Aviat farà un any de les eleccions. Quin balanç fan d’aquest primer any?
Faria dos balanços. La primera part de l’any és un balanç normal. Debutar, l’aterratge en uns llocs de gestió en els quals no estan acostumats i, per tant, aquest temps de gràcia perquè es puguin situar, fa que la primera part de l’any per a mi és un funcionament normal. La segona part, jo personalment trobo a faltar presa de decisió. Trobo a faltar fins i tot, m’atreviria a dir, projecte. No veig que hi hagi un projecte polític per al desenvolupament de la parròquia. 

Dieu falta de projecte i jo havia anotat que sembla que hi ha coses en què es dona continuïtat al que vostès van engegar. Per exemple, els pisos tutelats tiren endavant.
Dels grans projectes que teníem és l’únic que continua endavant. La residència universitària, no. Se l’han carregat. El projecte que teníem amb la voluntat de dinamitzar el comerç, també l’han aturat. Naturland, que és un dels projectes grans, no se sap massa bé ni el que ni el com, i en tot cas el que nosaltres teníem definit està clar que no continua, i per tant... 

Anem per parts, si li sembla. Primer, el que continua endavant. S’ha aconseguit el suport del Govern. Satisfets en aquest punt?
Sí, perquè entenem que és una necessitat, no només de parròquia, sinó de país, i per tant, que aquest projecte vagi endavant, que hagi trobat aquest finançament és positiu. No podia ser d’una altra manera. Nosaltres els teníem integrats a la taula de treball d’aquest projecte, i hi estaven d’acord.

El segon que ha comentat és l’aturada de la residència universitària. Havia d’anar a l’hotel Pol, i ara mateix s’està reestudiant què fer. Quina és la seva aposta? 
Per a nosaltres l’aposta era clara: una residència universitària. I no perquè ens llevéssim un dia al matí i diguéssim que hi havia d’anar a una residència universitària, sinó perquè tant l’UdA com la resta d’universitats, reclamaven, i entenc que continuen reclamant, una residència universitària amb la finalitat de, primer, poder fer venir més estudiants de fora cap aquí a la parròquia, i per tenir, fins i tot pel mateix professorat, uns espais on poder estar. Aquest era el motiu que ens va portar a preparar un pla econòmic de viabilitat per tirar endavant el concurs públic per a una concessió de l’espai. Per a nosaltres la residència, conjuntament amb les universitats, és el pol de creixement econòmic de la nostra parròquia. Per tant, era una aposta per a nosaltres que sí o sí anava endavant, i era una aposta amb la finalitat de dinamitzar la parròquia des d’un punt de vista econòmic. 

I què poden fer per intentar recuperar el projecte? 
Més que el que hem fet, poca cosa podem fer. Hem deixat al damunt de la taula de la corporació actual un dossier amb una gent disposada a fer la inversió de la renovació de l’edifici, agafar la gestió de la residència universitària, al seu risc, i, per tant, aportar a la parròquia aquest servei, que per a nosaltres és cabdal. A priori semblaria ser que no han volgut agafar el dossier ni aquesta gent disposada a invertir. Jo crec que la nostra feina fins aquí ha acabat. Ara, esperar una mica a veure què és el que volen fer i cap a on volen anar. No fa massa dies veia que hi havia problemes amb el propi edifici, que fins i tot van haver de tancar el carrer per fer netejar la coberta. Vol dir que tenim al mig de la parròquia un edifici en mal estat i, per tant, alguna cosa o altra s’hi ha de fer. 

