Després de poc més de 100 dies al càrrec, el director general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Josep Escoriza, repassa els principals reptes als quals ha de fer front la parapública.


Fa tot just quatre mesos que heu accedit al càrrec. Quins reptes us heu marcat?
Bàsicament, un dels reptes amb els quals venia primer era conèixer realment el que és la CASS. És una entitat que tots veiem des de fora però que costa saber exactament tots els procediments que s’hi fan. I el repte que de veritat m’ha interessat molt és reforçar l’atenció al públic. La CASS som una organització que tenim 80.000 persones que venen a buscar, que necessiten, el seu servei. I una part molt important és l’atenció a tots els cotitzants, a tot el públic. El següent punt és mantenir el compromís que tots els empleats de la CASS tenen amb la seva feina, perquè gràcies a aquest compromís tots els grans reptes que han passat els últims anys, de coses noves que s’acoblaven a la CASS, s’han pogut fer de forma satisfactòria. I el tercer punt és optimitzar tota la part tecnològica que afecta la CASS, tant en els procediments interns com també en tot el que és la relació amb els usuaris i amb els prestadors.
 

Aquest últim repte va lligat amb el primer, de reforçar l’atenció a l’usuari.
Tot el que es faci a la CASS ha de repercutir en l’usuari, perquè som una empresa de serveis, som una empresa social, i el nostre gran que és treballar per a l’usuari. Per descomptat, si fem una aplicació tecnològica de procediments interns, encara que sembli que és només beneficiós per als empleats, també afecta en un temps de resposta menor l’usuari o en un millor servei i una millor comunicació. Al final podríem dir que el prioritari és l’atenció al públic.
 

I aquí hi ha, m’atreviria a dir, bastant camí a recórrer.
Sí.
 

La gent potser no acaba d’estar contenta amb l’atenció que rep, sigui per un motiu o un altre, o per incomprensió també.
Jo crec que, en general, el sentiment de la gent és bo cap a la CASS. Tenim diàriament al voltant de 400 visites. Són moltes visites a gestionar. Com a tot arreu, sempre hi ha un percentatge que no s’ha fet de forma adient i sempre hi ha una part per millorar. Però crec que el funcionament general de la casa és bo, si no, tindríem un problema greu. Tenim incidències, anomalies, coses per millorar, i la nostra feina internament és, primer, detectar-les per després poder buscar quina és la forma de millorar.
 

Deia que una part important és el compromís que els empleats tenen en la seva feina per afrontar reptes. Reptes com han pogut ser la implantació del tercer pagador?
El repte més important que ha tingut els últims anys és la gestió de la Covid. Tenim tendència a oblidar-nos-en, però va ser fa res i tot el compromís de la gent de la CASS de tirar-ho endavant, de les suspensions temporals dels contractes laborals a l’hora de posar en marxa tot el tema regulatori que va marcar el Govern; les noves lleis del compte propi que han afectat el canvi de procediments interns; la implantació en el seu dia de l’IRPF, que s’havia de fer també des de la CASS... Són coses que s’han hagut de fer, que no estaven planificades, que ha suposat que s’han hagut de deixar de fer coses que han quedat aparcades per tal de poder atendre totes aquestes noves necessitats que van sortir a la societat. La Covid fa relativament poc que ha finalitzat, per la qual cosa tot l’engranatge general de la CASS, tot el personal, s’ha de tornar a adaptar. Hem acabat aquest pas, i ara anem a buscar quines són les coses que teníem aparcades per començar-les a aplicar. I per descomptat que la societat va canviant i constantment van sortint situacions noves. Qualsevol canvi de llei que hi ha o qualsevol nou conveni que se signi, d’una forma o una altra pot afectar algun procediment de la CASS, per la qual cosa ens obliga a canviar internament els procediments i també tota la part tecnològica. I necessitem que la gent es vegi encara amb ganes per continuar treballant, engrescada, i fent les seves aportacions que ens ajudin a buscar noves millores a fer dintre de la CASS.
 

