Com prova el càrrec?
Estic molt content de treballar aquí amb un equip de qualitat, de molts professors amb un gran nivell. I la prova d’aquest nivell és que el 95% dels estudiants de la Universitat d’Andorra, quan acaben els seus estudis, troben feina immediatament. Això vol dir que el mercat sap que són gent preparada, que se’ls pot confiar feines i les fan bé. 

És un alt grau d’integració al mercat laboral. 
Altíssim.

Tenen dades d’altres universitats de referència del voltant. Com estaríem? 
Aquesta estadística ens l’ha fet l’AQUA (l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra). Però sí que hem decidit comparar una mica i mirar amb les universitats de l’entorn. El que sí que estem fent amb les universitats veïnes és programes de cooperació importants. Ara fa poc vaig estar a Tolosa, al Llenguadoc, i allà vaig tenir una reunió amb el tinent d’alcalde, que va convocar totes les universitats, per potenciar el que podem fer conjuntament. Amb les universitats catalanes som a la Xarxa Vives. Fa unes setmanes era a Barcelona a l’Institut d’Estudis Catalans per una reunió dels rectors, on aquí sí que vam comparar, no els índexs d’inserció laboral, sinó l’efecte que tenen les universitats en el seu entorn, la ciutat on s’ubiquen o el territori més enllà. Aquí vaig presentar una sèrie de dades que s’han investigat des de l’UdA, i que indiquen el gran efecte que té la universitat sobre el territori. Primer, perquè des dels seus inicis s’han donat més de 7.000 diplomes d’estat, vol dir que s’ha transformat la vida de molta gent, moltes persones que possiblement no haurien anat a estudiar a l’exterior han pogut estudiar aquí i tenir un diploma universitari, i després tenir una feina amb bones condicions.

Perquè entenem que potser el gruix dels alumnes que venen aquí és perquè no es poden permetre anar a estudiar a Barcelona o a Tolosa?
No ho sabem, això. S’ho puguin permetre o no, no deixa de ser un servei que es dona en aquest país. Hi ha gent que per moltes raons no podria, els seria difícil el moment de sortir d’Andorra. Evidentment el cost de sortir del país és molt major que el de que quedar-se, però també hi ha altres factors. El fet tenir una universitat al nostre país que doni aquest servei és molt important, té una funció social molt gran, més enllà de la qüestió de les despeses. 

Ha tingut un impacte pels diplomes d’estat que s’han atorgat, però en té més? 
Sí, té també un impacte sobre el fet de donar i de fer investigació a dins del territori, sobre el territori o sobre temes que són importants a nivell internacional, però que també tenen un lligam amb el nostre territori. Nosaltres tenim uns 40 investigadors que estan fent recerca aplicada important i una de les coses que voldria fer és concentrar alguns recursos en àrees particulars de recerca, per exemple la salut, o també, vista la importància del dossier europeu, fer més èmfasi sobre les qüestions de recerca en l’àmbit de la Unió Europea i en l’àmbit internacional. 

Diu que hi ha uns 40 investigadors, en quins àmbits estan fent recerca?
Hi ha una sèrie de grups de recerca. Tenim educació, que té tres línies de recerca; en salut i serveis sanitaris n’hi ha quatre: promoció de salut, seguretat del pacient, promoció de tecnologies sanitàries, utilització de medicaments i farmacoeconomia; el grup de recerca en economia i dret té una línia sobre el sector turístic andorrà, les normes internacionals d’informació financera, la seguretat de salut laboral en les organitzacions, la inversió estrangera directa a Andorra i l’estudi del règim jurídic a Andorra; el grup de recerca en llengües, també, una línia sobre el multilingüisme, llengua i tecnologia, i una tercera en traducció, i el grup de recerca en tecnologia, credencials anònimes enllaçables, serious games, intel·ligència artificial i models de llenguatge. I fa poc vam anunciar la creació d’Olivia, que és la intel·ligència artificial de la Universitat d’Andorra, creada aquí a la universitat, centrada en alts nivells de seguretat perquè la comunitat universitària pugui treballar amb intel·ligència artificial sense que surti de la universitat.

Així s’eviten riscos.
I aquí afegirem, com dic, aquest nou institut de salut que vaig anunciar en el discurs de la inauguració de l’any acadèmic, juntament amb la doctora Magda Marquet, i també un grup de recerca en afers d’Unió Europea i afers internacionals. 

