Vostè dirigeix un dels ministeris que s’encarrega d’una de les problemàtiques que més preocupa avui en dia la ciutadania: el creixement urbanístic. 
El creixement urbanístic clar que el toquem, però són els comuns que fan els seus plans d’urbanisme i són ells que donen totes les llicències de construcció. Nosaltres el que rebem són els projectes que ens envien els comuns, els revisem, i si està tot en regla, amb tots els permisos que es demanen, els contestem amb informe favorable i endavant. Però són els comuns que regeixen l’urbanisme a les seves parròquies. 

Però des del Govern, d’alguna manera s’ha de coordinar? 
No és competència nostra de coordinar. Nosaltres el que fem és revisar els plans o els permisos de construcció. Que tot estigui en ordre. Nosaltres rebem tota la informació del Comú aquí, del projecte, i llavors nosaltres aquest projecte el repartim a tots els ministeris concernits, com pot ser indústria, medi ambient, segons el tipus de permisos que demanin salut també, tots els ministeris. Un cop nosaltres redactem l’informe favorable l’enviem cap al Comú. 

I amb tot el que veiem, imagino que tenen molta feina fent això. Els deuen arribar o deuen haver arribat molts projectes. 
Sí, molts projectes, però nosaltres som els receptors i ho repartim a tots els ministeris. No és a nivell urbanístic que s’encalli el projecte. A vegades és un tema o bé més ambiental o de seguretat industrial. Diferents ministeris fan els informes, i quan són favorables nosaltres ho enviem cap al Comú i llavors aquest ja dona la cèdula d’habitabilitat i ja ho poden tirar endavant. 

En quina proporció ha augmentat el volum de projectes que arriben? 
Penseu que nosaltres fa un any i mig que som aquí i tots els projectes que s’estan fent ara ja havien entrat. Ara tot el que s’està construint està adjudicat des de fa com a mínim dos anys o dos anys i mig enrere. Va ser just després de la Covid que va haver-hi tot aquest augment de construcció que estem vivint. Ara són plans d’urbanisme i llicències que ja estan aprovades. Ja no n’entren tantes ara.

També per les moratòries que han anat aplicant els comuns... 
Per això us deia que el tema urbanístic són els comuns que tenen l’aixeta, la clau, o obro o tanco. I nosaltres anem rebent tots els projectes i els anem revisant, evidentment.

I s’assegura que es compleix tota la normativa. 
No només a nivell urbanístic, sinó també industrial, mediambiental, tots els altres ministeris també han de fer els informes. 

A tot això, i lligat amb els comuns, els estudis de capacitat de càrrega que s’havien encomanat, entenc que qui els rep sou vosaltres? 
Sí, nosaltres rebem tots els estudis de càrrega, que en breu rebrem el que falta, que és el Comú d’Escaldes. Quan els tinguem tots, els repartim a tots els ministeris perquè ja serà un estudi de càrrega a nivell nacional. I aquí ha de jugar el ministeri d’Educació, el ministeri de Salut, el ministeri de Mediambient, nosaltres, el de Territori pel tema d’infraestructures... Tots els ministeris han de fer els seus informes pertinents i si manca informació, demanar-la als comuns perquè la complementin.

I ja han començat a mirar-se’ls? Ja han fet un cop d’ull? 
Sí, els tècnics ho han estat mirant, però clar, ha de ser un cop d’ull global perquè hem de tenir les set parròquies per poder determinar a nivell d’educació, de medi ambient, d’infraestructures, noves carreteres, de salut, els centres d’atenció primària de cada parròquia... És una cosa en global. Llavors, quan tinguem els set estudis és quan es farà la reunió i és quan es començarà ja a fer tots els informes pertinents. 


