Es planten i diuen prou. La Federació Andorrana de Rugbi (FAR) i el VPC Andorra ja no volen esperar més i volen recuperar, sí o sí, l’ús de l’Estadi Nacional. L’ens, amb Jean Marc Flaux (president), Albert Calvó (vicepresident) i David Ferré (tresorer) i el club amb Gerard Giménez (president) i Jeannot Martinho (vicepresident) es van reunir ahir a la tarda amb Xavier Espot (cap de Govern) i també Mònica Bonell (ministra d’Esports) i Alain Cabanes (secretari d’Estat d’Esports). Allà els van plantejar la seva decisió definitiva: volen tornar a l’Estadi Nacional després de tres anys amb un conveni que el 30 de juny arriba al seu final. Al primer any van compartir l’ús amb l’FC Andorra i després el club esportiu més antic del país, liderat als despatxos per Gerard Piqué, va tenir el terreny de joc amb exclusivitat arran del seu ascens a la Lliga Hypermotion, la segona divisió del futbol espanyo.
Ara la pilota –o l’oval– està a la taulada de Govern i en breu hi haurà una reunió a tres bandes amb la FAR, el VPC i l’FC Andorra. El projecte del nou estadi a la Borda Mateu encara l’esperen a Govern. “La nostra decisió és ferma. No hem vist cap pas per part de l’FC Andorra en aquest nou projecte que deien que anaven a presentar. Nosaltres volem pujar a segona i no podem estar esperant més”, va assegurar Gerard Giménez, president del VPC Andorra, que va valorar la reunió amb Xavier Espot. “Ens ha dit que ho entenia perfectament i ara a veure com reacciona l’FC Andorra. La nostra posició abans era de ‘mirem-ho’, i ara és, en un 99%, tornar a l’Estadi Nacional”, va dir Gerard Giménez.
L’objectiu del VPC Andorra és ascendir a divisió d’honor B espanyola. Actualment lidera la divisió d’honor catalana. Un ascens suposaria tocar el professionalisme i l’equip dirigit ara per ara per Dani Raya necessitarà més hores d’entrenament i de preparació dels partits. A més a més, el conveni d’ús de Prada de Moles d’Encamp també finalitza el 30 de juny. “La cònsol d’Encamp vol recuperar els clubs de la parròquia i no és compatible amb el nostre projecte. De fet, aquesta temporada ja ha compartit ús amb el Futbol Club Pas de la Casa i no només amb ells, sinó que també amb el segon equip del VPC, el primer equip femení, els juvenils, els cadets i els sub-14. “Amb l’FC Andorra nosaltres no hem parlat. Ells sí que van parlant, però no amb nosaltres. Ningú ens ha dit res. Ells el que han de fer és convèncer amb el seu nou projecte que encara no han presentat. Han tingut tres anys per poder-ho fer”, va manifestar Gerard Giménez.
L’FC Andorra, que va de disgust en disgust, tant a dintre del terreny de joc com a fora, necessita trobar una solució. Un nou estadi no es construeix en tan poc temps i la idea de jugar fora del país tornarà a sobrevolar l’entitat presidida per Ferran Vilaseca i liderada per l’exjugador del Barça, Gerard Piqué.
De moment, el rugbi ja ha donat el seu ultimàtum i aquesta vegada ho ha deixat ben clar: volen tornar a l’Estadi Nacional després de la finalització del conveni, que caduca el 30 de juny. De moment, l’FC Andorra ocupa la penúltima posició i també els sobrevola un possible descens a Primera RFEF.
Baixa el límit salarial tricolor
Els clubs de la Lliga Hypermotion, un total de 22, poden gastar 176,58 milions d’euros en salaris per als seus jugadors. Una xifra que es va veure reduïda de manera lleugera després del tancament del mercat d’hivern, ja que al setembre el sostre estava fixat en 179 milions d’euros. L’Elx es manté com l’equip que més pot invertir i l’FC Andorra passa de 7,690 milions d’euros del setembre als 6,524 del mes de febrer. Per tant, baixa un 15% el límit salarial tricolor.
Molt lluny queda la riquesa de la primera divisió, ja que en la màxima categoria del futbol espanyol es poden gastar 2.539 milions d’euros i els de segona, 176,58. A la Lliga Hypermotion l’Elx pot destinar 23,85 milions d’euros a pagar les nòmines als seus jugadors i també cos tècnic. Els de Sebastián Beccacece ocupen la vuitena posició, amb 41 punts. A l’Elx li segueix el Reial Valladolid, que lidera des dels despatxos Ronaldo Luís Nazário de Lima, i pot gastar 13,06 milions d’euros. Els dos clubs van militar la temporada passada a primera divisió. Els de Papá Pezzolano estan sisena posició, amb 42 punts.
El Límit de Cost de Plantilla Esportiva és el concepte que recull la quantitat màxima que cada equip de les dues màximes competicions espanyoles pot gastar-se en salaris destinats a jugadors, entrenador, segon tècnic i preparador físic, és a dir, la plantilla que s’inscriu. És la manera més fiable perquè hi hagi control econòmic per permetre als clubs ser solvents. En la plantilla s’inclouen les remuneracions salarials fixes i variable (siguin pagaments en diners o en espècies, com pot ser casa o pis, un cotxe o un viatge) les remuneracions per cessions dels drets d’imatge, l’amortització dels fitxatges, les quotes de la Seguretat Social, indemnitzacions per l’extinció dels contractes, primes col·lectives i despeses en concepte de les primes als representants.
En cas d’excedir el límit salarial marcat, LaLiga els obligarà a estalviar diners per corregir aquesta situació.