Tal dia com avui, fa 20 anys la Unesco declarava la vall del Madriu-Perafita-Claror patrimoni de la humanitat com a paisatge cultural. Susanna Simon parla dels reptes que afronta aquest espai.


20 anys. Què representa?
L’1 de juliol del 2004 la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco com a paisatge cultural. La Unesco va considerar que la vall tenia un valor universal excepcional i que era patrimoni de tots. És a dir, que és en benefici de la humanitat i entre tots l’hem de cuidar i donar a conèixer.

Hi deu haver altres paisatges culturals patrimoni de la humanitat, en què es diferencia la vall del Madriu?
En un paisatge cultural, la definició és un paisatge natural que l’home ha intervingut i modificat. I és aquesta modificació la que és excepcional. Quan anem a les escoles, perquè ho entenguin parlo dels camps d’arròs a la Xina o les mines de plata del Japó. Són muntanyes, espais naturals, que l’home ha modificat per tal de poder treure’n un profit. Doncs la vall del Madriu és el mateix. Des del neolític fins al segle XX l’home ha modificat aquest paisatge per poder-ne treure un profit, ja sigui per l’agricultura, per la ramaderia, per la siderúrgia o per l’activitat hidroelèctrica, que són les quatre grans activitats. S’ha empedrat el camí, s’han fet feixes per poder-hi cultivar, s’han talat arbres, s’han fet preses pel que és l’activitat hidroelèctrica. S’han fet totes aquestes actuacions que han modificat el paisatge, i és aquesta modificació que la Unesco considera excepcional. Els nostres avantpassats van modificar-la, però sempre respectant el medi, era una manera natural d’intervenir a l’època. Quan la Unesco declara Patrimoni de la Humanitat mira que sigui autèntic i íntegre. És a dir, el paisatge que tenim avui no l’hem fet nosaltres, sinó que ens ha arribat d’aquesta manera. I això també és important quan la Unesco valida una candidatura.

Una de les riqueses d’aquesta vall és el paisatge modificat, però les activitats per les quals es va modificar tenen alguna particularitat?
No és el fet que l’activitat fos excepcional, perquè com he dit les quatre activitats bàsiques són l’agricultura, la ramaderia, l’explotació del bosc també com a subcategoria, la siderúrgia i l’activitat hidroelèctrica, i ja cap al segle XX el turisme. Cap d’aquestes activitats és excepcional en si. És la intervenció que han tingut sobre la vall. De fargues n’hi havia a molts llocs, però aquí hem tingut aquestes ruïnes. La siderúrgia va modificar el paisatge perquè es van construir carboneres, perquè es van talar arbres, perquè es va construir aquesta farga que quan va quedar petita se’n va construir una segona part, que és el martinet, i és veritat que la farga en si és molt peculiar i és un bé d’interès cultural dins d’un bé d’interès cultural, però no és això que ha fet que la vall fos declarada patrimoni, és el fet de tenir aquesta farga que ens ha arribat juntament amb aquestes petjades d’aquestes altres activitats.

Hem sabut preservar aquest paisatge, perquè les activitats no s’han mantingut.
Nosaltres estem dins la categoria de patrimoni material, realment el que s’ha catalogat és aquest paisatge visual, però aquí també s’inclou part de patrimoni immaterial, perquè sí que és veritat que el fet que s’hagi preservat la ramaderia, per exemple, que és una activitat tradicional, també va comptar. I després la pedra seca, que ara justament ha entrat a la llista del patrimoni material i nosaltres a la vall en tenim moltíssima. Aquestes activitats tradicionals també donen valor a la candidatura i avui a la vall del Madriu-Perafita-Claror.

Tenim una declaració de patrimoni de la humanitat, però igual que s’ha donat, es pot perdre. Què cal fer per no perdre-la?
La Unesco el que demana és que un cop es declara el bé es mantingui i no es perdin els valors, els elements que van fer que fos declarat patrimoni de la humanitat. Per part de la comissió de gestió de qualsevol bé l’objectiu és conservar-lo i alhora donar-lo a conèixer. I aquí és el gran repte de qualsevol bé patrimoni de la humanitat,  que és arribar a trobar aquest equilibri entre la preservació, la conservació i el manteniment d’aquest bé, tal com la Unesco el va declarar, i alhora donar-lo a conèixer, divulgar-lo. És patrimoni de la humanitat, és per a tota la humanitat i tothom l’ha de poder conèixer i gaudir, però que aquesta pressió turística no vagi en detriment de la conservació.

Que no passi com a...
El Machu Picchu per exemple, que també és un patrimoni de la humanitat i hem vist que ha arribat un punt on la pressió turística ha començat a malmetre tant el patrimoni natural com cultural, i ara s’està revertint i intentant trobar solucions.

Entenc que aquí estem lluny d’aquest extrem.
Estem molt lluny, però la idea és no arribar-hi mai. I agafar decisions abans d’arribar a extrems com el Machu Picchu. Estem lluny, però és veritat que controlem l’afluència, la capacitat de càrrega i mirem justament que ens mantinguem en aquests límits sostenibles per al patrimoni de la vall, tant natural com cultural.

Hi ha qui podria pensar que potser no s’ha fet prou, que en altres llocs quan s’ha tingut un bé patrimoni de la Unesco, és igual si material o immaterial, del tipus que sigui, n’han tret un profit, hi ha un moviment econòmic... Al Perú s’han passat de frenada, però... 
Nosaltres aquí, no és cap secret, que va costar, un cop es va declarar el bé, tenir aquesta comissió de gestió per començar a treballar. Tampoc és cap secret que des del moment que vam començar a treballar hem anat fent passos molt lents, però sempre s’ha anat endavant i penso que és el que hem de mantenir. Són quatre comuns que treballen alhora i el que s’ha estat fent són activitats al voltant de la vall del Madriu, amb aquesta visió divulgativa, de donar a conèixer els seus valors, el perquè va ser patrimoni de la humanitat. I això amb activitats de tot tipus perquè pugui ser a l’abast tant de grans com de petits, de gent que li agrada i que pot anar a muntanya i gent que no. Prova d’això són les activitats que hem treballat per aquest 20è aniversari, que són tan diverses com sortides de pedra seca sobre el territori, exposicions fotogràfiques, concerts, campus per a joves, tallers de música per a infants... Estem intentant apropar la vall i continuar amb aquesta feina que hem de fer de donar a conèixer la vall tant a visitants nacionals com internacionals.

Són quatre comuns, i un dels punts més conflictius és l’ordinació conjunta que s’havia de fer, que es va fer però que no es va arribar a aprovar i que ara sembla que es reprendrà... És realment necessària?
Hi ha punts, com per exemple l’acampada, que seria interessant que els quatre comuns dins del territori tinguessin la mateixa normativa. S’hi està treballant, hi ha una bona voluntat que això sigui així.

I des del punt de vista tècnic, accés rodat sí? O no? L’acampada sí o no?
La Unesco l’únic que demana és que es mantingui, que no es malmeti ni el patrimoni natural ni el patrimoni cultural. Després cada bé, en funció del perquè ha estat declarat, ha d’adoptar les mesures oportunes.