Quins són els reptes més importants del sector? 
El repte potser més important que tenim és que Andorra continuï sent una destinació de compres de referència com ho ha sigut històricament. Crec que el comerç tenim la responsabilitat de fer-ho possible. Per tant, hem de treballar molt a millorar la qualitat del servei, l’oferta comercial que tenim. I hem de fer-ho conjuntament amb les administracions perquè continuïn fent esdeveniments que ajudin el comerç i a dinamitzar les zones comercials. 

També potser un dels reptes que crec que és important és que la majoria de comerços apostin per la digitalització, és a dir, que tinguin presència online, a les xarxes socials. Cal ajudar-los amb formacions. Buscar institucions com és la Cambra de Comerç, que n’ofereix moltes, perquè siguin  més específiques i així la gent pugui accedir a la digitalització de les seves empreses.

I quines són les principals dificultats? 
Crec que potser la dificultat més gran que ens podem trobar ara mateix és la competència que tenim online, ja que per molt que vulguem digitalitzar, que s’ha de fer i és evidentment imprescindible,  no som competitius a nivell online. Tenim moltes dificultats només pel fet de la duana, els costos que això implica ens dificulta molt la venda online. Però, per altra banda, l’has de tenir perquè sí que ens hem adonat que la gent consulta molt les pàgines webs, sobretot en el tema de moda. Potser hi ha altres articles que la gent s’atreveix més a comprar a distància. Depèn de quin sector, potser la venda online és més fàcil de fer. En el cas de la moda o el calçat, la gent vol provar-s’ho.

I tant, vas a la web a veure què tenen.  
Exacte. Per això crec que a Andorra tots els comerços ho han de tenir, perquè és un hàbit de consum nou, que és primer mirar i després anar a la botiga presencial.

Ja fa temps que es parla  de la digitalització, però sembla que costa. 
Costa molt perquè els empresaris a Andorra no hi veuen un retorn, perquè la venda online no té un percentatge gaire alt. Llavors la gent no hi veu un retorn econòmic i no hi volen invertir. Però no veuen que és important i que l’offline i l’online van de la mà. 

Sí, pel que dèiem. Abans d’anar a la botiga, mires què tenen. 
Correcte. La gent ve molt informada. I s’asseguren més per evitar els retorns, que això també és un altre tema que aquí a Andorra és impossible. Per això dic que som zero competents. Perquè és que llavors si aquella persona ha de retornar, la duana ens frena. 

Entenc que aquest neguit l’han transmès.
Sí. Clar. Potser amb el tema de l’acord d’associació això seria una de les coses que milloraríem. Crec. No ho sé, ho desconec. Suposo que sí.

S’ha parlat molt de la necessitat de formar per tenir mà d’obra qualificada. I continua sent un aspecte pendent.
Crec que els empresaris també han de fer una reflexió sobre la formació. És bàsica. Si volem oferir un servei de qualitat, la gent ha d’estar formada. I crec que en aquest aspecte a Andorra anem una mica coixos. Haurien de ser formacions molt més constants i específiques. I sobretot tenint la facilitat de col·laboració amb la Cambra i les diferents administracions, al final és demanar formacions més específiques, segons les necessitats que vagin sorgint i depenent del  tipus de comerç. Crec que ens falta molt a nivell de visual merchandising, d’idiomes, d’atenció al client...

Quant a salaris, s’hauria de ser més competitiu per atraure personal? 
Sí, totalment. Si vols gent més qualificada, has de pagar. És a dir, ha d’estar ben pagada. 

Ho dic perquè aquest és un aspecte que a vegades s’obvia i dius, bé, tot va de la mà en aquesta vida.
Jo ho tinc claríssim. 

També per fidelitzar el client. 
Sí. Evidentment, el turisme és clau i importantíssim per a l’economia global d’Andorra. D’això no en tenim dubte. Però no hem d’oblidar que tenim el client local, que és el que també ens ajuda, ens sosté la resta de l’any i en temporades més fluixes. I aquesta proximitat es pot crear si tens personal qualificat. I a més, també hi haurà una coneixença del client local, que no hem d’oblidar. Perquè és el que més fàcil pots fidelitzar, que és el que viu i tens aquí. 

La part alta de Meritxell també es vol fer zona per a vianants. Com ho veuen? 
En el seu moment potser hi va haver moltes veus crítiques amb la idea de fer Meritxell per a vianants, perquè Vivand ho estava ja. Està clar que és un èxit. A nivell comercial l’experiència de compra que pots tenir en una zona per a vianants és diferent. Evidentment l’espai és ampli, això permet passejar amb més tranquil·litat.  Sempre que no  perjudiqui altres coses, com la circulació i els pàrquings, és possible. Si per fer un carrer per a vianants s’ha de generar un caos circulatori... Perquè ja en tenim molt, de caos. Les zones per a vianants són bones per al comerç. D’això, no n’hi ha cap dubte. 

Ara que comentava això, hem tornat a viure moments de caos circulatori i cada vegada ens quedem amb menys aparcaments. 
Evidentment perjudica molt no tenir places d’aparcament, però estem contents perquè en breu tindrem just aquí al carrer Na Maria Pla un pàrquing amb moltíssimes places. Per tant, crec que donarà un respir important al tema. 

Creu que aquesta zona del Fener Boulevard està consolidada? 
No. Ara mateix ens hem vist molt perjudicats. Dins del pla estratègic era un punt important perquè té connexió directa amb l’avinguda Meritxell, però el fet de tenir aquí paralitzat des de fa dos anys i mig el carrer per les obres d’aquest nou centre comercial ens ha perjudicat molt. Però a partir d’ara crec que això canviarà radicalment. Tindrem un dels aparcaments més importants del país, per localització i pel nombre de places, i també esperem una oferta comercial interessant.