També s’havia posat damunt la taula convertir-lo en habitatge. Però llavors es faria un pas enrere i s’hauria de cedir al Govern. 
És així. L’edifici està clar que és del Comú, l’ha pagat i l’ha comprat, és 100% comunal. És veritat que en el nostre projecte hi havia una part de residència universitària, una part de coworking per al jovent, una part de zona d’esbarjo també on el jovent es pogués trobar i reunir. Després hi havia una part de vivenda, no a lloguer assequible, però sí d’habitatge específicament destinat als joves perquè es puguin emancipar. Per a nosaltres, tot el que surti d’aquí ja no té res a veure amb el tema universitari, amb el tema jovent. Pisos a lloguer assequible en fan falta, és evident. També portàvem en el nostre programa què és el que nosaltres hauríem fet en aquesta matèria, que bàsicament era posar els terrenys que vam aconseguir fruit de la negociació per a la Portalada a disposició de Govern o d’un privat. Jo crec molt en el tema publicoprivat, en tots els àmbits, apartaments, residència universitària, pisos de lloguer assequible... Per tant, posar-los a disposició perquè algú vingui, construeixi, evidentment amb unes condicions de preu de lloguer, i aquest sí que ha de ser assequible, no pot ser d’una altra manera.

El centre cultural. Es va fer un procés participatiu per definir la façana i vostès no hi estaven d’acord. 
Nosaltres sempre estem d’acord en tot allò que és implicar la gent a decidir. Això és obvi, i crec que ho vam mostrar en l’anterior consolat. Però més enllà de tot això, en un edifici com el centre cultural, i anàvem errats, també ja ho dic d’entrada, que per a nosaltres era prioritari, enteníem en aquell moment que passar temps amb tot un procés participatiu no tocava, perquè el que calia era fer la façana. Amb el temps passat, hem vist que al final, tant era procés participatiu com no participatiu. Fa un any quasi que es va fer el procés i encara avui no s’ha ni tan sols licitat la façana. Per tant, no venia d’aquells mesos de procés participatiu. La gestió de la façana, desconec el motiu, però en tot cas no s’ha portat gaire bé. Es va fer un procés participatiu, el que tocava tot seguit, era treure a concurs la façana elegida pel poble, i a data d’avui hauríem d’estar, al meu entendre, amb la construcció d’aquesta façana.

I recuperar el que era centre neuràlgic. 
Sí. Entenc que són instal·lacions complexes, complicades, i molt grans, però en un any es fa molta feina, i no sé si aquesta és la que s’ha fet a dintre del propi centre cultural. 

Un altre tema que ha mencionat és el pla de dinamització comercial. Vostès en van fer un, i ara ells un altre. 
Bé, ells estan en procés de fer-ne un, no sé on estan exactament. Nosaltres teníem clar el projecte. Una plataforma en la qual s’hi afegia tot el comerç que volgués afegir-s’hi, el Comú estava disposat a subvencionar part del producte que hi hagués dins d’aquesta plataforma, i ho porto a títol d’exemple, doncs potser de la compra diària el Comú n’hauria pogut subvencionar una part, un 3, 5, 10, 15%, el que sigui, i això permetia, d’una banda, fer que el comerç de Sant Julià fos més competitiu, degut als descomptes que assumia la pròpia corporació. D’altra banda, comportava que si baixaven pel comerç doncs hi hagués moviment a la parròquia i que tot el comerç en general es pogués beneficiar d’aquest moviment de visitants a la parròquia. I el Comú aconseguia una base de dades de les persones que venien a la parròquia i aquesta, després a través de la publicitat i tot plegat, havia de poder satisfer aquests percentatges de descompte que plantejàvem a l’inici del projecte. Crec que era un cercle tancat, la xarxa, a través de les publicitats, alimentava els percentatges de descompte i els comerços, l’objectiu era aquest. Això, sense parlar ni tan sols de pressupost ni de números, ho han desestimat, i veurem què és el que plantegen ells.

Naturland. 
No és nou el que diré. A Naturland fa un any hi havia un projecte, hi havia unes xifres, hi havia un equip de treball. A data d’avui, el que tinc clar és que el projecte que hi havia no es compleix, les xifres de l’any passat -i no acuso ni a la gestió ni a res, perquè va ser un mal any a nivell de neu i va ploure molts dies- van baixar, tenim un equip de treball desmotivat perquè no veuen el projecte, no veuen la línia a seguir, i aquí cal un full de ruta clar, que tots, i quan dic tots és Consell d’Administració, l’assemblea, i sobretot i de manera especial, els treballadors, sapiguem on volem anar i com s’hi vol anar, perquè si no, el que comporta és que els treballadors estiguin marxant, s’està desfent l’equip de gestió, i tot això la veritat és que preocupa. 

