A la vila de Castellciutat s’ubicarà La Resi, un projecte –residència d’estudiants, no cal dir-ho– que encapçala Martí Batalla. Obrirà les portes de cara al curs vinent, a un vell casalot, Casa Garcia

Qui impulsa La Resi?
Bé, és una empresa familiar, som d’aquí, del territori, sempre vinculats a la Seu. Durant molts anys jo vaig estar al capdavant del projecte de Grifone, així que sempre he tingut vincles amb el món outdoor. Volem donar valor afegit al nostre entorn, a casa nostra. 

Amb una residència d’estudiants. 
Ja ens ho vam plantejar quan es va començar a parlar de fer cursos de formació reglada relacionada amb l’esport a l’aire lliure, abans que l’Administració ho agafés i s’acabés materialitzant en l’INEFC. I ara, ja sabeu, amb 150 places aquest curs vinent, i pensant a doblar línies quan hi hagi l’edifici nou, doncs en seran 300 com a mínim... tenint en compte que no hi ha màsters ni altres tipologies de cursos que s’hi podrien aplicar. 

Un gruix d’alumnes que hem d’allotjar, i no és fàcil. 
Doncs sí, pensar en prop de 400 persones a la Seu en aquesta franja d’edat, de divuit a vint-i-escaig anys, que és precisament quan tots els d’aquí marxem a estudiar fora... Bé, l’objectiu és que puguin estar en un entorn de 360 graus. 

...?
Vull dir que venen a fer allò que els agrada i els motiva, però també a gaudir d’aquest entorn privilegiat, així que què menys que estar en un lloc en format residència. Millor, pensem, que estar en pisos on han d’anar subarrendant habitacions. 

Amb les dificultats que hi ha per trobar-ne. 
Exactament, amb la situació en què ens trobem. Tots tenim experiència, oi? Una bona papereta. Així que sent sensibles a la situació, vam buscar un immoble que reunís les condicions, en desús, i on fer una intervenció per habilitar zones comunes, que faciliten la convivència, i habitacions, d’ús individual o doble. 

El curs no dura tot l’any, però...
Per això pensem que durant l’estiu podria destinar-se a d’altres usos, turístics principalment. Ja esperem poder oferir els packs de cara a l’estiu de l’any vinent. 

Van trobar un lloc a Castellciutat. 
La part de sota és una masia del segle XVI i la de dalt, del segle XIX. Hem respectat fins on hem pogut la idiosincràsia de l’immoble, tot seguint la normativa d’accés, el metre i vint d’escala, l’adaptació a persones amb mobilitat reduïda, etcètera. Però la façana, els colors, tot plegat, faran que no perdi l’essència. 

Un punt romàntic. 
Un punt romàntic, sí, hi ha aquesta voluntat per part de l’empresa. Parlem més d’una restauració que de rehabilitació. 

Déu n’hi do la inversió.  
Evidentment. Qualsevol decisió empresarial és una inversió de risc, però els empresaris-emprenedors ja tenim aquesta vocació de voler-se moure, de voler fer coses. Si valorem la tranquil·litat envers la incertesa... però qui la té? Si se’n va una bomba a Varsòvia en comptes de Kíev, ja la tenim armada. Però la Seu està en un moment interessant. El que passi en aquests tres o quatre anys vinents marcarà el futur del territori. 

Sí?
Ja dic, si ha d’arribar aquest jovent i acaben sent prop de 400 estudiants, és una notícia molt important, molt bona, i com a tal l’hem de rebre. Aquests nois no sols venen a formar-se, sinó també a formar part del nostre ecosistema, de la societat civil, venen a sumar. I són joves esportistes, a qui agrada la  muntanya, l’entorn... 

Una part s’hi quedarà? 
A la Seu sempre hi ha hagut poca emprenedoria, en bona part per ser zona fronterera amb el Principat, la gent tirava amunt i preferia anar-se’n a treballar de caixer o a una entitat financera que engegar projectes i aixecar persiana, que és molt arriscat i molt dur, el món de l’autònom és no complicat, sinó el següent. 

Ningú li traurà la raó.  
Així que, per exemple, si algú vol llogar una bici elèctrica per fer una passejada, ara per ara aquí a la Seu no es pot fer. Per tant, aquesta gent, si es troben a gust aquí, al territori, potser s’acaben ancorant, tirant endavant els seus projectes. 

La Resi té bona resposta? 
Els estudiants que ja estan ubicats tenen més o menys resolt l’habitatge, és cert, però pel que fa a la pròxima fornada, dels 45 o 50 que han d’entrar el curs vinent, ja tenim prereserves. Quan surtin les notes de tall i sàpiguen si poden entrar al centre INEFC, s’acabaran de tancar. 

La capacitat de l’equipament. 
És de 18 places en una primera fase. Si tot va bé, ens agradaria ampliar-ho, sí, amb un segon immoble. Pensem que des del vessant empresarial, un negoci de 18 habitacions és una mica just, ha de ser una mica més ambiciós. Però una cosa és el desig i una altra la realitat, anem pas a pas.