Ens rep en una petita sala de reunions, l’única que està lliure en aquell moment, de la planta baixa de la Cambra de Comerç, on està ubicat el tribunal, però encara no disposen d’un espai propi.
Sí, és així, però és habitual a d’altres llocs que sigui d’aquesta manera. No tenim ni despatx propi, tot i que tampoc el necessitem ara mateix, no treballem a ple temps. Quan tinguem algun cas, potser no farà falta ni que el portem des d’aquí, perquè la seu pot ser fora d’Andorra i ja el busques on sigui.
A Andorra, quin seria el local més adient?
Pot ser un hotel, per posar un exemple, o qualsevol altre lloc pot ser bo.
En el cas que s’incrementés la feina, demanarien una seu pròpia?
Si tinguéssim tanta feina, que ja ens agradaria, possiblement necessitaríem un lloc més estable i amb personal a ple temps, estaria bé. Tenim tres anys i mig d’existència, i es tracta d’una cultura nova, ja que la gent està habituada a anar a la Batllia, quan els tribunals no són una figura històrica de tota la vida. Històricament, els casos no es resolien de manera institucional, sinó que la gent es posava d’acord amb un procediment i buscaven una figura independent que els ajudés a resoldre els casos.
Abans també hi havia coses que es resolien a trets, oi?
Sí, però podem anar a cultures més antigues i es resolia com et comentava. Així és molt més amigable, ja que si tu i jo ens posem d’acord amb un tercer que sigui qui resol el cas i acordem un procediment més flexible i fàcil, la resolució també és molt més amigable. Ara bé, malgrat que l’arbitratge ja existia, la gent va a litigar. Quan vas als tribunals, primer s’ha de tenir en compte el temps, perquè amb l’arbitratge tens una única instància, tot i que per defecte de forma hi podria haver una apel·lació al Tribunal Superior de Justícia. Si tries un àrbitre, busques especialització, un expert en la matèria. En canvi, si vas a un tribunal ordinari, tens un batlle que no és especialista en res. Les parts i el tribunal es posen d’acord a buscar l’expert, i aquest expert el trobes aquí o allà on sigui. Li demanes disponibilitat, ja que els àrbitres porten entre cinc i set casos a l’any, perquè ha de tenir temps perquè el cas es resolgui en sis mesos o un any, si és molt complicat. En aquest període, tens el cas resolt amb una sentència o laude arbitral que és definitiva.
Així doncs, la Justícia no acaba de funcionar?
La Justícia està institucionalitzada, és més farragosa, amb professionals que tenen gran quantitat de casos, no donen l’abast i no són especialistes. En canvi, amb l’àrbitre, tindràs una resolució molt més ràpida.
‘Justícia’ i ‘ràpida’ són dues paraules incompatibles. No tenen prou mitjans?
És inviable tenir batlles especialistes en totes les matèries. Avui en dia és bàsic anar a buscar especialistes, per exemple amb drets d’autor, o pots tenir un problema econòmic i ser un auditor, o un enginyer en temes de construcció. De vegades, pots tenir més d’un àrbitre.
Com pot ser que no hagin tingut cap cas des que s’ha creat el tribunal?
Les parts se sotmeten a arbitratge perquè en els contractes s’hi sotmeten en lloc de fer-ho a la Justícia ordinària. Quan tu fas un contracte, no vols que vagi malament. De fet, la majoria no tenen problemes cada dia amb els contractes que signen. El que et diu la pràctica internacional és que hi ha d’haver moltes clàusules arbitrals i que alguna comenci a generar problemes. I quan tu fas un contracte, els problemes no surten l’endemà, sinó al cap de quatre o cinc anys.
El problema és que els contractes no inclouen clàusules arbitrals?
Aquest seria el primer problema, perquè estem davant d’una cultura nova. Hi ha una altra manera més complicada: tu i jo tenim un contracte que està sotmès a la Justícia ordinària, però decidim que optem per l’arbitratge. En cas contrari, no es pot anar de l’arbitratge a la Justícia.
Pot haver-hi gent que no ho sàpiga o que encara pensi que la Justícia ofereix més garanties?
Al final és el peix que es mossega la cua. Això encara no sabem com va i, a més, no ho tinc per contracte. O pot ser també, i ho sabem perquè hem tingut un parell de consultes, que una de les dues parts no hagi volgut.
Què poden fer per generar confiança?
Per començar, trobar els primers casos que se sotmetin al nostre tribunal, però hi ha parts a les quals ja els va bé que s’allargui el procés a la Justícia. També pot ser que ja sàpigues que no tens la raó, però com que s’allargarà el procés, si he de pagar una compensació, ja ho pagaré quan sigui. En els dos casos que hem tingut consulta, una de les parts no ha volgut. A més, cal anar a buscar els casos que són a la Batllia encallats i que podrien venir cap a l’opció arbitral.
Falta promoció i formació a les parts implicades?
Formació a les parts és difícil i per això demano als companys advocats del TAPA que ho activem entre tots. Ja n’he parlat amb algun i et diuen que ho miraran. És més flexible que la Justícia, però també té uns procediments que s’han de seguir. Els professionals estan habituats a un procés com és la Justícia, que ja se’l coneixen, i això significa canviar a un procediment nou que no saps com anirà.
També pot ser que a algun advocat ja li vagi bé que s’allargui el procés?
Sí, i d’aquesta manera va cobrant. Si l’advocat resol el cas i el client queda content, no hi ha millor targeta de presentació.
Pot ser que l’advocat tingui més capacitat de lluïment i intervenció en la Justícia que en l’arbitratge?