Però el que van plantejar és que deixaven de fer transferències des del Comú, i per tant Naturland caminava sol, per dir-ho així. 
Bé, no cal que fem trampes al solitari, que jo li digui al meu fill “té 10 euros perquè te’n vagis a esmorzar”, per a mi és el mateix que li digui “ves a esmorzar que ja passaré a pagar després”. No veig la gran diferència. El que ha fet el Comú és no posar diners del pressupost específicament Naturland, que això permetia anar rebaixant el deute, i ha dit “aneu al banc, agafeu els diners que necessiteu, que si mai s’han de tornar ja els tornaré jo”. No veig la diferència, perquè Naturland té unes pòlisses de crèdit, de les quals aquells 100.000 euros que s’hi havia de posar els ha agafat de la pòlissa de crèdit del banc. Arribarà el dia, no sé quan, que tornarem a tenir un deute de la societat molt elevat, paral·lelament, no ho has anat preveient cada any en el pressupost del Comú, i al final et trobaràs que els diners del Comú te’ls has gastat en el que sigui, Naturland per la seva banda ha anat fent forat al banc, i de cop i volta hauràs de tornar aquests diners. Per tant, penso que el que s’ha fet és voler-nos enganyar a nosaltres mateixos. 

I ens podem trobar amb el que es va trobar la Massana fa uns anys, que estava per sobre del límit d’endeutament, i tot per l’estació. 
No cal parlar de la Massana, si recordem el Comú de Sant Julià, quan nosaltres vam arribar, estàvem bastant al límit, no amb el sostre d’endeutament passat, però sí que estàvem una mica apretadets. Va haver-hi un canvi legislatiu que ens va ajudar, però aquesta manera de fer les coses diferent, penso que ens va ajudar. Quan començàvem a confeccionar el pressupost del Comú fèiem una reserva per Naturland, i el que sobrava  permetia anar tornant el deute als bancs sense agafar-ne més. I ara no, ara el pressupost del Comú és 100% del Comú, no preveiem res per a Naturland, Naturland va fent el seu camí, segurament farà ús d’aquestes pòlisses de crèdit fins que el banc dirà m’heu de tornar les pòlisses. Llavors el Comú haurà de fer no sé què, un crèdit extraordinari, alguna aportació extra, no sé com ho farà. En tot cas, la manera de gestionar-ho no és la que nosaltres utilitzàvem ni hauríem utilitzat.

Entenc que vostès s’haurien cenyit al pla dissenyat. 
De viabilitat econòmica, sí. 

Veient tot plegat, com definiríem la relació que mantenen amb l’equip de govern? 
Des d’un punt de vista de relació de persones, diríem que és una relació normal, cordial, sense més. Si cal anar a fer un cafè, no hi ha cap tipus de problema en aquest sentit... 

