La cita amb el saig és avui a les 10 del matí, al número 81 de l’avinguda de Santa Coloma. Al 5è pis d’aquest immoble hi viuen els dos fills de Regina Pujol, que avui tenen 19 i 21 anys, i una neta de dos. És la llar familiar. O ho era, fins que una separació tumultuosa va acabar amb una batalla legal entre els cònjuges que s’ha allargat des del 2009, quan van iniciar els tràmits de separació. Entremig, i per evitar la creixent incomoditat que generava la convivència, Pujol va haver de claudicar, abandonar el pis familiar i mudar-se a Encamp, on exerceix com a professora a l’Escola Andorrana. Ell s’hi va quedar, tenien la custòdia compartida i els nens viuen una setmana amb l’un, la següent amb l’altre: “Amb la diferència que jo pagava un lloguer, ell, les despeses de comunitat i para de comptar i els nens cada vegada vivien més amb mi que no amb ell”.
Així van anar fent fins que una sentència va obligar l’excònjuge a marxar del pis. Pujol s’hi va tornar a instal·lar amb la condició que hi podrien viure fins que el fill petit, que aleshores tenia 16 anys, acabés d’estudiar. En algun moment del plet, aquesta condició es va reconvertir a instàncies del pare en un termini molt més taxatiu: haurien de marxar quan el noi complís la majoria d’edat. I com que ja l’ha complert, Pujol, els seus dos fills i la neta s’enfronten a l’amenaça de desnonament imminent, fixada per avui al matí. Ho diu sense embuts: “No demano res per mi perquè jo visc a Encamp. El que vull és que els meus fills es quedin a casa seva fins que aparegui un comprador i ens puguem repartir amb el meu ex els diners de la compravenda. Però ell no vol això. Vol fer-los fora de casa. No em cauen els anells per fer pública una situació que és absolutament injusta i que si empassa a mi, que soc andorrana i que fa 30 anys que soc funcionària, li pot passar a qualsevol. Perquè a sobre em reclama el lloguer d’aquests últims tres anys que he viscut aquí”. Existeix encara, admet, la posibilitat que els advocats arribin a un acord d’última hora: “Però per si de cas, vull que en quedi constància i que se sàpiga la injustícia que s’està a punt de cometre”.
