Lisa Cruz i Isabella Vargas: “Hi ha moltes situacions en les quals automàticament als joves se’ns exclou”

Lisa Cruz (L. C.) i Isabella Vargas (I. V.), presidenta i vicepresidenta del Fòrum Nacional de la Joventut (FNJA), repassen les prioritats que s’ha marcat la recentment constituïda taula permanent de l’organisme que vol influir en les polítiques públiques que dissenya el Govern en favor dels joves.

Fa relativament poc que s’ha constituït la nova taula permanent del Fòrum Nacional de la Joventut... Quines prioritats us heu marcat?
L. C.: Fa ara tres mesos que estem a la nova taula permanent, i alguns dels eixos principals que tenim ja venen establerts en el nostre pla estratègic, que ve a ser la participació dels joves a la vida política, social i cultural del país, també temes d’igualtat, d’educació, la crisi climàtica, evidentment, totes aquestes temàtiques més globals ja les portàvem al nostre pla estratègic del 2022 al 2025, i seguim en aquesta línia. Notablement acabar el projecte Activa, que és un projecte que estem tancant ara amb el Pla Nacional de Joventut. I a part d’això, sí que hi ha iniciatives, algunes més internes de reestructuració, afinament dels processos dins del Fòrum i a la vegada d’implicació de la junta dins del que és la vida més activa políticament i més present amb totes les entitats, institucions i organismes en què pot haver-hi impacte per a la joventut.

Anem per parts.
I. V.: Sí, que n’hi ha moltes. La joventut toca gairebé tothom, i és un grup molt interseccional, perquè hi ha joves andorrans, immigrants, diversos neurològicament, diversos sexualment... És per això que des del FNJA no es pot fer un projecte més tancat, sinó que ha de ser inclusiu.

Joventut ha de ser transversal en tots els vessants de la vida pública i privada. Dèiem que un dels eixos és justament fomentar la participació dels joves en la vida pública, a nivell polític i social, i d’altra banda, sempre s’ha dit, que la joventut no s’implica. És cert?
L. C.: És una decisió molt personal de cada jove, el nivell d’implicació. També hi ha el que definim com a jove dins del Fòrum, que són no només els andorrans, sinó també tots els residents, que d’alguna manera estan exclosos d’algunes parts de la vida participativa social, i per altra hi ha els joves andorrans que no participen gaire dins el país perquè estan fora. Hi ha aquests dos vessants que s’han de tenir molt en compte, però de forma general sí que és veritat que hi ha un desinterès dels joves cap a la política, però això ja és mundial i global, no és específic d’aquí, malauradament. Encara que quan veiem una mica les estadístiques, veiem el nombre de joves que participen a nivell institucions, Consell General, Comuns, Govern, tenim un percentatge molt més alt que molts països d’Europa.

Potser no hi ha molta participació, però déu-n’hi-do la representació que s’ha aconseguit.
L. C.: Sí, la veritat és que en aquest sentit hi ha molta representació i a diferents institucions, a diferents nivells, que és el que és bo, perquè ens permet arribar a totes aquestes persones, a diferents institucions. Ara, és veritat que, i és un dels nostres projectes a futur, el projecte protagonista, volem que hi hagi més implicació dels joves, més participació en la vida pública.

I. V.: També ens hem de demanar què comptem com a participació ciutadana, perquè no és només anar a votar, que una gran part dels joves del país no pot votar, sinó també la implicació que es pot tenir a associacions socials i també culturals, totes aquestes qüestions que normalment no es veuen com a participació ciutadana, però que al final sí que ajuden a construir una cultura col·lectiva.

Importantíssim per a la cohesió social.
L. C.: Exacte. I en aquest punt hem de dir que a Andorra hi ha bastanta participació. Una part segurament està fomentada a través dels  projectes de Participació d’Acció i Servei (PAS), que han de fer els joves quan encara estan al col·legi, i que els vincula d’alguna manera al teixit associatiu fora del FNJA, i d’altra banda hi ha una tradició del país també de participar amb els comitès de festes majors, amb els quarts... Llavors sí que hi ha participació, potser no tan visible, però existeix.

I la participació en el si del FNJA, com està? Voldríeu que fos més?
L. C.: Sí, sempre volem que sigui més. El Fòrum ha passat per moltes etapes i l’últim, el canvi legislatiu, ha estat el més important amb la creació de la llei del FNJA. Però és veritat que quan arribem l’assemblea general, que nosaltres depenem molt del que decideix l’assemblea general, hi ha una implicació que considerem que és suficient per fer quòrum i aprovar tot el que hem d’aprovar, però que ens agradaria que fos molt superior, especialment per a aquells que són residents i que potser no coneixen tant la tasca del Fòrum. I en aquest sentit tenim una tasca de comunicació molt gran a fer.