Posava l’exemple del tercer pagador perquè entenc que és una cosa que afecta la població i que internament deu haver suposat, no diré un daltabaix, però sí que ha calgut tenir en compte moltes coses, oi?
És un molt bon exemple. El tercer pagador crec que s’ha d’anar aplicant progressivament. Per a nosaltres la veritat és que era més senzill, o significava la mateixa dificultat, poder implantar el tercer pagador a tothom de cop que no anar sectoritzant a parts. El tercer pagador ens ha obligat a crear noves eines de control internes, perquè no és el mateix quan li hem de tornar els diners a una persona, a un usuari, que quan els hem de tornar al prestador, a la farmàcia o al metge. Però totes les formes de control, com bé deia, sí que ha suposat un daltabaix perquè hem hagut de canviar els procediments interns. Però un cop canviats, ens és igual aplicar-los a un prestador que atots, o al col·lectiu de més de 65 anys o a tothom. O sigui, a la CASS estem preparats per poder començar a fer el tercer pagador amb tothom i estem en espera que les institucions corresponents determinin que es tiri endavant.
 

El gran argument que al·lega el govern sempre és que suposarà un increment de la despesa. Vostès ho veuen? O fins i tot pot arribar a ser un estalvi per a la CASS? 
Jo el tercer pagador no ho veig com un increment de despesa. Nosaltres no hem pogut detectar en cap moment un increment de despesa. El que sí que hem hagut de fer és un increment del control, però un cop instaurats els controls ja són per a tots. Per descomptat que estem aquí per optimitzar tot el que és la despesa, és part de la nostra funció. Té la seva coherència engegar-ho gradualment, perquè igual que nosaltres ens hem hagut d’adaptar a l’inici, tot nou prestador que s’incorpori al tercer pagador també ha de canviar tota la seva informàtica. L’exemple l’hem tingut amb les farmàcies, des del Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Andorra han fet un gran esforç a l’hora de poder adaptar-se al tercer pagador. És a dir, és una cosa que necessita el seu temps, però per la part de la CASS ja hem fet la feina.
 

Deien que era una cosa que podia disparar la despesa, entenc jo, per aquests abusos que s’han pogut detectar.
Abusos per desgràcia en tenim sempre, i per això hem de posar les eines de control  corresponent. Però no ho deixarem de fer per pensar només en aquests abusos. Si és una cosa que és beneficiosa per a tota la societat, al final s’ha d’anar implantant a poc a poc. Creiem que abans del tercer pagador ja teníem unes bones eines de control, però el que hem fet és incrementar-los tant de forma tecnològica com amb més recursos humans per poder minimitzar el tema dels abusos.
 

El dèficit en salut també és un repte de la CASS, i a més a més és un repte que anirà en augment simplement per l’envelliment de la població. Com ho afrontem? Com podem començar a pal·liar-ho? Quina seria la solució?
Crec que trobar la solució és molt difícil i segur que no hi ha una única solució. El que tinc clar, si estem parlant només del tema de la salut, és que és un tema que s’ha d’estudiar.
 

Les pensions venen després.
Es parla molt de la sostenibilitat de la CASS, del servei de salut i de tot. Jo crec que la CASS ha de ser responsable de l’optimització de la despesa, però les despeses que s’hagin de fer no és decisió seva. Cada vegada tenim més prestacions incorporades dintre del sistema de la branca general de salut. Són decisions que prenen el Consell General i el Govern, d’anar incorporant més prestacions: els psicòlegs, més medicaments d’alt cost que hi pugui haver, més serveis, de malalties cròniques... Constantment es van incorporant més prestacions, per la qual cosa la despesa és normal que també augmenti. Per això és molt important com gestionar aquesta despesa. I és la nostra funció mirar de fer aquesta despesa el més eficient possible, però sense discutir-la. 
 