I en un primer cop d’ull no hi ha res que hagi... 
No, no hem entrat al fons a la qüestió. Esperem a tenir-los els set per poder fer-ho, per tenir una visió global de país. Entenc que es fixaran en tot, no hi ha una cosa concreta en què es vulgui centrar l’atenció. Hem d’anar a mirar-ho tot. A nivell mediambiental, s’ha de mirar tot el que són les depuradores, els col·lectors generals, tot el que és l’aigua. Després, a nivell de salut, els centres d’atenció primària. En educació, tot el que són els col·legis. A Interior, si hem de tornar a obrir o reforçar les oficines de policia a cada parròquia. A nivell de territori, les infraestructures, si n’hem de fer que facin falta en un futur. Turisme. És a dir, tots els ministeris han de dir-hi la seva, perquè és una cosa ja global de país.

I tot això va lligat també a la població i l’habitatge. I el seu és un dels ministeris més implicats, al costat del d’habitatge, a crear el parc públic. Com ho tenim? 
Aquí, la ministra Conxita Marsol va adquirir els edificis de part del seu ministeri. Llavors, ella em diu que s’ha de rehabilitar tal edifici. Nosaltres fem el projecte i un cop tenim el projecte fet amb els arquitectes fem el concurs, el traiem, l’adjudiquem i llavors jo em cuido de tirar l’edifici endavant el més ràpid possible i en les millors condicions. Un cop s’ha acabat, jo agafo les claus i li entrego a la ministra Marsol, que ella, en aquest cas, és qui ho gestionarà. Ella, o l’Institut Nacional de l’Habitatge, gestionarà aquests pisos. Nosaltres aquí som els constructors. Anem el més ràpid possible però sempre respectant la seguretat i que quedi la cosa com déu demana, no fer-ho de qualsevol manera. Els tècnics assignats, i a vegades també jo, anem in situ als edificis a veure que tot funcioni i que tot estigui en ordre i correcte. 


Ara mateix estan tots ja en marxa. O n’han de venir més? 
N’han de venir més encara. Ara per ara, en marxa, tenim tot el que s’ha anat dient. Per exemple l’Àrtic, que ja està a punt de caramel. 

Però aquest tampoc l’heu construït vosaltres.
Però hem hagut de fer reformes, com el pàrquing, enquitranaments... Això ja està entregat a la ministra Marsol. Llavors Verge de Canòlich a Sant Julià, Roureda de Sansa a Andorra la Vella, el Pellicer a Canillo, l’Hermus a Encamp, tenim els dos blocs del Ribasol a Arinsal. El Font de Ferro també ja està. Ara traurem la primera adjudicació al desembre de tot el que és l’estructura de l’avinguda del Pessebre d’Escaldes-Engordany. Després traurem ja els dos Arbella d’Ordino. I el de doctor Palau, al centre de Sant Julià, també el traurem ara. Aquest any traurem tots aquests ja. De cara a l’any vinent, el Cedre, que l’altre dia van firmar el cap de Govern amb el cònsol d’Andorra de la Vella, que aquí també em tocarà construir-lo, i Borda Nova II. I Borda Nova I, que està en construcció també. Aquest, al final de l’any que ve el tindrem ja si tot va bé.

Ha pujat ràpid. 
Sí. El vam accelerar bastant. Perquè quan vaig entrar jo només hi havia el rebaix, estàvem fent encara l’excavació. I ha anat relativament ràpid. Tots aquests l’any que ve estaran treballant-hi i n’hi haurà que ja al final d’aquest any n’entregarem uns. L’hivern que ve, uns altres. A la primavera, uns altres. I l’any següent, a la tardor o a l’hivern, uns altres. Són els que anem més avançats. A part del Cedre i Borda Nova II, que aquests seran el 2026, són els dos últims. A finals del 2026, si tot va bé.

Quina inversió s’ha fet en total en habitatge?
La inversió total del ministeri Territori i Urbanisme, aquest 2025 són 63 milions d’euros.

En habitatge? 
No, tot. Carreteres, Territori i Urbanisme. En quatre anys, el Govern haurà invertit 60 milions d’euros en edificis a preu assequible. Sense la compra, la construcció dels edificis. Comptant el Cedre i la Borda Nova II.

Déu n’hi do.
Sí. El Consell demanava una inversió de 12 milions d’euros cada any i nosaltres anem a 15 milions. És a dir, el Govern ha complert amb escreix.

