El BC MoraBanc Andorra va sumar ahir la novena derrota de la temporada al Bilbao Arena, una derrota dura no tant pel resultat final, després de maquillar al tram final el marcador, sinó per la pobra imatge competitiva que van donar els de Natxo Lezcano en un matx on el Surne Bilbao, sense fer res extraordinari, es va trobar amb una còmoda victòria.

El partit va arrencar igualat amb intercanvi de cistelles i amb avantatges mínims per als dos equips, que s’anaven alternant en l’electrònic. Sense un dominador clar, i més aviat poc encert de cara a la cistella, es va arribar al final dels primers deu minuts amb un pírric 19-17 en el marcador, favorable als de Jaume Ponsarnau, que van anar de menys a la inversa dels tricolors.

I és que els de Lezkano van fer un segon quart per oblidar. Amb una defensa tova, concedint segones i terceres jugades als bascos, lents i amb un atac sense idees i amb pèrdues absurdes de pilota. Una situació, però, que sortosament, el Bilbao no va acabar d’aprofitar del tot i malgrat anar obrint forat de mica en mica al marcador no va trencar el partit. Així, dos triples gairebé consecutius de Dragic situaven el 31-23 a l’electrònic, fet que va obligar Lezkano a aturar el partit. El temps mort no va tenir els efectes desitjables i malgrat una ràpida transició amb cistella fàcil de Chougkak a la represa, Hlinson i Pantzar, aprofitant dues errades defensives i l’enèsima pèrdua de pilota dels andorrans, van estirar el marcador fins al 40-29, la màxima diferència fins aleshores a 34 segons per al final.

Una cistella de Bassas va posar el 40-31 amb què es va arribar al descans i va tancar uns vint minuts realment dolents, on els andorrans van anotar només un dels catorze triples que van intentar.

Lluny de millorar, el pas per vestidors va adormir més els de Lezkano, que van arrencar el tercer període amb un parcial d’11-0 en contra i van deixar escapar el Bilbao fins al 51-31 en el marcador en només tres minuts de joc.

Temps mort obligat del tècnic tricolor i esbroncada a uns jugadors que van sortir al parquet amb una alarmant manca d’intensitat i de concentració. Una cistella de Lammers va trencar el parcial dels bascos i quatre punts consecutius de Harding van fer que Ponsarnau aturés novament el partit per mirar d’evitar cap tipus de relaxió dels seus jugadors, que van reduir una marxa i es van dedicar a administrar els vint punts d’avantatge.

En aquell moment va aparèixer Doumbouya, que va treure l’orgull i es va carregar l’equip a l’esquena per anar retallant de mica en mica les diferències en el marcador i donar esperances de remuntada als andorrans davant els dubtes dels homes de Ponsarnau, que segurament van donar el partit per guanyat massa aviat. Un triple d’Evans, amb revisió inclosa, tancava el tercer període amb els tricolors a deu punts dels bascos (62-52) i amb deu minuts encara al davant per mirar de culminar la remuntada.

I per un moment va semblar que sí, que malgrat haver llençat el partit els de Lezkano, ferits en el seu orgull, serien capaços de capgirar el partit contra un rival directe que va saber aprofitar les desconnexions dels andorrans. Harding i Lammers, primer, i el primer i Doumbouya, després, acostaven els tricolors a només sis punts (66-60) encara amb cinc minuts per jugar-se i entre el run-run dels més de 8.000 espectadors que estaven al Bilbao Arena i veien com perillava la tercera victòria consecutiva del seu equip.

Amb tot, cinc punts seguits de Gielo i especialment dos triples de Dragic a les acaballes del matx van deixar sentenciat l’enfrontament a 1.27 pel final amb un 79-66 a l’electrònic ja gairebé impossible de remuntar i menys tenint en compte el desencert dels de Lezkano des de la línia de tres punts, d’on únicament van convertir tres dels vint-i-dos triples que van llençar. Ja amb tot decidit va aparèixer Evans per ajustar una mica més el marcador i situar l’enganyós 82-74 final per com va anar el matx.