Ho veuen positiu. 
El projecte sembla molt interessant. Sembla que a la part superior hi haurà una part de restauració també, que crec que és un complement necessari en l’experiència d’anar a comprar. És a dir, el fet de tenir oferta gastronòmica o de bars ajuda molt. La gent busca això i crea també un trànsit de gent pel pàrquing, que és el que volem els comerciants, que passi gent davant de la botiga. 

I a nivell de competència?
Jo penso que la competència és bona i necessària. 

Les obres del Node també els han perjudicat.
Sí. Així com li deia que la zona per a vianants és boníssima per al comerç, les obres són fatals, nefastes. Molta gent ja no es dirigeix a aquesta zona perquè és més molest i directament van per l’avinguda. Aquesta  era una zona que atreia molta gent, moltes famílies, hi havia restaurants, que potser són els que més afectats s’han vist. Les obres perjudiquen sempre, però crec que has de tenir la mirada més positiva de dir, són per millorar, aguantarem aquest temps perquè és per millorar. Quan estiguin acabades es crearà un trànsit de gent i crec que és important que aquí hi hagi comerços potser una mica més diferents als que hi ha a l’eix.

Com els poden ajudar les administracions a la pràctica. En la programació d’esdeveniments? 
Sí, principalment potser les comunals és amb el que més ens poden ajudar en la dinamització i esdeveniments. I a vegades també amb formacions, ja que també estan oberts a col·laborar-hi, i amb l’escolta de les nostres demandes. A vegades no es poden satisfer per falta de pressupost o perquè no són viables. Però és molt important que tinguem un diàleg obert i constant amb les administracions. I crec que és clau. Perquè també ens permet que les polítiques públiques puguin donar suport al sector del comerç. 

Sí, perquè el nou pla de turisme té en compte també el comerç. 
Ara, dins d’Andorra Turisme hi tenim una cadira. Ara mateix hi ha representació dels diferents actors del sector turístic. I això és molt important perquè així podem crear sinergies. Perquè Andorra és una destinació única per un conjunt de coses. 

L’Observatori del Comerç que ha impulsat el Govern i la Cambra en què els ajuda? 
Bé, crec que tenir informació és molt important perquè et fa prendre decisions i et fa veure quin tipus de client tens, i sobretot quina despesa fa i on la fa. No és que tots els comerciants potser en treguin profit perquè molts són petits comerços. Has d’escoltar el consumidor i amb aquestes enquestes  és una manera de fer-ho. 

Què en pensen de les franquícies de grans marques que trobem a Meritxell? No són massa repetitives? S’impliquen en l’associació?
Si les franquícies són de gent d’Andorra, que estan aquí, sí. N’hi ha d’altres que no perquè no són gent integrada al país o són empreses multinacionals. Està clar que al final és la llei de l’oferta i la demanda. Queden locals buits i qui els agafa són aquestes franquícies, no hi podem fer res. A mi, personalment, i ho he dit en altres ocasions, clar que m’agradaria tenir una oferta més diversificada. Però és difícil. Com també ja he dit que no tothom pot pagar els lloguers a l’avinguda. 

A Prat de la Creu també són cars.
Els emprenedors ho tenen difícil. És veritat. És una de les coses que em sap greu, perquè frena la diversificació i impedeix a l’emprenedor muntar alguna cosa que potser seria diferent i interessant. 

Els costa als comerciants treballar plegats? N’hi ha que fan la guerra pel seu compte? 
No, gens. Hi ha molt bona sintonia. Crec que hem vist clarament que estar units i cohesionats ens aporta molt més que anar per lliure. Hi ha molt bona entesa. Creiem que és molt important la col·laboració entre els comerciants. Fins i tot un dels reptes que tenim és buscar més associats, perquè creiem que és bàsic ser-ne més i tenir un teixit comercial fort i cohesionat. I aquesta és la línia per on anem.

Perquè ara quants són a l’associació? 
Ara mateix 151 establiments integren l’Eix Central. Ens reunim el primer dimecres de cada mes i tractem diferents neguits que van sorgint i propostes que volem fer. 

I la interlocució amb el Govern, la fan a través de la representació a Andorra Turisme? 
Sí. I també una altra representació que tenim és amb l’ECAE, que és amb el Comú d’Escaldes i Andorra la Vella i que tenim quan la sol·licitem.

I amb les altres associacions de comerciants, s’hi comuniquen? 
Molt. Ara mateix estem tenint reunions. Vam començar el mes passat i seran mensuals. Aquesta és la voluntat del cònsol major d’Andorra la Vella amb motiu del pla de comerç que han fet. I hi participem les diferents associacions. 

Es farà per fi algun esdeveniment a la primavera?
Per a nosaltres és molt important que durant la primavera s’organitzi algun esdeveniment per atraure una mica més l’afluència de visitants i que ens pugui repercutir en les vendes durant els mesos més complicats de l’any, que és la primavera ara mateix, vist l’èxit que té l’Andorra Shopping Festival. 

Perquè l’Andorra Shopping sí que està plenament consolidat.
Hi ha un abans i un després total des que es fa. I ens agradaria que també cap al maig es fes alguna cosa. Hi ha una acció que ja està aprovada però encara no està definida. Ara, aquest mes de gener, hi ha reunions. Si no s’haurà de deixar per a l’any que ve.