Anant una mica enrere, una de les coses que afecta directament el ministeri i que es mirarà en el global dels estudis de càrrega és la capacitat de la xarxa viària. Havia estat una de les preocupacions històriques de la població del país que s’ha vist avançada per l’habitatge, però que continua allà, i d’altra banda també s’han desencallat infraestructures llargament reivindicades i que també s’emporten un pessic dels 63 milions l’any que ve. Sant Julià, la Massana i la Trava, a Canillo. 
Jo sempre dic que el desviament de la Massana-Ordino, perquè són les valls del Nord. Al cap i a la fi també donarà servei a la parròquia d’Ordino i una qualitat de vida que ara tampoc la tenen. Nosaltres, la Massana, xupem fort cada dia la pol·lució que hi ha i ells xupen les cues que es fan. És veritat que són dos projectes que des del Govern, en aquesta legislatura, ho teníem molt clar. Quan vam parlar amb el cap del Govern i amb tots, eren tres infraestructures prioritàries. Sí que s’emporten molts diners, com 30 milions es pot emportar el vial de la Massana-Ordino, 24 milions s’emportarà el de Sant Julià, 8 milions s’emportarà la Trava, parlo a grosso modo. 

Arrodonit. 
Sí, perquè tinguem una idea més o menys. I és clar que això és un equipament molt important. Per exemple, aquest any mateix en 9 mesos hem adjudicat el 50% del desviament de la Massana-Ordino, el tram 2 i el 3. A Sant Julià hem avançat el que no està escrit amb el tema de col·locar les proteccions tant a la boca sud com a la nord, perquè mentrestant no tinguem les proteccions i jo no soc capaç de posar ningú a treballar allà sota, perquè baixa un roc d’aquells i mates els treballadors... El primordial és la seguretat. I amb Canillo igual. A Canillo molta gent critica que “només fan que la Massana-Ordino i Sant Julià”, i no. La Trava també es fa.

I el trosset que queda per ampliar a Racons? 
No. És que no dona més. Sabeu el que el Govern arriba a invertir en obra i edificació? Són molts diners. L’any passat teníem 53 milions i aquest any 63. Amb tota la inversió, tant d’obra pública com d’edificació pública. Perquè amb tot això també s’ha de comptar els arranjaments que es fan a dintre dels edificis nostres, públics. Com a les escoles, com a Interior, a l’edifici de la Policia... No parem de fer obres a dintre. Petites coses, però vas sumant i són calés que al final de l’any pugen. Ara mateix a Ciutat de Valls, 900.000 euros a l’escola francesa.

Es diuen ràpid, no? 
I vas repartint perquè has d’arreglar en general a tot el país, a totes les escoles. No pots deixar una escola de banda. Has de fer totes les prioritats. Amb els tècnics fixem les prioritats, llavors és quan fem el pressupost. Per això els ministres estan tots contents perquè anem jugant amb tot i anem arreglant tot el que podem. Si no ho fem en un any, ho fem l’any següent, però almenys es fa. Tinc els tècnics que tot el dia estan voltant i anem prioritzant. Per això jo crec que anem avançant en el bon camí.

No ho sembla, però Déu n’hi do com és de transversal el seu ministeri. No tot són carreteres. 
No, tot el que és edificació pública del Govern passa pel meu ministeri. Tot, de tots els ministeris. Quan volen fer una obra o alguna cosa, passa per aquí, els tècnics del ministeri X es posen en contacte amb els meus tècnics, miren els requisits, com volen l’arranjament, ens fiquem d’acord, l’arquitecte prepara el projecte, llavors nosaltres som els que ho adjudiquem i els que controlarem l’obra i farem l’obra fins que s’acabi. Quan s’acabi, dono les claus, l’entrego i ja està. Tenim més de 40 obres engegades.

40 obres engegades, carai!
Entre carreteres i tot, sí. Perquè hi ha el Coex,  que també fa molta cosa. El manteniment de carreteres passa a través d’ells. Sembla que no, però no és només urbanisme, ho hem fet tot.