I, a part d’aquests dos grans eixos d’investigació que es volen potenciar, hi ha alguna manera d’enfortir la recerca i la investigació que es fa des de la universitat? Entenc que és una de les vies per fer créixer la universitat i també per atreure talent. 
Totes les universitats són diferents. Hi ha tres funcions de les universitats. Una és l’ensenyament, la segona és la recerca i la tercera −no vol dir que vagin en aquest ordre− és el servei a la comunitat, a la societat, a la mateixa comunitat universitària, etc. I normalment els professors, en totes les universitats, han de fer de les tres coses, és a dir, se’ls jutja en la seva carrera, arreu del món, per aquestes tres facetes, perquè és la missió principal de la universitat. La Universitat d’Andorra va començar fent èmfasi sobretot en l’ensenyament, amb l’escola d’infermeria i l’escola d’informàtica, i feia docència en aquestes matèries. A poc a poc s’ha anat introduint la recerca. S’ha fet molt d’èmfasi en els últims anys en què els professors tinguin tots un doctorat. De fet, l’Escola Internacional de Doctorat, que és també de molt alta qualitat, en la qual treballen experts estrangers per poder dirigir les tesis doctorals que es desenvolupen aquí, juntament amb els nostres professors, ha creat una sèrie de capacitats d’investigació a dins de la universitat. I per tant ha estat una evolució. Vam començar sent una universitat principalment d’ensenyament, després hem incorporat la recerca de manera bastant important. Continuem sent una universitat amb preferència per l’ensenyament, però volem potenciar encara més els nivells actuals de recerca. I després, a nivell de servei hi ha hagut i continua havent-hi, i hi estem treballant per al Pla estratègic 2025-2029, el que la Constitució Andorrana diu “participar en totes les grans causes de la humanitat”. Després també tenim, pel que fa al servei a la societat, que l’UdA, com a universitat pública, està molt a l’aguait de quines són les necessitats del país. Si per exemple la policia necessita formació en dret penal, doncs nosaltres mirem de donar aquesta formació. Si veiem, ara que hi ha tot el debat sobre la Unió Europea, que cal donar formació tant al sector públic com al sector privat en matèries de la Unió Europea doncs potenciarem aquesta qüestió. És a dir, que estem també una mica a l’aguait de quines són les necessitats de la societat andorrana. No som una empresa que ha de tenir beneficis, som una universitat que dona un servei d’ensenyament als estudiants en matèries i carreres que tenen sortida a dins del país i també a fora. A més, som una universitat que dona un servei més enllà, és a dir, que cerca de mirar quins són els temes de coneixement o d’investigació que poden servir al país. 

En relació amb el fet d’estar atents a les necessitats de l’entorn, no sé si es pot o si cal ampliar l’oferta formativa, per exemple?
Crec que s’ha de ser relativament prudents. El desenvolupament de noves ofertes formatives representa una despesa, i no només una despesa de diners sinó també una gran concentració d’esforços i recursos per part de professionals de tots els nivells i sobretot de professors de la universitat, contractació de personal, etc. Les carreres que tenim en aquest moment funcionen, estan adaptades al país. N’hi ha d’altres que es podrien fer, però en aquest moment el que volem potenciar és sobretot la investigació en temes de servei per al país, i després potser analitzar, també amb els nostres veïns i de cara al futur, quines són les formacions que es podrien fer aquí a Andorra, al cor del Pirineu, que podrien servir també per a estudiants de les regions veïnes, no només per als andorrans. Hi ha models de desenvolupament universitari, en països com Suïssa, en què les universitats dels diferents cantons donen servei també a estudiants que venen de fora. Aquí nosaltres tenim algunes dificultats amb això perquè, tot i que tenim mobilitat amb cinquanta-una universitats de l’estranger, ens costa molt de rebre estudiants de l’exterior, primer per una dificultat d’habitatge, la residència d’estudiants és primordial, i segon també per una dificultat estructural de preparar la legislació a nivell d’immigració per fer-ho relativament més fàcil tot i assegurant que no hi ha frau. És a dir, que els estudiants que venen aquí són estudiants que volen estudiar a la Universitat d’Andorra i beneficiar-se dels estudis de qualitat que es fan aquí. L’altra dificultat és la llengua. La llengua d’instrucció és el català, com ha de ser, tot i que fem un semestre en anglès, per tant el que ja hem afavorit és que es pugui fer semestres aquí per a estudiants de fora que venen a estudiar en anglès. Fer tots els estudis en català suposa que de vegades hi ha estudiants que poden tenir dificultats pel que fa a la llengua. Estem mirant de fer-ho una mica més fàcil amb les noves tecnologies.
 

Aquí hem tocat uns quants temes importants, com és el de la residència. És una llarga reivindicació, semblava que tirava endavant i de cop s’ha parat. Entenc que la universitat tampoc hi pot fer gaire... 
Des de la universitat vam fer un informe en què ressenyàvem molt clarament la necessitat per a la Universitat d’Andorra de tenir aquesta residència. És a dir, ens hem posicionat de manera molt clara sobre la necessitat de la residència tant per als estudiants d’Andorra, per crear el campus al voltant de la plaça de la Germandat amb una residència d’estudiants que visquin i estudiïn aquí, al nostre campus, com per als estudiants de fora que podrien venir si tinguéssim una residència d’estudiants. Per tant, la necessitat hi és. 