Perquè no es limita només als andorrans, també poden participar els residents. Això és com...
L. C.: Sí, molt contents, molt inclusius aquí.

I. V.: Al final, totes les polítiques afecten residents i nacionals, i des del FNJA es pensa que és lògic que els residents puguin participar en l’assemblea.

Entenc que els eixos establerts al pla estratègic, la participació, la salut, la crisi climàtica, l’educació... Deuen coincidir amb les principals inquietuds dels joves avui en dia.
I. V.: A través del projecte Activa s’ha pogut veure quina és la implicació i l’opinió de molts joves respecte a aquests eixos. Ens serveix de molt la participació que hi ha hagut en aquest projecte, d’uns 370 joves, com a base sobre la qual treballar. Realment als joves ens importen aquestes temàtiques? Són preocupacions per a ells? És una base sobre la qual hem de créixer, fer nous projectes i proposar la legislació pertinent.

Expliqueu-me una mica aquest projecte.
L. C.: Sí, el que ens ha permès sobretot, perquè aquestes temàtiques són bastant genèriques, és fer una priorització de quines són les temàtiques que tenien més urgència i quines eren les més preocupants per als joves. És veritat que quan parlem de joves la branca és de 15 a 35 anys, és molt ampli i segurament si s’hagués segmentat les respostes de la part més jove no serien exactament les mateixes de la part més alta, però globalment –els resultats sortiran una vegada es publiqui el Pla Nacional de Joventut, perquè s’ha treballat conjuntament per poder-lo fer amb les polítiques públiques que s’impactaran els pròxims anys– hi ha hagut una priorització, més o menys, de quins eren els eixos més importants, sobretot aquelles coses que eren molt urgents. Algunes coses com la crisi del medi ambient i com els joves perceben que l’Estat, o la ciutadania en general i el món no es preocupa suficientment d’aquesta qüestió i de trobar solucions a llarg termini per al seu futur, sabíem que eren inquietants, però que no pensàvem que tenien tant impacte com el que van tenir quan vam fer les entrevistes. Llavors era important tenir aquesta priorització de les seves inquietuds. 

I potser l’habitatge, que tots ho veiem com que ha de ser una de les màximes prioritats potser no té tant de...
L. C.: Crec que va una mica més enllà de l’habitatge, és tota l’emancipació en general dels joves. El gran punt negre d’aquesta emancipació és l’habitatge, clarament. Els joves avui en dia tenen com a solució o quedar-se a casa dels pares o viure fora del país. És que tampoc hi ha molta més opció, la veritat.

I. V.: L’estat actual al voltant de l’habitatge, l’emancipació, està ple d’incertesa per als joves. Això crea una manca de seguretat en un mateix, en el sistema també. També fa que hi hagi menys participació. O sigui, pensem que l’habitatge sí que és una qüestió que preocupa molt els joves i de la qual depenen altres eixos que tenim al FNJA.

L. C.: I sobretot una part que s’ha vist molt últimament és que som els grans oblidats de les polítiques actuals. Als reglaments que s’han fet ara per tenir accés als apartaments a preus assequibles, els joves que vivien a casa dels pares quedaven exclosos perquè no podien demostrar que paguen més del 30% dels seus ingressos de renda de lloguer. Això vol dir que ja no hi teníem ni accés. El cap de Govern ho va reconèixer durant el Debat d’orientació política. Hi ha moltes situacions en les quals ni se’ns contempla perquè automàticament se’ns exclou dels mínims requeriments per poder accedir-hi. I això sí que és una reivindicació dels joves. És a dir, existim, sempre esteu parlant que voleu que tornem al país, que ens hi desenvolupem i que ens emancipem, però és que ni ens contempleu quan feu aquestes polítiques. I això ha de canviar.

Justament pensava que un altre dels temes que deu afectar i inquietar els joves és aquest retorn al país després d’haver marxat a estudiar a fora.
L. C.: Sempre tenim aquesta imatge que hi ha moltíssims joves andorrans que marxen a fora. I n’hi ha, però no són tants com ens pensem. Alguns sistemes educatius són més pro a marxar a fora que d’altres. El francès, per exemple, sí que té un 98% generalment de gent que ha fet el liceu general que marxa a fora, però el liceu general què representa realment, un 15-20% de tota la joventut que té 18 anys? No és tant. Sí que ens concentrem molt amb aquests, perquè són els casos d’èxit, per dir-ho d’alguna manera, de la classe política d’avui en dia. Però no n’hi ha tants que han marxat, i dels que han marxat n’hi ha alguns que han tornat, d’altres no, i això és una situació que viuen tots els països. El que diuen els francesos, la fuite des cerveaux, és una cosa molt comú i que passa molt. Que el Govern vulgui incentivar aquests joves a tornar em sembla fantàstic, tenir joves qualificats que tornem al país i vulguin participar seria fantàstic, però no ens hem d’oblidar dels que s’han quedat i que tampoc tenen cap ajuda o cap suport del Govern o institucions en general.

