En termes generals, quina valoració fa del mandat?

Molt positiva. Ha estat un mandat molt intens, hem tingut molts fronts oberts, ha estat el mandat de la superació dels reptes, que n’hem tingut molts. Ha sigut un mandat de reactivació de la inversió pública, perquè realment havia estat molt estancada durant molts anys i aquest mandat hem pogut invertir molt més del que s’havia estat fent. Ara tenim, primer, un model d’estació diferent, molt més competitiva, a la qual no hem d’aportar diners des del Comú i que pot invertir per si sola; tenim unes arques comunals completament sanejades, amb capacitat per invertir i amb un endeutament molt baix; i tenim uns espais públics molt més atractius i molt més amables, amb noves voreres amples, zones enjardinades i espais de convivència. A part d’això, hem ampliat moltíssim els aparcaments i fet molts més serveis per a la població. Per exemple, hem fet el menjador per a la gent gran, que era una reivindicació de feia molts anys i l’hem inaugurat aquesta tardor i està funcionant molt bé. Tenim la nova plataforma de seu electrònica, que ja es poden fer uns 30 tràmits on line. És una cosa que està molt valorada i ens ho han agraït moltíssim, perquè així no cal desplaçar-se fins al Comú, també hi ha un estalvi energètic, de contaminació i de temps, perquè pots fer els tràmits a qualsevol moment del dia, des de casa. 

Destaquen, i van lligats, la rebaixa de l’endeutament i l’entrada de capital privat a l’estació, que arrossegava el Comú i el de la Massana era un dels que tenia un endeutament més elevat i, algun cop, al límit del que permet la llei  o superant-lo.
És cert. De fet, mentre l’estació era 100% comunal, qualsevol inversió que s’hagués de fer a l’estació, que són moltes i molt costoses, perquè el mínim telecadira ja et val una fortuna, s’havia de finançar des del Comú i havíem de suportar íntegrament el pes d’aquesta inversió. També en alguns anys s’havien d’aportar diners ja no només per a les inversions, sinó per acabar de quadrar els comptes, perquè els ingressos no eren ni suficients per cobrir les despeses de funcionament. L’operació d’integració amb Ensisa ha estat clau per a la reactivació de la Massana i hi ha hagut un abans i un després, s’ha notat moltíssim. L’estació hi surt guanyant perquè està dins del marc de Grandvalira Resorts, guanya en competitivitat i qualsevol inversió que s’hagi de fer ja no l’hem d’afrontar sols. Tenim molta més capacitat d’endeutament i de retorn dels préstecs que demani la Setap365 per fer inversions a l’estació. El pla de negoci preveu una inversió de 40 milions d’euros els pròxims anys. Una cosa així no ens l’hauríem pogut plantejar mai, perquè hauríem arrossegat la parròquia. De fet, no s’estava invertint res des de feia molt temps a la Massana perquè el poc que teníem i que generàvem ho havíem d’invertir a l’estació perquè és un motor econòmic i si l’estació s’hagués enfonsat, la Massana hauria anat al darrere. Aquí tenim molta gent que depèn de l’estació. La majoria de famílies de la parròquia tenen algú que hi treballa i molts dels negocis de la parròquia estan directament relacionats amb l’estació. I, a part, una cosa que potser no s’ha ressaltat prou sovint i que és important de ressaltar és que amb aquesta operació la Massana té el 20% d’Ensisa. És a dir, que tenim a més a més el 20% dels beneficis que es facin a l’altre costat. 
 
És a dir, passem d’abocar diners a un pou sense fons a rebre’n. I reverteixen en la parròquia.
Exactament. Heu vist tot el que hem pogut fer en aquests tres anys, totes les inversions que s’han fet. Només a nivell de pàrquings, no se n’havia fet cap des de feia més de quinze anys. Hem fet la plaça de l’Església completament nova. Hem fet tràmits de cap a peus. Carrers, Santa Caterina, que ha quedat preciós, la casa Pairal, tot Finances nou, a dalt les Berques ho hem refet íntegrament... És que s’han fet moltíssimes coses i tot això gràcies a l’operació de Setap, que ha sigut un miracle per a la Massana. I ells tenen una unitat de negoci suplementària amb la qual s’esforcen molt per també tenir molts més ingressos d’aquí a un temps.

Per tant, ho tornaria a fer.
Sí. Ho tornaríem a fer, perquè no hi ha cap punt negatiu.  I a la que les coses no vagin bé, això és reversible, sempre podem tornar al punt d’enrere. Però de moment, per a nosaltres és tan positiu...

