El màxim mandatari de la patronal analitza, després de sis anys de mandat, l’estat actual del món empresarial, després del lliurament dels premis CEA 2024, un termòmetre per al sector. Per un altre costat, Gerard Cadena aborda la situació de la concertació social amb els sindicats, sobretot pel que fa als salaris. Parla també del cas dels peruans i del model turístic.

Quin balanç fa dels seus sis anys de mandat?
S’ha fet un canvi total a la CEA, perquè abans era la patronal, però no estava configurada amb els diferents aspectes que tenim ara, sobretot pel fet que quan vaig entrar no hi havia el Codi de relacions laborals. L’enfocament cap a tots els temes laborals és un dels motius que ens toca més.  I també vam presentar candidatura per entrar a l’OIE, l’organització internacional d’emprenedors.

El país ha encaixat bé tots aquests canvis o encara ho està fent?
Encara els encaixa, perquè no té el costum de treballar amb organitzacions internacionals. L’anterior president havia arribat a un acord amb Pimec i nosaltres hem arribat a acords amb Foment del Treball i amb el Medef d’Occitània. A casa nostra, hi ha una estructura d’empreses molt petites, entre un i cinc treballadors, de manera que l’accés al director o al patró és molt fàcil. Per això la sindicació no està massa desenvolupada. En aquest sentit, a les empreses els cal un canvi d’estructura perquè es pugui treballar amb els estàndards europeus i mundials quant a la relació patronal-sindicats.

Quins reptes té plantejats per als dos anys de mandat que li queden?
Els quatre més importants són acabar de consolidar els temes laborals, poder donar el punt de vista de les empreses sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), acabar de treballar la proposta que vam fer sobre l’habitatge i la relació amb Catalunya i Occitània, amb les quals tenim coses en comú i per això han de ser una ajuda i un complement. Andorra és una illa dins d’Europa i hem de treballar-hi conjuntament.

Quins mecanismes s’han de trobar amb aquests territoris veïns?
Per exemple, amb zones logístiques a l’Alt Urgell o a l’Arieja que puguin donar-nos un complement. A l’Arieja ja arriba el tren fins a l’Ospitalet i l’aeroport de la Seu ha estat un detonant perquè hi hagi un creixement, amb inversió a l’Alt Urgell d’empreses andorranes. Hem de fomentar aquest treball conjunt perquè hi guanyem tots.

Després de lliurar els premis CEA, quin nivell diria que hi ha en l’empresariat?
Està ben preparat, però hi ha molts empresaris que potser no es coneixen arran de la diversificació. Quan es va començar el 2016 només n’eren cinc i després vam créixer i hem arribat a deu, que ja són prou. Hi ha hagut moments d’empat i s’ha hagut de desempatar. Intentem buscar l’excel·lència i com estan posicionades cadascuna de les empreses amb aquests premis.

La digitalització avança o encara queda feina per fer?
Encara queda feina. Estem fent esforços, hem fet trobades per digitalització, una altra per ciberseguretat i ara estem parlant de fer-ne una per com incideix la intel·ligència artificial a les empreses. Aquest és un món que s’ha de posar molt al dia. Per un costat, hi ha empreses premiades perquè fa molts anys que hi treballen. A algunes els costa més i d’altres s’han adaptat ràpidament. Això és un tren que és difícil que se’n puguin sortir sense aquesta realitat.

La diversificació econòmica es consolida o està estancada?
Els sectors tradicionals estan treballant i estan molt madurs. El comerç, el turisme i la construcció són sectors que s’han d’anar actualitzant, tot i que tampoc és fàcil perquè són més intensius en mà d’obra. I aquest és un dels problemes, tot i que no és propi d’Andorra, amb taxes d’atur més elevades que aquí.

