El president del Partit Socialdemòcrata fa balanç dels resultats obtinguts en les passades eleccions comunals i estableix els principals objectius per a aquest 2024, entre els quals hi ha recuperar la confiança de la ciutadania. Pere Baró també dona el seu punt de vista sobre el trencament del pacte entre la seva formació i la de Progressistes SDP i assegura que la confiança “és nul·la”.

Com es valoren des del PS els resultats de les eleccions comunals?
Bé, per una part estem contents. Al final formem part de l’equip de la majoria d’Andorra, la Vella i d’Escaldes. És a dir, de la capital i d’Escaldes-Engordany, que és la segona parròquia a nivell d’habitants. A partir d’aquí, evidentment a Encamp esperàvem uns altres resultats, però farem oposició i demostrarem que hi ha una altra manera de fer de cara a les pròximes comunals, demostrarem a la gent que som l’equip que s’ha d’escollir i que som l’equip que pot governar d’una altra manera el Comú d’Encamp. Total confiança amb els companys. El mateix a la Massana i a Ordino, on vam estar amb unes plataformes i amb aquestes, els companys que s’hi van presentar, hi continuaran treballant. I a nivell de PS, mirarem de reestructurar-nos per poder fer oposició a totes les parròquies.

En les eleccions generals es va fer un pacte amb una formació que ara a les comunals s’ha trencat. Què ha passat exactament amb Progressistes SDP?
Nosaltres vam fer un pacte per a les eleccions nacionals, un pacte que era només per a les eleccions nacionals. I per a les parroquials vaig ser molt clar, quan em van preguntar, dient que nosaltres estem oberts a parlar amb plataformes i amb altres partits polítics. En el cas d’SDP es va començar a parlar amb ells, es parlava amb Concòrdia, amb Somveïns, a Encamp amb Agrupament, s’anava parlant amb diferents formacions. Vam mirar d’encaixar una mica un trencaclosques que la gent pogués veure amb cara i ulls. Nosaltres en cap moment, des del principi de les negociacions, ni vam parlar de noms, ni vam parlar de posicions. Vam parlar de projectes. Ens vam entendre molt bé amb Somveïns, amb Concòrdia, ens vam entendre molt bé amb Agrupament Encampadà fins a un punt. I amb SDP no es parlava de projectes, sinó que es parlava de persones i de posicions. Era molt complicat arribar a un acord amb aquesta manera de negociar. Nosaltres en tot moment vam intentar que SDP hi fos. Fins i tot vam arribar a mirar de cedir algun dels nostres llocs més PS a posicions SDP, però clar, si tu vas a una negociació a imposar, és molt difícil que es pugui arribar a un acord. Nosaltres veiem que amb Concòrdia, Somveïns, amb els companys d’Escaldes, amb els companys independents com Rosa Gili, arribàvem a acords programàtics a la Massana, però vèiem que ells eren un altre tipus de negociació i vam veure que no encaixaven en aquest aspecte. A partir d’aquí ells van decidir anar amb Demòcrates per Andorra. Cadascú ha de fer el seu camí, i si ells pensen que el millor per a la parròquia és defensar allò que critiquen a nivell nacional, doncs nosaltres no ho veiem compatible. Llavors aquí hi ha una confiança que es trenca, perquè no pots fer grup parlamentari amb algú amb el qual ara en unes parròquies faran oposició amb el que és el teu contrari a nivell nacional. La confiança ara mateix entre PS i SDP a nivell nacional és nul·la. I no només això, sinó que algú de SDP entri al Consell és molt complicat.

Hi ha un pacte que s’ha trencat, però se n’ha generat un altre amb Concòrdia. Algú podria pensar que justament Concòrdia és el rival a batre per part del PS, més que Demòcrates.
El rival a batre és Demòcrates. El partit que ens ha portat on estem ara mateix, en una situació molt precària per a la ciutadania, és Demòcrates per a Andorra. El nostre rival a les nacionals no era Concòrdia, sinó que era Demòcrates. Nosaltres continuem pensant que són ells els nostres rivals, per molt que altres formacions ara sembla que s’alineïn una mica més a Demòcrates que amb allò que defensaven a la campanya, i que el problema són les polítiques de Demòcrates. A partir d’aquí hi ha hagut uns pactes comunals, en certs llocs han anat bé i en d’altres no tot el bé que esperàvem, però estic segur que farem molt bona feina i treballarem pel bé de la parròquia. Això no s’ha de confondre amb què després cadascú té el seu grup parlamentari, i allà on ens puguem apropar podrem fer feina en comú. És a dir la relació que hi ha entre els grups parlamentaris de PS i de Concòrdia és molt bona i si hi ha un projecte de llei que puguem treballar plegats no hi haurà cap problema. Però a nivell nacional, cadascú té la seva manera de pensar, cadascú té la seva ideologia. Si no, seríem el mateix grup parlamentari. Treballarem per separat, com hem fet sempre, i on puguem trobar-nos en sintonia amb Concòrdia o amb altres formacions, doncs treballarem sense cap problema plegats a nivell parlamentari.

