Els petits també fan passos de gegant. L’Inter Club Escaldes continua amb la seva progressió i ahir es va classificar per disputar la final de la Ronda Prèvia de la Champions League en superar per 0 a 1 l’HB Tórshavn, el campió de lliga de les Illes Fèroe, amb un gol del jugador de Coll de Nargó, Jordi Betriu. Aquesta és la segona vegada que un club andorrà jugarà la final d'aquesta ronda prèvia ja que el primer va ser l'FC Santa Coloma al 2019 en desfer-se a les semifinals del Tre Penne de San Marino amb un gol de l'asturià Camochu. A més a més aquest era el segon partit del club escaldenc en la màxima competició europea de clubs. Primer contra el Drita, campió de la lliga de Kosovo el curs passat, però l’Inter va perdre aquell partit i el segon va ser ahir contra l’HB Tórshavn. Divendres, els d’Albert Lopo s’enfrontaran a la final a Elbasan (Albània) al Prishtina, el vigent campió de la competició domèstica kosovar. L’equip que guanyi es classificarà per a la següent ronda, on els espera el campió hongarès, el Ferencvaros. A qui perdi li espera una eliminatòria de la UEFA Conference League
 
LOPO, A LA CHAMPIONS
Albert Lopo va jugar el seu últim partit en competició europea el 18 de febrer del 2009. Va ser a l’Aalborg Portland Park. Ell era un fix de Miguel Ángel Lotina al Deportivo de la Corunya. Aquell partit va acabar amb 3 a 0 favorable per l’Aalborg danès. Lopo va rebre targeta groga i al partit de tornada no va ser convocat. Ja han passat 12 anys. De defensa central, formant parella amb el portuguès Zé Castro, a entrenador del campió de la lliga andorrana, l’Inter Club Escaldes. La seva primera experiència a una banqueta sènior va ser ahir amb les semifinals de la ronda prèvia de la Champions League. De Dinamarca a Albània. D’Aalborg a Durrës. De jugar 14 partits de la UEFA i dos de l’Intertoto com a jugador, a debutar a la màxima competició europea de clubs com a tècnic.
 
L’Inter Club Escaldes, amb moltes baixes per lesió, es va enfrontar ahir al campió de les Illes Fèroe: l’HB Tórshavn. Els de Lopo van donar el primer avís només començar el partit amb un xut des de fora de l’àrea de Gerard Hulk Artigas. L’exdavanter de l’AE Prat va provar amb una voleia en recollir un refús defensiu, però la pilota va sortir desviada. Els de Jonas dal Andersen van començar a dominar territorialment i van crear perill en jugades de pilota aturada.
 
Especialment amb un xut del central Bartal Wardum des del punt de penal per sobre del travesser i amb un remat de cap també del mateix defensa central a la sortida d’un córner que va marxar a fora. Les dues millors ocasions de l’HB Tórshavn van arribar en un minut amb un xut de Hedin Hansen que va aturar José Antonio i una jugada individual de René Joensen, que quan es va quedar tot sol no va saber encertar entre pals. 
 
L’inici de la represa va comptar amb una oportunitat de Jakobsen, tot i així, el seu xut des de la frontal va sortir per sobre del travesser. Al minut 61, els d’Albert Lopo van marcar l’únic gol del partit i va ser amb una boleia de Jordi Betriu després de recollir un refús a la frontal de l’àrea. El xut va sorprendre el porter internacional d’Illes Fèroe, Gestsson. 
 
Els escaldencs van jugar un partit molt sobri en defensa i l’HB Tórshavn no va crear quasi perill. Lopo va donar entrada a Ilde Lima, Ludo i també als nouvinguts Joel Paredes i Gomis. Al minut 90 la va tenir el serbi  Radosavljevic, però el seu remat també va sortir fregant el pal. Després de la gesta de l’FC Santa Coloma contra el Banants armeni es passa al gol de Jordi Betriu. Històries del futbol andorrà. Històries de petits fent passos de gegant. Ara ja toca pensar en el Prishtina, que va superar per 0 a 2 el campió de San Marino, el Folgore-Falciano. Divendres, a les 20 hores, a Elbasan. Tocarà fer un nou pas de gegant d’un petit? Chi lo sa...
 

‘Football is for the fans’

L’Estadi Niko Dovana de Durrës, anteriorment era conegut com a Lokomotiv, va ser inaugurat el 1967. És la casa del Teuta Durrës. És evident que no és Wembley, l’Allianz Arena, el Do Dragao o el Da Luz, per dir alguns dels que van acollir finals de la Champions. La final entre City i Chelsea es va jugar el 29 de maig i quasi un mes després es va jugar l’altra Champions. La ronda prèvia dels modestos. Aquestes dues semifinals, amb protagonisme andorrà amb l’Inter, s’havien de jugar a Illes Fèroe, però la Covid-19 va fer la guitza i es van desplaçar a Albània. A Durrës i a Elbasan. Dels luxes es va passar ahir a la modèstia. El Niko Dovana va rebre els jugadors amb un cavall a l’exterior, una pista d’atletisme de sorra i mostrant que aquí tampoc estem tan malament. Riure per no plorar. Com és allò de football is for the fans. Doncs això.

 

FITXA TÈCNICA

HB TÓRSHAVN: Gestsson, Mikkelsen (Radosavljevic, 88'), Wardum (Sorensen, 88'), Hördur Askham, Johansen, Przybylski (Samuelsen, 84'), Hedin Hansen, René Joensen, Hilmar Jakobsen, Dahl i Justinussen (Paetur Petersen, 66').

INTER CLUB ESCALDES: José Antonio, Adrià Gallego, Emili García, Fede Bessone, Iván De Nova, Pau Bosch, Sergio Moreno (Ilde Lima, 84'), Jordi Roca (Gomis, 61'), Jordi Betriu ('Ludo', 74'), Genís Soldevila (Joel Paredes, 84') i Gerard 'Hulk' Artigas.

ÀRBITRE: Joonas Jaanovits (Estònia). No va mostrar cap targeta.

GOL: 0-1 Jordi Betriu (61').

LLOC: Niko Dovana Stadium de Durrës (Albània). Sense espectadors.