L’alt valor afegit costarà que entri a Andorra?
Ja està entrant, tot i que tenen una sèrie de dificultats al voltant de captar talent, i en això la situació geogràfica ho dificulta. Andorra Business té acords amb start-ups de Barcelona, però també amb Tolosa. A banda de la situació geogràfica, també és important que s’incorpori el segell Europa. Si estàs fabricant Wi-Fis per a avions i ho has de validar als Estats Units o a un altre país, és un problema. Hi ha coses que s’estan fent i potser la majoria de gent no les coneix.

Des de la patronal, com es veu l’afer dels treballadors peruans?
Aquí s’hauria de fer una intervenció per part de l’Administració, a partir de contactar amb les autoritats del Perú, i trobar els mecanismes perquè no pugui representar un problema. Jo puc defensar les empreses que estan afiliades a la CEA, he parlat amb elles i m’han dit que subcontracten aquestes persones i que els paguen el mateix sou que donarien a qualsevol altra persona. Aquest lligam que hi ha entre empreses andorranes i empreses que són al Perú i després van a Espanya, és aquest problema que a nosaltres no ens pertoca controlar, però hi hauria d’haver mecanismes per controlar a l’origen.

Les empreses sancionades per males pràctiques els representen?
Evidentment que no, perquè són empreses que no estan ni a la CEA ni les representem. Són empreses de treball temporal que juguen una mica, i pel que en sé, algunes han tingut un problema i després s’han dissolt. No les represento ni puc parlar d’elles, perquè les desconec. Aquestes empreses venen, contracten una altra de construcció o del que sigui d’aquí, que aquestes sí que estan afiliades, les quals compleixen allò que se’ls demana. Quan el mercat està tensat, has d’incrementar el preu. El que no pot saber l’empresa d’aquí quan li ofereixen uns treballadors, és en quines condicions es troben. No em sento representat per aquesta gent.

L’altre dia va criticar l’intervencionisme del Govern en el tema dels salaris. Hi ha alguna altra solució?
Sí, que ens poséssim d’acord patronal i sindicats, però això és difícil perquè no tenim les mateixes dades. En el nostre cas, les traiem de les que publica el departament d’Estadística. Pel que fa al salari mínim hi estem d’acord, i per això l’hem anat incrementant sempre. Quan la inflació estava al 6% vam dir que si s’apujava al 7% tampoc passava res. Estem a favor que el salari mínim es pugui anar incrementant. De fet, a Espanya també l’estan augmentant. Aquí estem a 1.370 euros aproximadament i ells estan a 1.100 però amb catorze pagues. Si ho poses tot a dotze, estem més o menys igual. Estem demanant que es digui quina és la pèrdua del poder adquisitiu real, perquè només ens basem en el fet que els pisos han augmentat.

Però això és difícil de calcular, per què cada persona presenta una casuística diferent?
Clar, per això diem que cada sector té una realitat diferent. Així, com he de regular els lloguers, amb un 30% del salari? Però no és el mateix un salari de la construcció o de la restauració o financer.

La solució són els convenis col·lectius i els comitès d’empresa?
Sempre hem demanat els convenis col·lectius, però per fer-los necessites que a l’altre  costat de la taula hi hagi algú. Si només hi som els empresaris i a l’altre costat no hi ha ningú, tenim un problema. La ministra de Presidència ja ens va dir a principis d’aquest any que no esperéssim a l’últim moment a posar-nos d’acord pels increments del 2025. Ens va dir que no tenien voluntat d’intervenir, però que érem nosaltres que havíem d’intentar arribar a una entesa. I nosaltres diem que ens volem posar d’acord, però hem de treballar per sectors, perquè hi ha sectors que ens estan demanant fer un conveni col·lectiu. Per tant, potser tenen un representant d’empresa.

El que falla és que els sindicats siguin bàsicament del sector públic?
Exacte. Nosaltres hem parlat amb ells i jo sempre li dic al Gabriel Ubach que per abordar la situació del sector del transport, per exemple, no l’hem de discutir ell i jo, sinó els representants de cada costat d’aquest sector, que es posin d’acord i facin el seu conveni col·lectiu.

