No hi va haver lloc per a les sorpreses. On n’hi ha hagut sempre en queda. L’Ezar, dirigit a la banda per Joseba Etxeberria i dissenyat per Santi Ezquerro, va fer bons els pronòstics i va endur-se la setena edició de l’Andorra Senior Cup en vèncer per 3 a 2 el Mandarina de Peníscola en una final emocionant. L’equip basc arribava al torneig amb l’etiqueta de favorit. No és estrany tenint en compte el nivell de la plantilla. La majoria dels seus integrants han jugat a Primera Divisió, com el porter Dani Aranzubia, el migcampista Pablo Orbaiz, l’acabat de retirar Carlos Gurpegui, Roberto Fresnedoso, Carles Domingo o Ígor Gabilondo. També hi van participar altres equips de renom, com el Numància, l’Olympique de Marsella i el Monkey Team, format per exjugadors internacionals de Portugal com Joao Pereira. Andorra hi va estar representada amb dos equips: els Veterans d’Andorra i el Carlemany Team, amb futbolistes de la talla d’Òscar Sonejee, Manolo Jiménez i Juli Sánchez, entre d’altres.
L’Ezar, amo i senyor de la pilota, va imposar la seva llei des del principi. Només havien passat dos minuts quan Jorge Pérez va inaugurar el marcador. L’extrem va culminar una gran jugada col·lectiva amb un gol a porta buida després de xutar al pal. L’equip de Joseba Etxeberria es trobava còmode a la gespa, amb possessions llargues, jugades al primer toc i filigranes que feien les delícies dels espectadors. Després de diverses aproximacions perilloses va arribar el 2 a 0. Óscar Arpón va deixar palesa la seva qualitat amb una subtil vaselina que va sorprendre Roca, porter del Mandarina. Un autèntic golàs que deixava el partit encarrilat. Lluny de relaxar-se, l’Ezar va seguir assetjant sense descans l’àrea rival, mentre que el Mandarina pràcticament no sortia del seu propi camp. Les ocasions s’anaven succeint però no arribava el gol. Fins que Ígor Gabilondo va inventar-se una jugada de fantasia per marcar la tercera diana del seu equip. L’exfutbolista de l’Athletic de Bilbao i la Reial Societat va rebre la pilota fora de l’àrea, va superar un rival amb un toc d’esperó –amb túnel inclòs– i va afusellar Roca amb un
xut potent i ajustat al pal esquerre.
Amb un 3 a 0 al marcador tot feia presagiar que la final estava vista per a sentència. Res més lluny de la realitat. El Mandarina va treure el seu amor propi quan tenia el partit més costa amunt. Amb un joc directe i transicions ràpides van posar en dificultats Dani Aranzubia, inèdit fins aleshores. El partit era bonic. Tots dos equips es divertien jugant. Fins i tot els porters pujaven a rematar els serveis de cantonada o buscaven sorprendre l’adversari amb un gol des de la seva pròpia àrea. Quan semblava que l’Ezar tornava a dominar l’enfrontament va arribar el gol del Mandarina. Masip va treure les teranyines de la porteria defensada per Aranzubia amb un xut sec. El porter basc només va poder seguir la trajectòria de l’esfèrica amb la mirada. Va fer l’estàtua. Els valencians creien en la remuntada i van llançar-se a l’atac. Quan faltaven dos minuts per al final, Gurpegui va refusar malament una pilota que va acabar al fons de la seva porteria. Tot i així, l’Ezar no es va posar nerviós, va saber administrar el gol de renda i es va endur un merescut triomf.
L’entrenador del conjunt basc, Joseba Etxeberria, es va mostrar satisfet per la victòria i també pel torneig: “Tenia ganes de tornar a posar-me unes vambes de futbol i trepitjar la gespa. Vaig ser jugador professional durant molts anys i encara tinc el cuquet competitiu. M’ha sorprès gratament l’organització del torneig pel que fa a les instal·lacions, el nivell dels equips i l’entorn natural. Si tot va bé l’any que ve tornarem a participar-hi.” Per la seva banda, l’exporter de l’Athletic de Bilbao, Deportivo de la Corunya i l’Atlètic de Madrid, Dani Aranzubia, va confessar que estava impacient per tornar a vestir-se de curt: “És el primer torneig que jugo des que vaig retirar-me. Trobava a faltar jugar a futbol amb els amics de sempre. Ha estat un cap de setmana fabulós.”
Xifres de rècord per a un torneig consolidat
La setena edició de l’Andorra Senior Cup ha estat un èxit en tots els nivells. En total hi han participat 30 equips procedents de cinc països diferents. Fins i tot en va venir un procedent de l’illa de Guadalupe. Això ha suposat 2.000 pernoctacions al Principat i 30 persones treballant. El camp d’Ordino, el Sant Ermengol i l’Estadi Nacional es van omplir d’aficionats durant tot el cap de setmana per veure velles glòries del futbol. “Tots els equips participants m’han fet saber que han gaudit de valent i s’han sentit com a casa. A banda de jugar a futbol han tingut l’oportunitat de fer turisme i visitar el país. A més, la meteorologia també ens ha acompanyat. Ha estat un cap de setmana rodó”, va assenyalar l’organitzador, Talín Puyalto. Pel que fa al creixement anual del torneig, l’exjugador de la secció de futbol sala de l’FC Andorra va reconèixer que encara hi ha marge de millora: “El torneig cada vegada està més consolidat al territori i té més equips inscrits. Això demostra que estem fent les coses bé. Hem de continuar treballant en aquest camí. Hi ha un nivell molt alt i s’hi poden veure grans partits de futbol. El nostre objectiu és continuar sent un torneig de referència de veterans. S’ha de cuidar fins al més mínim detall perquè segueixin confiant en l’Andorra Senior Cup.” L’any que ve, més i
millor.