I. V.: També hem de destacar que des de la Covid hi ha molts més joves que decideixen quedar-se a Andorra i no marxar per estudiar. Podem veure les estadístiques de la Universitat d’Andorra, que després del 2020 la quantitat d’alumnes s’ha disparat. Això fa que hi hagi més demanda de diversitat a l’educació. Ara mateix tenim quatre opcions de graus universitaris. Quatre presencials, de 40 graus creats. Són les opcions que tenim al país que al final, si realment volem que els joves es quedin, que vulguin estar aquí, els hem de donar opcions perquè puguin realitzar-se de manera professional. I això comença per l’educació.

L. C.: Exacte, estarem atents al pla estratègic d’ensenyament superior que elabori el ministeri actual perquè tingui en ment això. L’accés a l’ensenyament superior no és evident. A Espanya és caríssim. A França hi ha tants alumnes que demanen entrar a la universitat que moltes vegades els nostres es queden fora perquè no hi ha places. L’ensenyament superior a Andorra és molt jove, encara s’està construint i el seu accés, encara que sigui raonable, té un nombre finit d’espais i d’alumnes que pot acollir. És una reflexió que s’està tenint i que també impulsarem des del Fòrum, per aquest accés a l’ensenyament superior en tota la seva definició, incloent-hi no només universitats, sinó també formació professional, que té un valor afegit que molta gent se n’oblida i que és molt important per a la societat. Esperem que es contempli i que es vegi realment que tots aquests joves necessiten un lloc on desenvolupar-se.

O sigui que la preocupació ja no és tant marxar fora a estudiar i després tornar, sinó poder estudiar aquí.
L. C.: És una de les preocupacions, no seria l’única, hi ha joves que encara decideixen sortir perquè tenim un nombre reduït de carreres que pots fer al país. Les universitats a distància sempre han estat una solució molt còmoda, però és veritat que encara hi ha un desenvolupament a fer en aquest sentit.

I. V.: S’ha de tenir en compte que hi ha molta diversitat de joves. Sí que els que creixen aquí volen marxar, però poso l’exemple de la part immigrant. Jo vaig venir als 19 anys i he estudiat aquí una formació professional i també a la universitat. Per a les persones que volem desenvolupar-nos personalment i professional aquí, és important aquesta diversitat i aquestes oportunitats. Jo he tingut la sort de poder estar aquí amb la meva família, no volia marxar o no tenia els mitjans per poder marxar a estudiar un grau que no estigués aquí. He tingut la sort que a l’educació sí que li fem atenció, però si jo hagués decidit estudiar qualsevol altra cosa potser no ho hauria pogut fer.

Com treballeu les coses per poder incidir en les polítiques públiques, per modificar aquestes coses? Hi ha una relació estreta amb els ministeris? Evidentment no ha de ser només amb el ministeri de Joventut...
L. C.: Sí que tenim molt bona relació amb el ministeri de Cultura, Joventut i Esports, i a més tenim molta sort que els tenim just al costat. Però és veritat que hem tingut l’oportunitat últimament de participar bastant en les diferents taules, sigui del pla de salut, hi hem participat molt activament i això és d’agrair, també som presents a l’Institut de l’Habitatge, que ens permet incidir i influir una mica en aquest sentit. Tenim un accés relativament simple al Consell General. Són bastant oberts, els grups parlamentaris, a rebre’ns i escoltar-nos. I estem treballant també amb els diferents comuns. Per exemple amb el de Sant Julià ens agradaria ser part de la taula que decideix què fer amb l’Hotel Pol, i ja n’hem parlat amb el cònsol, i seria alguna cosa que no hi hauria d’haver problemes perquè poguéssim participar. De forma general, i només podem parlar de la nostra experiència, les institucions actuals han estat bastant obertes a rebre’ns i permetre’ns de participar, i això ajuda molt que hi hagi una conversació fluïda i més impactes legislatius i polítics que s’han pogut veure en altres ocasions.

I. V.: Això és un avantatge d’Andorra, perquè si fóssim un país més gran no podríem accedir de la manera en què ho fem als ministeris. Comparant amb altres institucions de joves internacionals, veiem que aquesta capacitat d’estar propers als agents amb influència és un privilegi que hem d’aprofitar.