D’anar pel pedregar i el pessimisme més absolut a pensar que tot és possible. És la mateixa plantilla que dirigia Natxo Lezkano. Encara que no ho sembli és la mateixa. De les set derrotes seguides i imatges preocupants a assolir tres triomfs consecutius en superar al Pavelló Toni Martí un equip d’Eurocup com el València Basket i un d’Eurolliga com el Baskonia. A més a més, es van imposar en la difícil pista del Dreamland Gran Canària. D’estar a tocar del descens i només salvats per tenir millor bàsquet average a allunyar-se de dues victòries de marge. Aire o oxigen. Sortida de l’UCI i a quatre victòries de l’objectiu quan falten 13 jornades, és a dir, la permanència. Un any més lluitant, lògicament, per obtenir la fita més lletja possible, però la salvació, ara per ara, és la gran realitat d’aquest club. I tot plegat, gràcies a Joan Plaza. Sant Joan. L’experimentat tècnic barceloní, de 61 anys, es nota que ja les ha viscut de tots els colors, tant a la Lliga ACB com a altres lligues europees. 
Va ser destituït el 24 de gener del 2024 de l’AEK Atenes i gairebé un any després va tornar a agafar una banqueta per substituir el destituït Natxo Lezkano. Amb l’entrenador de Portugalete hi havia Jerrick Harding i la resta. Tot el joc monopolitzat a la inspiració individual de l’escorta de Wichita. Molts dels jugadors oferint la seva pitjor versió. Alguns d’ells, fins i tot, no creien en el que feien. Això sí, les lesions van castigar massa Lezkano. Van ser la creu d’una plantilla que necessitava fer un reset a nivell mental i també esportiu i tàctic.
L’aposta del club va ser Joan Plaza. Aquesta vegada sí que va arribar un entrenador amb currículum i amb experiència. Dels millors que han passat pel club. Els seus resultats, els seus títols i els seus anteriors clubs l’avalen. Ja va lluitar per aconseguir la salvació amb el Reial Betis i ho va certificar amb èxit. 
Va debutar a la banqueta del BC MoraBanc amb derrota a la pista del Casademont Saragossa, però llavors ja es van veure les primeres pinzellades del canvi. De la dinàmica negativa es va passar, en un tancar i obrir d’ulls, a la dinàmica positiva. Primer es va guanyar al València Basket de Pedro Martínez. Els andorrans van arribar a guanyar de 27 amb un 41 a 14, però els valencians van reaccionar i van posar contra les cordes al BC MoraBanc. Un triple de Jerrick Harding van trencar la dinàmica negativa i després visita a la pista del Dreamland Gran Canària, organitzador de la Copa del Rei. Els de Jaka Lakovic van perdre després d’arribar a guanyar de 18 punts de diferència i els de Joan Plaza van vèncer per 94 a 106. I diumenge, triomf per 93 a 88 sobre el Baskonia de Pablo Laso. I en aquests tres partits demostració de joc coral, solidaritat defensiva, tots anant a una i posant cadascú la seva qualitat al servei de l’equip. Ara tots els jugadors se senten importants i han recuperat la seva millor versió. Hi ha d’altres que no calen que anotin i que es converteixen en el rei dels intangibles. Tots han decidit baixar al fang i tots també estan amb la fletxa  de la confiança cap a dalt. És cert que Jerrick Harding és el líder anotador, però també que Shannon Evans II ja entén que ha de jugar amb equip. Ben Lammers és el líder del joc interior i Sekou Doumbouya i Kyle Kuric se senten peces vitals de la plantilla. El primer va ser molt criticat pel seu joc anàrquic i el segon ja no s’està mostrant tant irregular. A més a més, l’aler Stan Okoye ha ressuscitat. Com va dir Joan Plaza: “Les 22 assistències volen dir que l’equip s’estima”. Potser faltava que als jugadors els estimessin i que algú cregués en ells de manera cega. Hi ha marge de millora i així mateix ho va avisar Joan Plaza. No hi havia plantilla com per estar tan a baix de la classificació, però Lezkano no va ser capaç d’encertar la tecla, tot i que Plaza ho ha aconseguit només arribar. 
I queden 13 jornades per acabar la Lliga ACB. Només 13 partits. Els de Joan Plaza visita dissabte (20.45 hores) al Río Breogán de Lugo. Els de Luis Casimiro, que va arribar per substituir el destituït Veljko Mrsic. Els dos equips tenen el mateix balanç de victòries (8 victòries i 13 derrotes). Els altres perseguidors tenen dues victòries menys: Hiopos Lleida, Coviran Granada i Bàsquet Girona. Hi ha marge d’error, però 13 partits és un món per aconseguir arribar a les 12 victòries que donarien la permanència. 
El proper partit al Pavelló Toni Martí serà el 16 de març contra el Barça de Peñarrroya. Una bona oportunitat per continuar amb la ratxa victoriosa com a local des de l’arribada de Plaza. El cop d’efecte del tècnic barceloní és una realitat i ara per fi  la plantilla creu en el que fa. Sant Joan està fent el que un bon entrenador ha de fer, és a dir, treure el millor rendiment dels jugadors que té.