Això també ha permès sanejar les arques del Comú. L’endeutament havia arribat a estar al límit del que marca la llei, i si no, per sobre. I ara mateix com està? 
Les finances comunals han millorat moltíssim. En entrar al Comú, una de les línies que ens havíem marcat justament era l’eficiència pressupostària. I crec que ho hem fet i ho hem aconseguit. Hem aplicat sempre la màxima contenció de la despesa i hem apostat molt fort per la inversió. En aquest mandat haurem invertit uns 21 milions d’euros. Aquest any, només el 2023, estan pressupostats 11 milions, que ja és un més del que es va fer amb tot el mandat anterior. I tot això perquè l’estació ara ja no és una càrrega feixuga, sinó que veiem només la part positiva, que dinamitza la parròquia, que porta turistes, i tota la part de la inversió la compartim amb els nostres companys de l’altra vall, fem economies d’escala... És que hi estem guanyant per tot arreu. No és que ara la nostra estació funcioni molt més i que vingui més gent, o que necessiti menys per funcionar. No, l’estació segueix sent la mateixa, però és veritat que ara totes les inversions ja no pengen només de nosaltres i amb aquestes podrem augmentar molt el domini esquiable i fer moltes millores i ser competitius.

Una altra inversió important serà la de la desviació.
Exacte. Durant molts anys s’ha parlat del desviament, però no s’havia desencallat mai perquè hi havia persones que hi estaven en contra perquè pensaven que la Massana podria quedar aïllada i que els negocis que estaven a l’eix principal podrien tenir més dificultats o veure’s penalitzats pel fet que hi passessin menys persones. Tot i això, degut als problemes de trànsit i de les constants retencions, quan vam acabar de fer la Setap, ens vam centrar en el desviament. I vam buscar una alternativa perquè el que bloquejava el desenvolupament d’aquest desviament és que a la primera part, després de la rotonda de les Dos Valires, allà hi va un viaducte molt costós i després un túnel que també valia molts milions d’euros. Això era d’entrada posar moltíssims diners per arribar a un punt mort, perquè fins que no continués el desviament no hi havia desdoblament de la circulació. I aleshores vam trobar aquest nou vial que fa que no hàgim de fer tot el primer tram, que era el més costós, i a partir d’aquí ja desviar el trànsit i descongestionar el centre de la Massana. I la veritat és que aquesta opció ha tingut molt bona acollida, tant a Govern com per tots els propietaris que van haver de cedir anticipadament els seus terrenys per tal que poguessin fer el vial. 

I la por de quedar aïllat, res més lluny de la realitat. Després s’han fet esforços per crear esdeveniments que portin a la gent.
Exactament. I a més a més que crec que, a mesura que es vagi fent el desviament, el que s’hauria de fer és un pla d’amabilització i embelliment del centre de la parròquia. Perquè la conseqüència directa que hi hagi menys trànsit ha de ser que els vianants i les persones guanyem terreny als vehicles i, clar que han de poder circular vehicles pel centre de la Massana, però s’haurien de fer voreres molt més importants, zones més enjardinades, pensar molt bé la zonificació que es vol fer i com volem viure-hi.

Hem tractat el més positiu, però també hi ha hagut coses polèmiques aquest mandat. Una seria, a nivell de construcció, aquell projecte que s’havia de fer a Arinsal.
No se n’ha parlat més. Clar, ja no és notícia perquè es va presentar un projecte, hi va haver diversos grups que van fer al·legacions i el promotor tenia un termini per esmenar-les i seguir amb el procediment i va decidir no fer-ho. Sembla que ha desistit.

D’altra banda, la Massana és la parròquia que ha tingut el problema més seriós a nivell d’aigua. Què ha passat?  
Primer de tot voldria remarcar que en aquest mandat haurem invertit uns 3,2 milions d’euros en la xarxa d’aigua, que això també és una cosa que no s’havia fet fins ara perquè no teníem capacitat d’inversió, i quan es feia alguna inversió òbviament no es destinava a l’aigua, que és una cosa que no es veu i que és complicat, sinó que es feien cosetes que eren molt més visibles i potser necessàries o que ho semblaven. En primer lloc hem fet un estudi de la xarxa d’aigua potable amb un pla de mesures concretes de millora i que ens diu el que haurem de fer per no tenir problemes d’aigua. Ja hem aplicat les primeres mesures de xoc. La detecció de totes les fuites que hi havia, perquè per aquí sí que es perdia molta aigua, i la reparació de totes les que es van trobar. A part d’això, hem instal·lat un sistema de telegestió del dipòsit de Grau Roig. Aquest sistema és el que ens ha permès, durant aquesta petita crisi que vam tenir, saber a qualsevol moment a quina capacitat estava aquest dipòsit, que és el que alimenta la totalitat de la parròquia, o gairebé. Durant aquest mandat sí que hem fet dos nous dipòsits, el de Sispony i el de la Caubella, ja perquè aquest de Grau Roig no fos l’únic. I gràcies a aquest sistema de telegestió doncs és que vam poder copsar que estava baixant el nivell del dipòsit, i com que s’atansava el pont del Pilar, per evitar que en ple pont, que estava ple de gent als hotels, no tinguéssim aigua, ja deu dies abans vam fer mesures de contenció, vam prohibir el reg dels jardins i de rentar els vehicles per no trobar-nos en un problema major. Crec que vam fer ben fet, perquè el dramàtic hauria sigut que en el moment que tu anessis a beure no hi hagués hagut aigua. Veient que anava baixant i que no hi havia previsions de pluja, vam dir que potser sí que no és popular i tensarem una mica la situació, però hem de ser responsables i el que ens demana la situació és dir a la gent que no consumeixin tant perquè fins que no plogui els dipòsits no estaran a dalt de tot i nosaltres hem d’anar tranquils i passar el pont tranquil·lament, i és el que van fer.

