Es va acabar el  curs passat rebent un gerro d’aigua freda, amb uns resultats de l’informe PISA que no van acabar d’agradar a ningú.
Sí. Els informes PISA sempre fan una mica de por perquè tenen una repercussió social i comunicativa molt important. Llavors sempre vas una mica amb cura, amb compte, de veure com s’interpreten aquestes dades.

Què ens diuen aquests estudis i els resultats que es van obtenir? 
Penso que és important deixar clar que els resultats dels nostres alumnes no venen només perquè tenim uns resultats negatius dels informes PISA. Nosaltres analitzem dades a les escoles amb els informes de PISA, que ho agafem com una oportunitat per a l’escola, per a una millora dels resultats dels nostres alumnes, però també tenim dades de la pròpia escola, dels exàmens i proves d’avaluació que fan a l’escola, i tenim dades també d’avaluacions externes que venen donades per part de l’àrea d’Inspecció d’Avaluació Educativa del ministeri. És a dir, no només ens fixem en PISA, i com que PISA diu que els nostres resultats no són tan bons, anem a treballar. No. Som conscients dels resultats dels nostres alumnes, i és veritat que hi ha un informe PISA que ens diu que els resultats no van en la línia que haurien d’anar. Per això vam començar a fer accions derivades no només de l’informe PISA, sinó també dels resultats que els equips directius coneixen de la seva pròpia escola. Vam començar a fer accions a nivell d’avaluació interna i externa de centre. 

Entenc que PISA ajuda a comparar-se amb altres països, però més enllà, si a Andorra (m’ho invento) li interessa més fomentar els coneixements sobre història i les matemàtiques, que sumin i restin bé, ja estem contents... Vull dir, hi ha una part de política en aquest sentit, del que decideix cada país. 
Política educativa, totalment. Però és veritat que la política educativa es tradueix en acompanyament, ajuda, elaboració de plans de millora, on queden especificades una sèrie d’accions que vagin al voltant de la millora dels resultats. És que un sistema educatiu és molt ampli i es tenen en compte moltíssimes coses. La gent es fixa només, pel que jo he pogut veure o he pogut llegir a la premsa, en uns informes PISA. L’escola és més que tot això. Hi ha una governança del centre, hi ha una atenció a la diversitat, hi ha una instrucció del docent, mil coses que formen part d’aquest creixement del sistema educatiu i del creixement dels resultats dels alumnes.

Però és veritat que la societat en general i les famílies en particular el que busquen són bons resultats, oi? Que els seus nens surtin formats i amb un bon  coneixement de base. 
Exacte, totalment. Que hi hagi un èxit a nivell acadèmic, en el present i en el futur dels seus alumnes, dels seus fills. 

Dèieu èxit acadèmic... Sembla que hem començat a aprendre que no sempre ha de voler dir treure bones notes en tot. 
Per això dic que la vida en una escola i la de l’estudiant són moltes coses. Una cosa és segona ensenyança que ja s’apropen cap al batxillerat o cap a una formació professional i que cada vegada estan més a prop de poder anar a la universitat o a un grau superior d’FP, i que ja comencen a tenir una autonomia... Però aquest acompanyament que es fa a maternal i primera ensenyança, que forma part de l’aprenentatge dels alumnes, no passa tot per les matemàtiques, per les ciències i per la llengua. Passa per molts altres aspectes: el coneixement dels valors, el respecte, el companyerisme, tots els valors que impliquen tot això. Al darrere hi ha d’haver un treball molt exhaustiu, molt concret. 

Comentàvem que tenim uns resultats no gaire positius i s’adopten mesures per començar a girar el rumb. El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, posa l’exemple del gran creuer que no pot girar de cop, sinó que s’ha d’anar a poc a poc. Ja hem començat amb aquests canvis. Com van? 
Durant tot el mes de setembre els equips directius, juntament amb els seus claustres de docents, van començar a elaborar els plans de millora, anàlisi de les dades que es tenien, quina necessitat de centre, perquè no totes les escoles van al mateix ritme ni tenen els mateixos resultats, sinó en funció de la configuració de l’escola, del centre, s’elaboren uns plans de millora amb unes accions molt concretes. Unes baixen directament del ministeri, que és la comprensió lectora, l’expressió escrita, tota la part del llenguatge matemàtic... 

Aquell increment d’hores lectives per a aquestes competències, oi? 
Sí, aquestes accions les vam baixar nosaltres directament, però hi ha altres accions que formen part d’aquest pla de millora. El mes d’octubre ens van fer l’entrega del pla de millora, el vam analitzar, ara estem en un procés de seguiment d’aquest pla de millora, justament ara, aquest mes de gener i febrer, amb la companya que porta tota la part pedagògica i de gestió dels plans de millora, estem fent ja les visites a les escoles per una mica veure com estan evolucionant les accions que s’han baixat directament a les escoles. 

