Entrevista a Dani Raya, entrenador del VPC Andorra

Per quins motius ha decidit renovar una temporada més com a tècnic del VPC?
Crec que el projecte que vam iniciar fa dos anys tenia la seva lògica i ara ja arriba a tenir un punt de continuïtat pel que ve que serà molt emocionant, molt positiu, i jugar a divisió d’honor B espanyola serà molt maco. Per tots aquests motius he dit que sí.

El sorprèn que el club no busqui un entrenador de fora per a aquest repte tan ambiciós com ja va fer, per exemple, amb Michael Broad o, en el seu dia, Bruce Hemara?
No sé si han contactat amb algú de fora del país. En tot cas han confiat en mi i jo confio en ells i en el meu cos tècnic. Ho tirarem endavant amb la mateixa il·lusió. Apostar per un de la casa li dona tot el sentit al projecte. També bona part dels jugadors són de la casa. No tindria cap mena de sentit fer ara canvis molt radicals perquè el projecte que hem fet ens ha portat fins aquí. El millor és donar una continuïtat en tots els sentits.

El repte de la divisió d’honor B espanyola ja és suficientment atractiu per a tots...
Sí. I és molt maco. Tenim ganes i crec que tothom s’hi implicarà més. Haurem de fer més canvis, com tenir més exigència, més professionalitat a nivell propi de cadascú. Ha de ser un nou punt de partida que no quedi aquí. El club està creixent moltíssim i tothom té ganes que passi l’estiu. 

Potser el secret ha estat que a divisió d’honor catalana s’ha posat una exigència d’equip de divisió d’honor B espanyola...
Des de l’any passat ja vam canviar moltes coses. Abans no s’entrenava prou o de la manera com nosaltres pensàvem. Nosaltres vam decidir canviar-ho i hem anat una mica per lliure, fent les coses que hem cregut independentment de la competició on estiguéssim. Potser és molt fàcil dir que el nivell era molt baix, però la manera de treballar d’aquests dos últims anys no s’ha vist mai aquí. Al final tot acaba pagant com fer tres entrenaments a la setmana, gimnàs o sessions de vídeo. I ara anirem a més. 

Gerard Giménez, president del VPC, va dir després d’assolir l’ascens que per a ell va ser un alleujament. Quina va ser la sensació de Dani Raya?
Va ser complir amb la tasca que ens van encomanar. La nostra missió era pujar. El primer any no vam poder als despatxos i va ser un cop molt dur i vam decidir tornar-ho a intentar per tornar-ho a fer. I ho hem aconseguit. Ens vam sentir més realitzats, i més amb el joc que hem fet. Hem millorat molt. 

Ha jugat contra equips de la Federació Francesa i contra equips de l’Espanyola. Hi ha molta diferència de nivell?
Trobo que és difícil comparar. D’entrada el reglament canvia. Per exemple, la melè s’empeny, que és un factor determinant. Els placatges són més lliures a Espanya. Llavors l’exigència física i rugbística d’un mateix equip és més que a França, perquè té un reglament més obert. Això sí, a França el nivell de tots els equips és més homogeni, però jo ara miro el nostre nivell i el club ha crescut molt des que estem a Espanya. Em pregunto... Què és millor per al VPC? Ho tinc clar. Jugar a Espanya. És el millor per al nostre club. 

El joc a França era més soterrani...
[Bufa]. Sí. Era més dur, en el sentit de les zones pròximes. Era gent més dura i a Espanya és més de jugar. El millor exemple és que a nivell de targetes rebem menys que quan estàvem a França. Són rugbis més diferents. 

Hi haurà molts canvis a la plantilla?
El nostre objectiu és continuar amb la gran majoria de jugadors d’aquest any. No volem fer una gran revolució, ja que aquests jugadors ens han portat fins aquí i crèiem en ells. Intentarem recuperar tots els jugadors andorrans que juguin fora. Farem incorporacions a  llocs necessaris i clau.

Quines són aquestes posicions que necessiten reforços?
Depèn de les baixes. Hem començat les reunions amb tots els jugadors de manera individual i a partir d’aquí pensarem en les incorporacions. Sigui com sigui, sí que necessitarem 100% segur un pilier i un segona línia. De les reunions fetes amb els jugadors actuals ningú ens ha dit que no vol seguir, tot i que no hem parlat encara amb tothom.

Com ha estat això de jugar partits a l’‘exili’?
Com a entrenador no m’ha afectat gens. Mentre juguem on entrenem ja m’està bé. A mi m’agrada Encamp perquè les mesures són molt amples. El sentiment de jugar a casa nostre l’hem fet igual. 

Què significarà tornar a l’Estadi Nacional?
S’ha de veure encara... Estem contents si és així. Allà tindrem gimnàs, graderies tapades... Fem un pas més d’infraestructura i d’equip, ja que necessitem més coses.

Es notarà molt el salt de categoria?
Els partits seran molt més físics i durs. Tindrem més derrotes. Estem fent la plantilla per ser ambiciosos. 

Mantenir-se o pujar?
Hi ha un pel mig. Per tant, intentar estar a mitja taula o taula alta. Hem de ser competitius. A mitja lliga veurem la realitat. En el nostre cos tècnic no entra la idea de jugar per no baixar.

L’estil de joc seguirà sent el mateix?
Sí. És amb l’estil que ens sentim més còmodes. El que ens agrada, però l’estil va lligat amb els jugadors que tenim. Jo sempre intento fer el que m’agradaria fer com a jugador. Hem de millorar al davant perquè serà molt dur. La idea és fer un rugbi atractiu.

La plantilla, com ha viscut la problemàtica del retorn a l’Estadi Nacional?
Una mica al marge, però sí que és una notícia diària i com que tots els jugadors són d’aquí ho veuen. També hi ha molta gent al darrere i molts nens que necessiten un lloc per entrenar i jugar. Hi havia incertesa.