I només faltaria, no? 
Correcte. Ara bé, des del punt de vista de gestió comunal, diria que totalment nul·la, no ens impliquen, no ens demanen, no... I penso que és una llàstima, al final, com bé va dir el cònsol en el discurs de presa de possessió, era la primera vegada que hi hauria dos cònsols sortint i dos cònsols nous entrant. Això, al meu entendre, hauria de sumar contactes, projectes, informació que hem anat aconseguint durant aquests quatre anys, doncs estem a la seva disposició, per quan la vulguin, dona’ls-hi. I és una llàstima que no ens tinguin en prou consideració en aquest sentit, no a títol personal, però sí del que es podria beneficiar Sant Julià de Lòria. Un exemple que llenço, pels pisos tutelats teníem una empresa catalana disposada a fer el 100% de la inversió, evidentment a canvi de fer la gestió en el marc d’una fundació. Doncs en el moment que estàvem perseguint els 5 milions del Govern, encara falten diners per aportar aquí, li vaig proposar al senyor cònsol si volia el contacte d’aquella empresa per si encara estaven disposats, que no ho sé. En tot cas, em va dir que de moment no volia el contacte. Penso que és una llàstima que no vulgui aprofitar de tot allò que podria beneficiar el projecte. Seu amb ells, parla-hi, t’entendràs o no, però almenys tingues aquesta conversa i a veure què volen i què pretenen. Que t’ho expliquin ells, que no cal que sigui jo. Doncs no va voler. I així amb diverses coses. Per Naturland teníem una empresa que estava disposada a quedar-se el deute a canvi de fer un centre d’entrenament en alçada a la cota 2000. Tampoc no n’hem sabut res més. La gent de la residència universitària no els han contactat mai ni tan sols per saber per què el preu tan alt de lloguer, si es podria baixar. No els han ni contactat. 

El no ja el tens i has d’anar a guanyar el sí, no? 
Exacte, i en aquest cas tinc un sí que és el seu, si no els puc fer arribar en el meu sí, doncs ho descarto, però com a mínim asseguem-nos en una taula i parlem-ne. Teníem també una gent que estava disposada a fer al Prat Gran un aparcament vertical a costes seves a canvi de l’explotació, evidentment. No n’hem sabut mai més res. Jo hauria fet una transició, si més no, lògica. El lògic és vine a la primera reunió, me’ls presentes i després te n’apartes. Això és, per mi, la transició lògica d’un projecte d’aquestes magnituds. No ha sigut així. Ells tenen la seva manera de treballar i de fer. Només desitjo que els projectes puguin sortir igual.

Sembla que és un mal que s’arrossega a tots els comuns, que les minories se senten menyspreades. Falta informació, no se’ls té en compte, i el que demanen és poder participar, dir la seva i que el projecte s’enriqueixi amb les diferents visions. 
Per mi són maneres de treballar. No ho sé, però crec que des de la nostra majoria de l’anterior consolat els teníem amb més consideració que no ens tenen ells ara. Em refereixo al tema de participar. És un altre exemple, que aquest any s’ha corregit, també ho he de dir, i veurem el resultat. El primer any de mandat no ens van ni explicar el pressupost fins a arribar al dia de la votació del mateix. Nosaltres els teníem a totes, o la gran part, de les reunions de treball de pressupost. Penso que és una diferència. Després, evidentment, governen ells, que han de fer el seu projecte polític, que han de tirar endavant els seus projectes, però si en el marc d’aquestes reunions podem aportar alguna cosa que ja no és ni polític sinó que és de gestió, doncs perquè no? I aquesta és la llàstima, que no se’ns deixi opinar. Aquest any dic que s’ha corregit, perquè ens van reunir els cònsols i per explicar-nos a grans trets el pressupost i el compromís és que ens faran arribar l’esborrany abans de l’aprovació perquè el puguem mirar o estudiar, i el nostre compromís és fer-los arribar per nosaltres el que serien partides necessàries d’incloure. Veurem què passa. Si les inclouen o no les inclouen, però com a mínim ens deixen aportar quelcom aquesta vegada.

Per acabar ja, suposo que satisfets perquè el vial avanci. 
Sí, i tant, perquè és un vial que quan jo vaig entrar en política més actiu, diguem-ho així, el 2015 al Consell General, ja reclamàvem, ja es comprometien a fer en aquella legislatura i per tant n’han passat unes quantes i el vial encara està per començar. Bé, ara sembla que s’hi col·loca les xarxes de protecció enfront de riscos naturals, és un primer pas i si puc dir-ho tinc els meus dubtes que el següent pas que és l’execució del vial comenci l’any que ve. Ja ho veurem. 

El ministre està convençut. 
Sí, he parlat amb ell i diu que sí, que això comença i que s’acabarà aquesta legislatura. Tant de bo sigui així.