M’ha recordat el tema dels psicòlegs. Sembla que no ha acabat de tenir èxit, malgrat ser una demanda tant de la societat com del propi Col·legi de Psicòlegs. Què ha passat? Són pocs els que s’han inscrit...
Aquí jo puc parlar de la visió de la CASS. Hem fet i signat el conveni, hem quedat amb ells de com s’hauria de fer tot el tema de prestacions, però a part de signar el conveni, que semblava que era el més important, darrere hi ha altres coses a fer. Els psicòlegs també s’han de formar en el tema de la història clínica compartida, de com fer-ne ús. Han necessitat la formació per part del SAAS i del ministeri per a aquestes eines, s’han hagut d’acreditar davant el ministeri, han hagut de presentar tota la documentació corresponent... Crec que és un procés que està començant a poc a poc, però és un gran servei per a la societat, una gran demanda que tenia la societat. 
 

Canviem a les pensions. Aquí també tenim un gran problema de sostenibilitat, cada vegada la població activa és menor, la proporció de pensionistes és més gran, la taxa de dependència va anar augment...
En el tema de les pensions hi ha molt a comentar. Hi ha una comissió legislativa al Consell General que hi està treballant. I això a mi em deixa tranquil, ja s’estan posant les eines per mirar què s’ha de modificar per a l’adaptació de les pensions al futur. És un tema que no porta directament la CASS, que l’únic que fa és aplicar el que correspon. La bossa de pensions la gestiona directament el Fons de Reserva, i la CASS el que fa és aplicar i pagar el que correspon. Al final la CASS el que veu és el superàvit que hi ha cada any, perquè encara tenim la sort que tenim superàvit. I tenim superàvit perquè per sort tenim un país on l’economia està anant bé, millor del que es planifica cada any, i al final el superàvit podrà ser més gran perquè l’economia va millor, hi ha més cotitzants, hi ha més ingressos i en canvi el que són les despeses són les que s’havien planificat. Això és una notícia bona, farem una aportació del superàvit al fons de reserva. L’any que ve la previsió és que el superàvit sigui de la meitat, amb les dades que tenim actualment. La tendència és claríssima a disminuir. Per a mi hi ha un número clar: una persona que hagi cotitzat 40 anys, tot el que ha pagat a la branca jubilació durant tota la seva vida laboral en 9,6 anys la CASS ja li ha retornat. Per sort,  l’esperança de vida és molt més alta. Així, alguna cosa s’ha de fer, i per sort ja està la comissió legislativa treballant-hi.
 

Crec que els últims estudis actuarials apuntaven que de cara a l’any que ve ja s’entraria en dèficit?
Sí, però aquests estudis actuarials es van fer fa tres anys, amb la previsió que hi havia. L’economia va millor que el que estava pressupostat i aquest any s’ha de tornar a fer un altre estudi actuarial, tal com marca la llei. Les previsions de l’estudi no s’estan complint, s’està allargant, benvingut sigui. Tots hem d’estar ben contents.
 

Des de la CASS s’havien apuntat mesures a adoptar, que la comissió ha de treballar. Continuen apostant per aquestes propostes, l’allargament de l’edat de jubilació, augment de cotitzacions...?
Sí, nosaltres vam fer una quinzena de propostes. No vol dir que cap d’elles pugui funcionar per si sola, o que es necessitin les quinze perquè tot vagi bé. És una llista d’idees. Crec que no hi ha una sola solució. Se n’han d’aplicar diverses, també mirant el que es fa a tots els països del voltant que s’han trobat amb aquest problema els últims anys. I no és tan sols trobar quina és la solució, sinó també pensar en quina és la transitorietat a l’hora d’aplicar-les. Cap de les accions es poden fer de forma immediata. S’ha de posar de forma progressiva. I és una cosa també a pensar i a decidir.
 

I la barrera sempre s’ha d’acabar posant en algun lloc, malgrat que un per un dia llepi més que un altre.
És una pena, però és així.