La tenen quantificada?
Ho estem fent. Vam elaborar un informe inicial, preliminar, i ara estem duent a terme una enquesta a tots els estudiants de l’UdA per veure quants estarien interessats a anar a aquesta residència si existís, amb quins preus podria ser interessant, etc, per tenir informació fidedigna, de primera mà, de què és el que podria funcionar. Perquè és clar, parlar d’una residència en general és una cosa, però val més entrar en el detall i saber quin tipus de residència seria. Jo no ho veig com una residència d’alt estànding sinó una residència normal, natural, com hi ha a moltes universitats per a estudiants tant d’aquí com de fora, que tinguessin un marc de vida relativament espaiós però també concentrat en els estudis i amb habitacions estàndard, amb capacitat de fer-se el menjar a la residència mateix, etc. Hi ha una sèrie de qüestions que s’haurien de solucionar. El que és positiu és que si finalment és l’hotel Pol el que hauria de concentrar els esforços en aquesta qüestió, és un edifici que està bastant bé i que té la capacitat d’acollir una residència.
 

El canvi de la legislació per afavorir o permetre... Bé, ja estan permesos aquests permisos de residència per a estudiants.
Sí, el que hem de mirar és d’afavorir al màxim les estades, que hi hagi una certa facilitat en les renovacions, evitant el  frau, com passa a Suïssa o en altres llocs que acullen estudiants de l’estranger a les aules de les seves universitats. I això es pot fer relativament bé. On es necessita possiblement nova legislació és en acollir professors convidats. Aquí sí que necessitaríem desenvolupar un marc legislatiu, però estem en contacte amb el Govern i hi ha hagut molt bona predisposició fins ara per poder-ho avançar.

Això podria ser una realitat en un any? De cara al curs vinent? 
Això no ho sé perquè jo només li puc dir el que nosaltres estem treballant i com fem arribar les peticions. Són qüestions que s’han de treballar conjuntament.

Però la seva experiència prèvia com a ministre què li diu? Que en un any es pot tenir fet? 
Em sembla que necessitarem una mica més de temps, perquè tot el que requereix canvis legislatius necessita primer una reflexió acurada. Jo acabo d’entrar de rector, i el que voldria és que en els primers dos anys del meu mandat tinguéssim molt clares les qüestions que voldríem emprendre i que han de tenir el suport dels números, per a investigació clara. És a dir, som una universitat i, per tant, els informes que nosaltres fem han de poder ser d’un alt nivell de preparació.

No poden ser d’anar per casa.
Exactament, i per tant el que vull és tenir una sèrie d’informes que ens mostrin una mica la línia a seguir, tant en la manera de desenvolupar-nos per acollir estudiants de l’estranger com els estudiants andorrans, i treballar seguint les pautes que marca l’administració. 

Dieu que s’ha d’evitar el frau de persones que puguin venir amb permís de residencia d’estudiants. A quin frau ens referim? Que la gent faci servir això com una porta d’entrada? 
Exactament. A veure, això és molt fàcil de controlar, és una qüestió que es diu perquè s’ha de tenir present, però no n’hi ha gairebé gens ni és una qüestió difícil de posar en solfa. Per tant, aquí no és un problema real, però igualment s’ha de tenir en compte. I és molt fàcil de veure que si hi ha algun estudiant que hipotèticament s’inscrivís però no va a classe i no aprova els exàmens... De seguida es nota els estudiants que estudien i els que no. Però és hipotètic, són casos de figura que s’han de preveure  per estar segurs que creem un marc normatiu que sigui eficaç i bo. 

Entenc que el futur de la universitat passa per poder acollir més estudiants i millor, enfortir la investigació amb aquest institut de salut i en relació amb la Unió Europea... Per on més passa el futur de l’UdA? 
Ser més coneguda com el que és, una universitat de gran qualitat. De vegades em sembla que s’ha fet una gran feina de fons en aquesta universitat, que la gent que hi ha estudiat n’és conscient, però que el missatge de la qualitat de la Universitat d’Andorra potser no arriba. Sembla com si tot el que es fa a l’exterior fos millor que el que es fa aquí. I en això és important que la Universitat d’Andorra tingui contacte amb la societat per explicar les qüestions que es fan. Per exemple, molta de la recerca que es fa i que és de qualitat passa una mica desapercebuda, i és important que tinguem allò que se’n diu la transferència del coneixement, que la Universitat d’Andorra estigui molt més present en la societat andorrana. Per algú de la meva generació, que va haver d’anar a estudiar fora perquè no teníem universitat, tenir una universitat de qualitat és un gran èxit per al nostre país, i n’hem de ser molt conscients. 

Li falta que es vegi aquest prestigi, per dir-ho així. 
Jo no diria prestigi. Que es conegui bé els estudis que es fan de qualitat, que se sàpiga que els estudiants que surten d’aquesta universitat estan molt ben preparats.