinència.

Perquè la gent recau. I llavors què es fa?
És una lluita que jo tinc. A l’hospital de Dia de l’UCA, que és de 9 a 5, hi ha 10 persones. Com que tenen el pla lliure de drogues, si tu recaus, t’expulsen una setmana. Jo crec que no és un pla per a Andorra perquè som un país petit i no tenim més alternatives. Això va en detriment dels pacients. Si tinguéssim la possibilitat de tenir un altre tipus de recurs seria diferent. I si   tinguéssim el pla de reducció de danys, seria diferent. Perquè a vegades a l’hospital de dia tenien sis persones i tres estaven expulsades. 

Què més falta?
Més ajuda comunitària i més ara que hi ha tantes dificultats aquí i arreu per trobar professionals. I això com es fa? Amb grups d’ajuda mútua. Que no ens inventem res, que Alcohòlics Anònims és un grup d’ajuda mutua. Hi ha molta gent que no dorm a la nit. Se senten sols, tenen problemes d’habitatge... Això repercuteix en la salut mental i addiccions. S’ha de donar suport a les associacions que donem ajuda comunitària.

També cal divulgació. Divulgació a les famílies, als col·legis sobre tot allò que té a veure amb les addiccions. Moltes famílies no saben que els seus fills estan veient porno, que juguen a les apostes. I és complicat en un país on es treballen tantes hores dir a una mare que està netejant des de primera hora del matí fins a les 8 del vespre que participi en una reunió. Ho entenc. Doncs s’haurà de fer dissabtes o diumenges, s’han de buscar alternatives.

Divulgar, ajudar, donar eines a la societat. Si no, tindrem un problema molt seriós perquè no hi haurà metges suficients per atendre tothom  o bé anirem tots empastillats.

Cal doncs més treball en xarxa?
Sí. Aquestes alternatives venen perquè ens unim tots i treballem plegats. I costa molt. Jo portava a l’UCA els tríptics de l’associació i no els posaven. Però potser de tenir cinc persones que haguessin recaigut, si els haguessin vist... No donen valor a l’ajuda comunitària. Nosaltres no suplirem mai un metge però portem a terme una funció complementària. 

Aquí no hi ha Llei del Tercer Sector. Creu que seria necessària per promoure aquesta feina conjunta?
Jo crec que una llei del tercer sector estaria molt bé per ajudar a professionalitzar-nos, perquè la professionalització de les associacions és molt important. I una llei ens empararia perquè les associacions del tercer sector estem molt precaritzades econòmicament, depenem molt de subvencions, socis, aportacions privades. Les associacions poden ajudar molt a aquesta falta de recursos. És aprofitar també els recursos que des de les associacions es poden aportar pel bé de tots. 

Per a vosaltres són importants les subvencions.
Nosaltres tenim l’ajuda de les subvencions d’Afers Socials, Igualtat, Joventut, els comuns i particulars. Gràcies a això es poden fer els grups i les campanyes, portar professionals per formar agents de joventut en substàncies i pornografia. També hem col·laborat amb Andorra Telecom, i Unicef. Tot suma.