Hi ha un altre factor important entre uns i altres, que és la confidencialitat. La Justícia és pública i tothom pot anar a veure un judici. En canvi, l’arbitratge és totalment privat. Si ara tinguéssim un cas, no te’n podria explicar absolutament res, és totalment confidencial. Les parts, si volen, sí que ho poden fer públic.
Quin tipus de litigis haurien d’abordar?
Qualsevol de mercantil, laboral no, perquè els laborals estan regulats per la llei de conflictes col·lectius. I això no té res a veure amb el nostre procediment. Per exemple, temes de construcció, econòmics, propietat intel·lectual, conflictes d’herències o entre socis, entre d’altres.
Va estar molts anys a la Cambra de Comerç i va assegurar que es jubilava, però sembla que no s’ha acabat de jubilar...
Ara no estic a ple temps. Em vaig jubilar de directora, vaig continuar un any més a temps parcial per temes que he viscut des de la seva creació, com és el cas de l’arbitratge o el Centre de resolució de conflictes empresarials, que representen un canvi cultural brutal per la gent. De vegades, trobar un acord, és encertar amb el moment. Quan les parts estan totalment enfrontades, és molt difícil trobar-lo i s’ha de buscar el moment de distensió. També pot ser que després d’una mediació no resolta, hagis d’anar a un arbitratge, o al revés.
La Justícia és més pautada?
Sí, i més guanyar o perdre, tot i que en l’arbitratge també és una mica d’aquesta manera. I un avantatge és que qui perd sovint ha d’assumir tots els costos del procés, cosa que és força habitual.
La Justícia tendeix a donar un guanyador i un perdedor i l’arbitratge busca un punt intermedi?
No, però en aquest cas el que saps, com he dit, és que si ets guanyador, gairebé segur que l’àrbitre condemnarà amb els costos al perdedor.
Quina diferència hi ha entre conciliació, mediació i arbitratge?
En l’arbitratge hi ha un tercer que resol i el que dicta és una sentència, amb el mateix valor que la Justícia ordinària, i és directament executable a l’estranger pels convenis internacionals que hem signat com a país. La mediació és un procés pel qual un tercer ajuda les parts que trobin una solució i allò té el valor que li vulguin donar les parts. I la conciliació és un procediment anterior pel qual es poden fer propostes a les parts.
Hi ha una llista d’àrbitres que es pugui triar?
Tenir una llista d’àrbitres és com tenir un club. Hi ha uns requisits mínims, amb deu o quinze anys d’experiència, perquè busquem especialistes en les matèries que siguin objecte d’arbitratge. No hi ha llista perquè l’anirem a buscar en el seu moment, aquí o a fora. Aquest país és molt petit, hi ha més conflicte d’interessos i en determinats casos no hi ha cap especialista que estigui disponible.
Anem enrere en aquesta nova cultura a Andorra respecte a Europa?
Anem igual que la resta de països mediterranis, que encara són molt de litigar, guanyar o perdre. La cultura de l’arbitratge és molt més dels països anglosaxons. He estat amb el president del tribunal a alguns congressos a Madrid i Barcelona i he vist com hi ha vocació internacional, per exemple en el món iberoamericà, i estan molt contents. En els casos també depèn de la quantitat, perquè si tens tres casos però de quantitats molt grans, doncs millor. Actualment, tenen pendents entre 45 o 50 expedients en quatre o cinc anys.
L’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) facilita que arreli aquesta cultura?
Pot facilitar en funció del tipus d’empresa que vingui i que ja sigui culturalment més propera a l’arbitratge. Si aquí venen empreses de fora, aquestes fan servir habitualment l’arbitratge, ja que hi ha una cultura segons la qual la Justícia ordinària és més propensa a donar la raó als nacionals, de manera que la inversió estrangera s’estima més l’opció de l’arbitratge. A més, el TAPA té una particularitat, que és que ho pots presentar en qualsevol idioma: català, castellà, francès o anglès, i això facilita les coses. Hi ha gent que ha posat clàusules en contractes que tenen amb empreses de fora que no volen sotmetre’s al dret andorrà, sinó a l’anglès, per exemple, i la seu volen que sigui a Londres o Suïssa. Es poden fer totes les variacions que es vulgui.
La Justícia els veu amb recel o al revés?
Amb recel no ens veuen. Ells intenten fer la seva feina i no crec que pensin que nosaltres els estalviarem part de la seva tasca.
El repte principal és captar els advocats?
Gran part de la clau està amb els advocats i per això anem junts en aquesta causa. El cas el tenen les empreses implicades, i aquí és on entren també els directius.
I obrir mercats?
Els iberoamericans poden anar a la Cambra de Comerç internacional de Miami o als tribunals que s’han unit a Madrid, però en molts casos, en aquesta zona hi ha grans empreses espanyoles, i pot ser que una de les parts no vulgui un tribunal arbitral establert en aquesta zona.
Creu que hi podrien fer forat?
Crec que hi podríem tenir un nínxol, tot i que això ho veurem a llarg termini, ja que primer hi ha d’haver un rodatge aquí.
Seran proactius en aquest objectiu?
Estem anant en algun congrés internacional, hi ha interès però encara no s’ha traduït en res, perquè si la gent et pregunta quants casos tens en mans, de moment, hem de respondre que cap. Una altra opció seria entre espanyols i francesos, ja que cap d’ells volen un tribunal arbitral ni de París ni de Madrid. A més, hi ha una cosa que nosaltres no valorem, que és la nostra neutralitat com a país, i això és molt rellevant. O entre Girona i el sud de França, per començar anant a buscar casos fronterers. Ja hem anat a Tolosa, però també hem d’anar a Girona i a Perpinyà, llocs culturalment propers. Ara bé, hem de tenir en compte que hi ha molta competència en l’àmbit internacional.