A vegades s’han d’adoptar mesures impopulars, però...
Sí, estem aquí per això, de fet. El fàcil hauria sigut no fer res, però potser hauríem tingut un problema, o no perquè al final els dipòsits tampoc han estat mai a l’1% o al 2%, estan al voltant del 20% en comptes d’estar al 90%. Que per a nosaltres ja era una davallada. 

Amb l’estudi de la xarxa d’aigua, han calculat què es perdia o què s’ha començat a estalviar ara?
No ho hem pogut calcular perquè no tenim a tot arreu mesuradors dels litres d’aigua i ens és molt difícil de saber. Això és un dels pròxims passos que farem, posar comptadors a tots els trams possibles perquè així de seguida t’adones si tens una fuita i quan la repares saps exactament quant estàs perdent. El problema és que la nostra xarxa d’aigua és molt vella, és de molt bona qualitat perquè fa molts anys que es va fer i realment està en bon estat, però és una mica senzilla, en forma d’espina de peix, on hi ha un eix central i tot de ramificacions que fa que quan hi ha un problema al tub central d’allà cap a baix hi ha dificultats. 

Ja hem tocat coses bones, dolentes i el que ens haurà quedat. Quin percentatge del programa s’ha complert?
Ho hem fet tot. A part del que hi ha al programa, aquí hi havia temes importants i estratègics que estaven al calaix des de feia més de 20 anys. I amb la cònsol menor vam dir que nosaltres els tirarem endavant. Era el desviament, que és una cosa que és un abans i un després per a la parròquia de la Massana. La Setap 365, que fa més de 20 anys que ja es parlava de privatitzar l’estació. Una altra de les coses que teníem era els edificis de Ribasol, que eren dues estructures buides, per les quals havíem de pagar cada any 40.000 euros de comunitat de propietaris i que no servien per a res. Això vam dir que ens ho hem de treure de sobre, perquè és un valor que té el Comú immobilitzat, que són molts diners, i que ens està suposant només una despesa, hem de trobar-hi una solució. I al final ho hem aconseguit, ho hem traspassat al Govern per tal que pugui habilitar-los, acabar-los, i donar solucions a persones que tenen necessitats d’habitatge. A part d’això, teníem l’heliport. A cada principi de mandat, el Comú rebia una carta amb recollida de signatures de totes les persones que viuen al voltant de l’heliport i de l’Aldosa, perquè òbviament,  en estar al centre, causa moltes molèsties a la gent que viu al voltant. És una cosa que ens angoixava i que dèiem que havíem de trobar una solució. Nosaltres som molt conscients que és necessari, perquè és una qüestió de vida o mort en alguns moments. No el volíem tancar, l’havíem de mantenir, i vam veure que, o agafàvem el toro per les banyes i érem nosaltres qui promovíem que el traguessin del centre i el fiquessin en un lloc on no molesta o el tindríem sempre més aquí. I per això vam proposar dos emplaçaments, i a la Caubella ja hi ha tots els serveis d’aigua, llum, clavegueram, hi ha aparcaments, cafeteries i restaurants al voltant, i a més a més podia ser un complement per a l’estació, que és el que està sent. Ara ja proposaran l’heliesquí i vols panoràmics. Li treus un altre rendiment, que no només bombers, hospital i trajecte per a algunes persones. 

S’ha fet molta cosa. Queden projectes al calaix?
No queden projectes al calaix perquè voldria dir que és un projecte que ja teníem pensat fer i que no hem fet. Queda molt encara. Jo crec que ara comença una nova era per a la Massana i una de les coses que s’han de fer, que hauran de fer els futurs mandats polítics, és l’estudi de com volem que sigui el centre de la Massana i com volem viure en aquesta parròquia. Ara que tindrem la gran sort de no tenir tant trànsit, pensar com ho volem fer i gràcies als plans d’urbanisme i la modificació de la normativa urbanística fins i tot preveure com volem que siguin els negocis o a quines zones deixem fer unes coses i a quines no. És un moment molt important per a la parròquia. Per a mi això és el projecte estrella dels pròxims anys.