Era una aposta gairebé personal de l’arqueòleg Gerard Remolins. Hi havia embarcat el CSIC espanyol, i l’objectiu era exhumar-hi evidències de presència humana en el període de transició de les comunitats de caçadors-recol·lectors del Paleolític als agricultors del Neolític, posem que fa entre 10.000 i 12.000 anys.

La hipòtesi era prometedora: la Canya dels Pujals és una cavitat càrstica –és a dir, excavada per l’aigua en roca calcària– que es troba a escassos 200 metres de la balma de la Margineda, el jaciment estrella del període i on les campanyes d’excavacions que s’hi van dur a terme entre el 1979 i el 1991 van documentar-hi les evidències de poblament humà més antigues d’aquesta banda dels Pirineus: per la proximitat a la balma, pel fet que es tracta d’una de les escasses coves que hi ha a Andorra, diu Remolins, i també perquè consta que Pere Canturri hi va localitzar una fulla de sílex, “vam considerar especialment oportú practicar-hi un sondeig.”

La campanya l’ha dirigit l’arqueòleg espanyol Juan Francisco Gibaja, per compte del projecte del CSIC, que investiga aquest moment de transició al Mediterrani, i va tenir lloc del 15 al 23 d’agost. Les expectatives eren altes, i per això mateix els resultats han estat especialment decebedors, admet Remolins. Un primer sondeig no va donar cap resultat, en van acabar practicant un segon, van excavar en total una superfície de 12 metres quadrats, van baixar a un metre de profunditat fins al basament de la cova, i res: “Cap resta de presència prehistòrica, ni tan sols medieval, i molt menys fulles de sílex. Cosa raríssima perquè els humans tendim a deixar restes allà on passem”.

De fet, sí que hi han aparegut tres fragments ceràmics, tres, datats, però, al segle XVIII, coetanis per tant de la primera concessió documentada de la cova. Va ser el 1761 a un veí d’Aixovall perquè la fes servir per tancar-hi el ramat. També s’hi han exhumat, atenció, restes òssies d’un o més ossos que hi devien morir mentre hivernaven, i en un racó de la cova va aparèixer-hi un enllosat molt ben delimitat que amb tota probabilitat servia perquè el pastor hi parés el jaç. Interessant, sí, però molt lluny del rastre de presència humana en aquell moment decisiu de transició del Paleolític al Neolític, quan a més del canvi de mode de vida es va produir un procés de substitució de la població: agricultors i ramaders van ocupar el lloc de caçadors i recol·lectors.

Remolins dona la Canya dels Pujols per amortitzada, i la pregunta és òbvia: com pot ser que un jaciment tan prometedor hagi deparat resultats tan discrets? I de nou aquí cal recórrer a hipòtesis: la primera, que la morfologia de la cova hagi canviat de forma dràstica des del Paleolític. Probablement, especula, es trobava sobre un espadat, l’accés era més difícil i l’obertura era considerablement més estreta. Això, fins que al segle XVIII, quan es comença a explotar com a aixopluc per al bestiar, s’amplia l’accés i es neteja en profunditat el sòl de l’espai.

El cert, conclou, “és que pensàvem que hi trobaríem molts nivells que aportarien informació sobre aquest moment de la Prehistòria, però no ha sigut així. El projecte del CSIC continuarà endavant, però sense el jaciment de la Canya dels Pujols. Els investigadors espanyols aprofitaran per analitzar els materials recuperats trenta anys enrere a la balma, que ja són coneguts però que amb tècniques modernes poden aportar noves dades”.

Apareixen per sorpresa les restes d’un sondeig anterior
Dos anys enrere la Canya dels Pujols ja va saltar a la llum per la preocupant degradació del jaciment, amb els murs interiors plens de grafitis, per no parlar de les vies d’escalada que s’han obert a la roca. El Comú es va comprometre aleshores a intervenir, però el cert és que quan la setmana passada hi van pujar els arqueòlegs, les pintades continuaven al seu lloc. Sorprenentment, el jaciment no forma part de l’inventari de Patrimoni i fins ara no s’havia sondejat. Com a mínim, això és el que es creia fins que els arqueòlegs es van topar amb les restes perfectament identificables d’un sondeig del qual no queda registre enlloc. Remolins creu que podria ser coetani de l’excavació de la balma de la Margineda.