El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, repassa els principals reptes als quals ha de fer front el país aquesta legisltura, com ara la qüestió de l’habitatge i l’acord amb la UE, i defensa la necessitat de negociar i arribar a acords sempre que sigui possible, encara que siguin parcials.

Com s’afronta aquesta legislatura? 
Doncs amb ganes i optimisme dins els reptes que té el país. Després d’una precampanya i campanya, que vam començar al gener, i fins ara doncs es fa, no llarg, però sí que és un procés que tens ganes que s’arribi una mica a la normalitat. 

Repassem una mica aquests grans reptes que ha d’afrontar el país sí o sí aquesta legislatura...
Els grans reptes són els que més o menys ja vam dir en campanya electoral. Se n’ha parlat a bastament. Primer, la reflexió sobre el creixement urbanístic, que aniria lligat amb el tema de l’habitatge, al qual ja s’ha començat a posar remei amb algunes accions com aquesta llei que votarem pròximament.

Amb aquesta llei voleu dir el crèdit extraordinari?
Sí, el crèdit extraordinari per constituir un parc públic d’habitatge, que ja s’ha presentat a tramitació parlamentària. Diem reptes però jo crec que no hi ha reptes individuals, sinó que estan lligats els uns amb els altres. El creixement està lligat a  l’habitatge, i també a la inversió estrangera. I això fa un paquet, on s’han de reequilibrar tots els interessos dels diferents sectors perquè el país pugui continuar endavant d’una manera sostenible, que és la gran paraula que s’utilitza ara.

Diu que tot plegat va lligat, i acaba vinculat també a la inversió estrangera. En aquest punt què es proposa?
La inversió estrangera es va obrir per diversificar l’economia i s’invertís, es fes créixer o s’iniciessin sectors que a Andorra no estaven madurs. I la veritat és que des que es va aprovar aquesta llei, fa 10 o 12 anys, potser no ha tingut el resultat esperat. Perquè s’ha focalitzat massa en la construcció urbanística i sí que s’hauria de reorientar en altres sectors que no siguin tan devoradors de recursos del país com normalment es diu. Jo crec que aquest és un dels grans reptes que tenim, que en algun sector potser sí que s’ha iniciat, com per exemple hi va haver la iniciativa a Ordino d’obrir el sector mèdic, de laboratori, però potser s’ha focalitzat excessivament en la construcció. Que no vol dir que s’hagi de limitar ni parar aquest sector, però sí que potser s’ha de frenar o mirar que es faci un creixement adequat.

Pensen a limitar la compra d’immobles per part d’estrangers? O això està fora de la taula?
Nosaltres de moment el que pensem és introduir l’impost finalista que vam dir a la campanya, perquè aquestes inversions que es facin de forma especulativa paguin, no estiguin tan liberalitzades diguem, i que al mateix temps aquests recursos serveixin la finalitat de crear aquest parc públic i d’ajudar a incrementar l’habitatge a preu regulat.

Creixement urbanístic, habitatge i inversió estrangera seria un dels grans reptes, per dir-ho així. Però en tenim d’altres...
Sí, però aquí voldria afegir que tot això també va lligat al fet que el Govern i el Consell General la legislatura passada van aprovar la llei que encomana als comuns fer els estudis de sostenibilitat i d’impacte, per saber el creixement que pot absorbir el país. Creiem que aquests estudis també seran una bona base per orientar i regular tot aquest sector.

A part d’aquest gran eix de reptes, en tenim un altre que seria la Unió Europea.
Sí. Aquests serien més bé interns, i llavors externament hi ha el tema de la Unió Europea, que aquesta legislatura penso que ha de ser cabdal per arribar a un bon acord. Ja s’ha fet una part del camí i ara falta acabar-lo. D’aquí el pacte d’Estat que es va proposar i que s’ha d’acabar de confeccionar o pactar. I després continuar la negociació. Amb això de la UE sí que tinc clar que seria bo per a Andorra tenir un acord que comprengui les quatre llibertats i des del punt de vista de país tinguem una normalitat en el sentit de tenir una relació estable amb la UE, que és en definitiva amb qui hem de tenir contacte, i no només amb els països veïns, que també, perquè geogràficament, culturalment i turísticament i financerament rstem lligats i no tenim més alternativa que mantenir una relació i per això entenc que hi ha d’haver un acord. Seria l’òptim per al país, respectant, com sempre hem dit, les especificitats del país, que aquí és on s’haurà d’incidir més especialment.

