Acaba d’aterrar en el càrrec de directora de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS). L’informe econòmic recentment presentat planteja un seguit de reptes tant per a l’entitat com per al país en general. Els joves, la digitalització de les empreses i la col·laboració publicoprivada, entre les apostes principals de Sol Rossell.

Substitueix una persona, Pilar Escalé, que portava un munt d’anys en el càrrec. Com ho viu, és un repte especial?
És un repte especial, perquè la Pilar ha fet una tasca important pel país i agafo aquest càrrec una mica amb respecte. Però també és cert que he tingut sort, ja que he compartit amb ella els darrers quatre anys. Així, el dia a dia et fa impregnar de com s’ha concebut la Cambra aquests 30 anys.

Vol continuar amb la seva línia o vol aportar algun camí que sigui propi?
Una mica de les dues coses. El camí està traçat, tot i que cadascú té la seva personalitat. M’agradaria enfocar-me a tenir nous targets. Per exemple, darrerament estem fent algunes polítiques per a joves, com ara la plataforma d’Impuls Jove, que connecta el jovent amb les empreses, de manera que si hi ha alguna vacant temporal de feina puguin connectar-se a través d’un sistema que troba el millor candidat. Està tenint bona acollida per part dels empresaris i dels joves.

Han notat una mancança en aquest aspecte, perquè molts marxen fora?
Sí, molts marxen fora, però l’important no és que marxin, sinó que tornin. Així, hem d’apropar el talent cap a Andorra.

Els empresaris ho demanen?
Els empresaris volen talent.

Costa trobar-ne?
Costa trobar gent en general. Al sector de l’hostaleria i el turisme, un dels motors econòmics, li està costant trobar personal. Hi ha hagut algun empresari que ha hagut de tancar el negoci per falta de treballadors.

Té alguna solució aquest problema?
La solució és una estreta col·laboració publicoprivada, perquè es vegi clarament quines necessitats reals hi ha al país i com es poden solucionar, de manera que els principals sectors implicats hi puguin dir la seva.

Quins reptes té plantejats com a nova directora?
A banda dels joves, també m’agradaria apostar per la digitalització. De moment, ja estem en el programa d’Andorra Digital per a empreses. Per a nosaltres és rellevant, perquè ajuda les empreses petites. I com a Cambra també tenim deures a fer, així que ens hem posat a elaborar processos més digitals, perquè una organització de tants anys també s’ha de posar les piles.

Moltes empreses encara presenten mancances en l’àmbit de la digitalització?
Fem l’enquesta de maduresa digital, que enguany la tornarem a repetir i traurem els resultats d’aquí a poc, i sí que hi ha certa mancança en aquest sentit. Hi ha un desconeixement del que es pot arribar a fer, i sobretot quin cost té, i això crea un respecte. Per això el programa està ben dirigit en tres fases. La primera és una anàlisi gratuïta per conèixer el grau de maduresa digital i et diu les pautes per on t’has d’enfocar. La segona és una consultoria ad hoc, pots triar l’empresa que vulguis, de manera que un cop tens el full de ruta, tens unes estratègies. I la tercera, uns crèdits tous per implementar el full de ruta.

Determinades empreses més petites o autònoms, potser els pot costar més, tot i els crèdits tous?
De fet, hi ha algunes empreses petites que ja ho han posat en pràctica, per exemple per crear la pàgina web o xarxes socials. Són diferents graus que s’adapten a l’estratègia de cada empresa.

A la Cambra, per sobre seu hi ha el president. Ja s’han organitzat?
El president és el president, i tenim bona relació i treballem plegats. Conjuntament amb el comitè, el president dirigeix les línies estratègiques i jo soc la persona que les ha de portar a terme.

Tenen clar l’espai de cadascun?
Sí, totalment, i el president és una persona accessible que et dirigeix encertadament les línies clares. En aquest sentit, volem seguir treballant en l’àmbit de les comissions en les quals hi ha el full de ruta que es va parlar en l’informe econòmic, una de les quals és l’energia. S’ha creat una comissió de l’energia perquè volem potenciar la inversió en el sector privat en aquest àmbit. També la comissió de la transformació digital, la de turisme i comerç, i la de l’encaix a Europa.

Hi ha certa confusió sobre el rol de la Cambra. Ho han detectat i ho pot aclarir?
Sí que ho hem detectat. Hi ha diferents associacions i és important que tinguem clar quin és el rol de la Cambra. Referent a això, hem creat una sèrie de píndoles informatives curtetes sobre què fem. Ara també sortiran els serveis a l’empresariat, perquè tinguin clar el rol i quines persones hi ha al darrere. I això és bo per estar més propers a ells i perquè s’entengui el nostre paper.

Si soc un autònom o un petit o gran empresari, de què em serveix la Cambra?
Tenim dos rols principals. Un és oferir serveis, com ara assessorament empresarial. Si tens qualsevol dubte de la teva empresa pots venir de forma gratuïta i t’orientarem i et podem explicar les ajudes que hi ha. A més, hi ha els programes de formacions, algunes a la Cambra o programes ad hoc a la teva empresa.

I tot això és gratuït?
És gratuït, excepte el cost del formador.

Es fan servir suficientment aquests serveis o els falta arribar a més gent?
Som coneguts, però sempre hi ha recorregut a fer. Hem de ser humils, i per això volem arribar a més gent i que entenguin el que fem. I pel que fa als serveis, no em vull oblidar els informes de conjuntura i l’informe econòmic. També som òrgan consultiu, i intentem aportar la nostra visió quan hi ha un projecte de llei.

Els fan cas?
Aportem la visió del sector i hi ha moments que sí i d’altres no.