Justament anava a demanar si aquest acord que hi ha hagut a les parròquies podria arribar a ser extrapolable més enllà. 
De moment és un pacte a nivell comunal. El que pugui passar d’aquí a tres anys, ves de saber, queda molt de temps. La nostra única línia vermella ara mateix, tant a nivell nacional com parroquial, és Demòcrates. Nosaltres no pactarem en cap moment amb Demòcrates perquè tenen una visió d’Andorra totalment antagònica a nosaltres. Amb Concòrdia tenim potser més punts en comú. Què passarà d’aquí a tres anys? No ho sé. Nosaltres hem de treballar PS. Nosaltres som PS i el que pot passar d’aquí a tres anys ves a saber. Qui ens havia de dir a nosaltres, quatre anys enrere, que en les darreres aniríem amb SDP? Ningú. 

Dieu que heu de fer PS, i s’ha de reconstruir el PS, i més després de la desfeta de l’abril. Els resultats d’aquestes comunals són una primera pedra de la reconstrucció del partit?
Evidentment. Al final, estar en dues majories és una manera de poder aplicar les nostres polítiques comunals. I és un primer pas per tornar a reconstruir el nostre partit. El projecte no s’ha desfet mai, és un projecte que tenim molt clar i que els companys del PS compartim i treballem des de fa molts anys. Som un partit amb projecte, som un partit amb passat, que també ens ha fet treballar molt, i ara hem de tornar a recuperar la confiança de la ciutadania, que a l’abril no ens la va donar. És un primer pas i les coses s’estan començant a fer bé en aquest aspecte. Jo tinc molta esperança que d’aquí a tres anys aquest PS serà molt més fort que a l’abril i que ens haurem reconstruït, i per això estem fent molta feina a l’executiva.

Quins són els passos que ha de fer la formació per recuperar el seu espai?
En un primer moment, el que hem de fer a nivell local és posicionar-nos. Quan vam entrar la nova executiva, una de les coses que vam veure és que ens faltava posició a nivell parroquial. A nivell nacional som un partit consolidat, però a nivell parroquial no tant. I això també ho hem anat veient ara a les comunals. I el primer pas que vam fer és mirar de trobar aquest encaix a la parròquia, perquè cada parròquia és diferent. No podem posar el PS nacional a cada parròquia, sinó que el PS ha de mirar, dins de la política socialdemòcrata, d’aclimatar-se a la parròquia. I a partir d’aquí que la gent vegi que el projecte socialdemòcrata és el millor projecte per al país, i això ho fem treballant dia a dia tant des dels comuns com des del Consell General.

Quins són els objectius del PS per a aquest 2024?
El nostre objectiu per al 2024 és continuar treballant. A nivell parlamentari per fer unes lleis més justes. L’exemple més clar és la llei que es va fer sobre les mesures de l’habitatge, que ens van comprar moltes de les mesures que fa anys que reclamàvem, com el registre de la propietat, l’índex de preus de referència, la llei de l’habitatge que fa tant de temps que avisàvem que això s’havia de fer, no es va fer i ara desgraciadament és massa tard, però s’ha fet, es comencen a aplicar les polítiques del PS, les polítiques que portem al programa. A nivell nacional és aquest, a nivell comunal és continuar creixent i a nivell de partit continuar demostrant que som l’alternativa a Demòcrates per Andorra per governar aquest país.

I canviant una mica de tema, quants afiliats té el PS i quants se n’han guanyat i quants se n’han perdut?
El nombre d’afiliats no ho sé, però ens hem mantingut. Després de les eleccions ens vam mantenir bastant, ara sembla que comença a haver-hi més afiliats. Les dades no les sé, però sí que sembla que sobretot després de tancar pactes per a les comunals ens vam animar i va haver-hi un augment d’afiliats. Creiem que això també és una manera de veure que la gent comença a comprar de nou el projecte socialdemòcrata.