Quin tipus d’accions preveuen els plans de millora dels centres, més enllà del que ha demanat el ministeri? 
Bàsicament, hi ha tres accions molt concretes i que milloren els resultats dels alumnes. En primer lloc, hi ha tota la part de la instrucció que fa el docent. El docent, si instrueix bé, hi ha un bon aprenentatge cap a l’alumne. Si no instrueix bé, possiblement l’alumne no aprendrà. Per tant, aquesta és una de les primeres accions que fem. L’altra és l’atenció a la diversitat. Els plans d’atenció a la diversitat són fonamentals, tothom ha d’aprendre, no perquè tinguis una diversitat diferent d’un altre alumne està justificat que et quedis enrere, sinó que hi ha accions molt concretes perquè tothom aprengui de la mateixa manera, no deixar-nos ningú. I després hi ha la part de la governança del centre, el clima del centre, és molt important, i sobretot la participació de tota la comunitat educativa, que hi hagi una participació de les famílies, que aquestes entrin a les escoles, coneguin el funcionament, la vida del centre. Si tenim les famílies a prop, tindrem els alumnes amb més confiança i, per tant, aprendran més fàcilment. Tot va una mica interrelacionat. 


Parlàvem de les famílies, dels professors, dels alumnes. Una de les qüestions que es va posar sobre la taula i que es volia analitzar era l’ús de les tauletes. I es va començar per fer una enquesta en els centres, al professorat i als alumnes. I ara s’havia de fer a les famílies també. Com està? Quines conclusions... 
Està en procés de treball. L’enquesta de les famílies s’està treballant perquè pugui ser realitat. És un treball que no porto directament. Però sí que l’objectiu és fer una enquesta a les famílies. Ja tenim l’informe dels docents i dels alumnes de primera i de segona ensenyança. A finals de mes de gener, a principis de febrer, es farà una roda de premsa per presentar aquests resultats juntament amb Andorra Recerca i Innovació. Per tant, tenim recollides aquestes manifestacions que s’han fet amb unes conclusions molt concretes. 

S’ha culpabilitzat molt l’ús de les tauletes per la pèrdua de la comprensió lectora. És justificada aquesta culpabilització?
No us ho sé dir. Si la culpa que l’alumne entengui pitjor o llegeixi pitjor o s’expressi pitjor ve derivat de les tauletes, no ho sé dir. Potser els tècnics, els científics, podrien fer-ne una anàlisi. N’hi ha, d’informes. Depèn de l’alumne, depèn del perfil i depèn de l’ús que facin de les tecnologies els alumnes. Hi ha alumnes que en fan molt i massa i excessivament, alumnes que en fan un ús molt raonable, molt correcte i molt concret on hi ha un aprenentatge espectacular i hi ha alumnes que van una mica més perduts. Depèn del perfil.


En tot cas, se les ha demonitzat una mica. Però ens ajuden a donar unes competències molt necessàries avui en dia...
Exacte. La competència digital és una competència molt necessària. És veritat que amb la tauleta hem vist que no s’assoleixen totes les competències que un alumne ha de tenir per ser competent digitalment. Per tant, veiem més un entorn digital tipus ordinador, amb teclat, amb pantalla... 

Per això ara canviem als Chromebooks.
Vam analitzar una mica els pros i els contres i vam veure que la línia que havíem d’agafar ara mateix era el Chromebook. És un sistema operatiu molt fàcil d’aprendre, amb unes aplicacions que els alumnes ja les estan utilitzant ara, però tot l’entorn Chromebook dona més competència digital a l’alumne.


Tot plegat, els resultats de PISA i la criminalització de les tauletes, creuen que pot fer perdre prestigi al sistema andorrà? A vegades sents alguns comentaris al carrer que diuen que del sistema andorrà surten fatal. 
Jo penso que és una mica en funció de la lectura que faci la gent d’aquestes anàlisis. A vegades quan surt en premsa no surt exactament el treball i el nivell dels alumnes de l’Escola Andorrana. Jo no crec que sigui un tema de desprestigi. Jo penso que els sistemes educatius a nivell d’Europa estem una mica en crisi, però estem en crisi no perquè el sistema o els docents no treballin o els alumnes siguin més ximples ara que abans, ni molt menys. És un tema d’evolució social.

Anava a dir d’organització social... 
Exacte, ens hem d’adaptar i penseu que a les escoles s’hi deixen la pell els docents. Necessitem molt perquè tot això evolucioni i sigui favorable cap als nostres alumnes, necessitem les famílies. Jo sempre ho dic i no em cansaré de dir-ho, que les famílies, si les tenim de costat, els fills els tindran al costat. Per tant, hem de treballar de manera unida i això costa molt pel nostre sistema social.