Disposen d’un centre de resolució de conflictes que no acaba d’arrencar. Li fa falta un impuls?
Som una mica curtterministes. Creem un servei i volem que funcioni des del minut 1. No podem dir que no tingui èxit, ja que primer s’ha de donar a conèixer. Per mi, és un projecte maco de la Cambra per ajudar les pimes, en el sentit que qualsevol conflicte no té per què arribar a la Batllia. Potser si es fa una mediació a temps, pots trobar una solució.

Creu que pot acabar funcionant a mitjà termini?
Totalment. Hi ha la mediació o el peritatge, tot i que cal tenir en compte que les dues parts han d’estar d’acord.

En el peritatge fa poc van signar un acord amb Tolosa, juntament amb Justícia. Què volen aconseguir?
Hi ha pèrits molt especialitzats. Llavors si no els trobem aquí, podem accedir als de Catalunya i França per al centre de resolució de conflictes.

Com valoraria l’informe econòmic que van presentar fa un mes i mig tenint en compte la situació actual?
És una fita important de la Cambra. Primer, perquè es fan unes dades objectives econòmiques i posteriorment una anàlisi dels reptes de futur. Enguany hi havia deu reptes dins d’aquesta visió a 20-30 anys vista. Hi creiem molt, perquè és una visió estratègica amb aquest termini per saber on anem, però això no vol dir que deixem de fer coses a curt termini. Si saps cap on vas, podràs saber la capacitat real de les persones que hi vivim, de manera que podem solucionar moltes coses, sobretot amb fites específiques a cinc anys.

Quin model defensa la Cambra a 20-30 anys?
Això ho ha de marcar el Govern. La col·laboració publicoprivada hi ha de ser.

Al Comú d’Andorra la Vella no ha funcionat.
Aquí s’ha d’estudiar ben bé què va passar. En aquest cas no va funcionar, però la idea és que hi hagi aquesta estreta col·laboració entre tots els actors implicats.

Què s’aconseguirà amb això?
Que totes les necessitats es posin de manifest i poder trobar la millor solució.

És una bona solució per a l’habitatge el que està aportant la ministra Marsol?
El problema és que es vol solucionar a curt termini, i són solucions difícils a curt termini. Ha de ser una prioritat i la manifestació de l’altre dia va reflectir el neguit que hi ha a la societat civil. En aquest sentit, s’han de trobar solucions ja.

Però la llei Marsol va en la bona direcció?
Tot el que siguin polítiques d’accés a l’habitatge van en la bona direcció, però s’està veient que la societat clama perquè es facin més coses, així que tenim un problema real.

La manifestació pot provocar fer un gir?
Des del Govern deien que escoltarien la manifestació i que serien conscients del neguit que hi ha, així que han d’intentar trobar la millor solució escoltant totes les persones implicades.

Hi ha risc de conflicte social?
El neguit està al carrer i és importantíssim, és un reflex del que pensa la societat civil.

Canviant de tema. Com veuen l’estratègia negociadora del Govern respecte a l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE)?
No cal precipitar-se. Estem al final de les negociacions i hi ha temes rellevants que queden pendents, com les quotes o el sistema financer. De fet, quan vam anar a Brussel·les va ser per parlar de com és el país i posar de manifest que anem amb calma per tenir el temps suficient per poder estudiar-ho.

En què pot beneficiar o perjudicar les empreses?
Empreses ja en poden venir ara, això no canviarà. És important deixar-ho clar perquè alguns empresaris es confonen. El que cal és que l’acord ens aporti finançament i cooperació amb altres països d’Europa per tal que les nostres empreses siguin més competitives.

També podria afavorir una diversificació de l’economia?
Hi ha sectors que continuen sent troncals, tots els sabem, i l’acord ens hauria de dur la diversificació en innovació real.

Presenta algun risc?
En una negociació sempre cedeixes i hi ha pros i contres. El que és rellevant és que l’empresari entengui la negociació i quin benefici pot portar, perquè pugui prendre la millor decisió el dia del referèndum. En el nostre punt d’informació, l’empresari també ens pot fer veure certs detalls del seu sector perquè es puguin entendre. Així tenim informació en les dues direccions.

Al final, tampoc hi haurà un canvi significatiu?
Sí, però hem de tenir clar el que significa en l’àmbit empresarial i en cada sector.

Quins són aquests impactes?
Ho sabrem quan tinguem l’acord signat i sobretot quines oportunitats tindrem en l’àmbit dels programes.

En un informe, proposen un sistema per punts per atorgar la residència.
Fem documents de treball per fer alguna proposta constructiva amb l’objectiu d’ajudar el Govern que tingui eines per a la negociació. En aquest cas, es pretén que cada persona que entri al país tingui un sistema de punts en diferents categories, una de les quals pel certificat de penals.

Com valoraria la implementació de la Llei d’inversió estrangera?
És una llei important per al país i s’ha de continuar estudiant. De moment, encara no s’ha acabat d’implementar. S’ha manifestat el tema immobiliari, però encara falten moltes parts. Tant de bo fos una oportunitat per a la diversificació econòmica.

Cap on caldria dirigir aquesta diversificació?
Tot el que estigui relacionat amb la innovació és un puntal rellevant per analitzar. Andorra Business també està treballant altres sectors estratègics.

Parlen sovint del comerç com a sector clau. Com va la transformació?
Continua sent un dels puntals i s’ha de transformar, ja que els reptes de la globalització ens hi porten. Si el comerç pugués digitalitzar-se, seríem una mica més competitius. Per això el pla estratègic mira d’ajudar el sector.

Per últim, cal anar més enllà en les mesures per als autònoms o ja s’ha fet prou?
És un col·lectiu per al qual falta recorregut i per això els hem d’intentar ajudar al màxim i fer polítiques i col·laboracions, ja que representen una part rellevant del teixit empresarial.