I és justament per aquestes especificitats que seria bo que internament s’arribés a un acord. Són optimistes en aquest sentit?
Jo soc optimista a partir de la reunió que vam tenir, vaig veure un to molt constructiu, molt positiu. Tot i això també s’ha de dir que és normal que cada formació tingui la seva sensibilitat i la seva opinió al respecte, i també és normal que cadascú vulgui salvaguardar el seu posicionament, que és legítim. Però això no ve a obstar que la negociació es faci en un clima d’entesa i de diàleg per aprofitar el màxim les opinions de tots els implicats, que en definitiva representem la societat, i que es pugui arribar a un bon acord. Això sense perjudici que al final, quan tinguem l’acord amb la UE, s’haurà de valorar, s’haurà de transmetre oportunament a la població, que és molt important. Es diu que falta comunicació... No és que falti comunicació, és que fins ara la comunicació que es podia donar potser tampoc era suficient perquè l’acord no estava prou avançat. Una vegada estigui prou avançat i es tingui negre sobre blanc quins són els acords específics als quals s’arriba serà més fàcil transmetre-ho, que la població entenguem què representa aquest pacte, quines conseqüències té, i a partir d’aquí el poble andorrà el pugui votar amb coneixement de causa.

Ajudarà a assolir acords els resultats electorals obtinguts? Vostès tenen una majoria absoluta...
Els resultats electorals són els que són, i a partir d’aquí amb els consellers i els grups parlamentaris que s’han constituït, també amb el conseller no adscrit, haurem de fer la tasca que toqui, amb independència de la composició. Perquè una vegada ets els consellers que ets, has de fer la tasca legislativa que correspon. Amb independència dels resultats. 

Interpreto, doncs, que sempre buscaran al màxim el consens?
Sí, clar. Si es pot arribar a consensos és el desitjable, i més en temes importants d’Estat, com per exemple els de la CASS, la UE, etcètera, que tenen transcendència més enllà d’una legislatura o dos, i són temes que en principi tampoc es poden reformar cada dos per tres. Vull dir  que hi ha d’haver una estabilitat. En aquests temes és important que hi hagi el màxim consens possible. De què depèn el consens?, doncs dels posicionaments de cada grup parlamentari i de fins a quin punt, perquè és una negociació, s’està disposat a cedir en els seus plantejaments inicials. I això és el que s’haurà de veure en el si de les comissions que pertoqui en cada tema.

Creu que els canvis a l’oposició contribuiran a tenir més diàleg?
Jo crec que sí que hi haurà bona predisposició al diàleg, perquè a part de consellers, Andorra és petit i tothom es coneix i sabem com és cadascú. La relació és prou cordial per arribar a aquest diàleg constructiu. Ara, si es fa el diàleg i al final no s’hi arriba i cadascú planteja el que creu, tampoc és cap drama. Vull dir, que la vida parlamentària és així. També pot ser que d’una determinada llei que vols arribar a pactar i hi ha un tema o dos que generen posicionaments molt enfrontats, i a cada grup li és molt difícil cedir. Doncs si es pot fer un acord amb el 70 o 80% del text també és positiu. Però això s’haurà de veure i és la feina legislativa que haurem de fer a les comissions.

Deia al principi que ja té ganes que s’arribi a la “normalitat”...
S’ha d’entendre que des que hi ha la precampanya, campanya, eleccions, constitució del Consell, constitució del Govern, consellers que marxen, constitució de les comissions, doncs ja estem a l’últim tram de la preparació i estructuració del nou Consell General, i de feina efectiva de posar-se damunt la taula, encara s’ha d’acabar de conformar. Jo crec que al juliol, però més bé de cara al setembre, serà quan comenci la tasca realment parlamentària i legislativa de fons, que fins ara ha estat tot, no preparatori, però sí d’organització. Que es fa una mica llarg potser, però és el que tenim.

Sí... Potser s’hauria de canviar el reglament...
Sí, i també és normal que hi hagi uns tempos. Tot s’ha de poder fer.