Per tant, m’està dient que cada final d’any estan negociant persones que no representen qui afecta allò que estan negociant?
Sí, exacte. Agafem el salari mitjà i intentem posar-li un topall, de manera que parlem en general, però hem fet reunions aquí amb tres persones que totes elles eren funcionaris i nosaltres portàvem representants del sector. Fins i tot algun d’ells va convidar el seu representant d’empresa.

Aleshores, es parteix d’un error de concepte?
És clar. Molts empresaris em diuen que no volen discutir amb ells perquè no parlem el mateix idioma.

Però llavors, si no es posa una solució, estarem cada final d’any amb el mateix problema?
Per això la pilota estaria més al teulat dels sindicats per trobar els representants indicats. Ara estem mirant com es pot desbloquejar això i abans de l’estiu ens trobarem per intentar buscar solucions que siguin acceptables per les dues parts, però l’objectiu és que cada sector pugui parlar de la seva problemàtica amb els seus treballadors.

Abans de l’estiu?
Sí, o almenys posar les bases per intentar treballar, però que no arribem a la tardor quan comencem a discutir sobre la qüestió amb el mateix plantejament que tenim ara. Nosaltres hem demanat al Govern que ens ajudi i que ens doni els salaris per cadascun dels sectors, i que siguin els reals i no una estimació, amb les dades de la CASS.

Així, la seva proposta és prendre decisions segons els sectors, en base als salaris actuals i a la pèrdua del poder adquisitiu?
Exacte. El Govern ja ens ha dit que ha encomanat a una empresa externa l’estudi sobre la pèrdua del poder adquisitiu. El personal està molt tensat. Enguany s’ha incrementat un 4,6% fins al salari mitjà, tot i que hi ha sectors que havien augmentat un 8%, segons vaig comprovar a Estadística. Per tant, hauríem de veure quina és la pèrdua del poder adquisitiu, i evidentment això afecta l’habitatge.

Quina relació té amb Gabriel Ubach?
Cordial, però cadascú defensa el seu paper. Ens costa arribar a acords perquè ens falten les dades adequades. No es pot posar sobre la taula la tretzena paga si el Codi de relacions laborals ens diu que el salari s’ha d’anualitzar en dotze pagues. Hi ha empreses que remarquen això i d’altres que pacten tretze pagues. El salari és el sou anual.

El Consell Econòmic i Social és una bona eina?
Jo crec que és una bona eina, perquè la fan servir tots els països europeus, així que està consolidada. A França, hi ha 250 persones representades i hi han inclòs el medi ambient i el repte climàtic.

Hi confia?
Sí, perquè és el fòrum de trobada per a la concertació social. El que passa és que aquí es va muntar, tot i que no hi ha una consolidació clara entre les parts, i el Govern també hi pren part. A Espanya, són 60 representants, amb el tercer sector.

El Govern no hi hauria de ser?
No hi hauria de ser, perquè és una discussió entre els uns i els altres, i aquí està molt desequilibrat, tot i que les discussions sempre les tenim els mateixos: patronal i sindicats, i qui posa pau és el Govern.

Posa pau i pren les decisions. Volen superar aquesta dinàmica?
No és bona, i per això intentem trobar els mecanismes que ens permetin treballar amb els convenis col·lectius que volem tirar endavant.

Canviant de tema, a les Balears volen posar un límit al turisme. Aquí s’haurà de fer el mateix? 
El ministeri està treballant en això, ja que ha demanat un estudi de càrrega per saber quanta gent podem absorbir. Abans teníem 8 milions de visitants, cinc dels quals excursionistes. Ara hem arribat a 9, amb més o menys 4,5 de cada. Tot el que es pugui quedar aquí sempre és més important que el que puja i baixa. No hem arribat al nivell de les Balears, on el problema de l’habitatge és molt més greu que el d’aquí.