Dins l’era dels discursos sobre sostenibilitat, canvi climàtic o economia circular amanits amb les corresponents campanyes insertes dins un període convuls a causa de la pandèmia pot derivar en incongruències i contradiccions. Perquè malgrat el context actual es torna a prioritzar els missatges d’incitar al consum convulsiu especialment en aquestes dates festives. Així mateix es difumina en una relativització de l’essència de les tradicions autòctones i llurs efectes ja es copsen amb la consolidació del Haloween o l’anomenat Black Friday. I altrament ens endinsem novament en una lliure interpretació en la manera de concebre una de les festivitats més rellevants: el Nadal.
D’entrada, cal indicar que el punt de partida del calendari nadalenc fonamentat en la litúrgia catòlica és el primer diumenge d’advent. Amb l’inici de l’advent s’inicia un nou any litúrgic que significa temps de preparació i d’esperança per a l’adveniment de la vinguda del messies Jesús amb el missatge de salvació i d’esperança. El color verd del temps ordinari dels ornaments litúrgics és substituït pel morat i durant quatre setmanes es prepara una corona a l’altar amb quatre espelmes. Cada setmana se’n va encenent una fins que la llum de les quatre enceses culmina a la nit de Nadal amb la corresponent missa del Gall (24 de desembre). Mossèn Emili Villegas explica que la tradició de la corona prové de cultures precristianes del nord d’Europa que als segles IV i VI en els mesos de fred i foscor recollien branques i les posaven en forma de corona per encendre el foc com a senyal d’esperança en el bon temps. A Andorra se segueix aquest costum tot i que el mossèn recorda que no es tracta d’un signe litúrgic pròpiament i que no és obligatori col·locar-la ni beneir-la tot i ser recomanable.
Durant aquest temps les lectures de les misses van orientades en els missatges d’esperança i adveniment. Les esglésies a banda dels motius nadalencs allotgen el corresponent pessebre. Actualment, malgrat la proliferació de tendències a il·luminacions a gran escala s’obvia, en general, la temàtica religiosa i els pessebres estan en via d’extinció als espais públics tot i que al país per sort encara s’hi poden veure. El colofó final amb l’arribada de la Missa del Gall la nit de Nadal on el color litúrgic blanc denota la solemnitat de la festa més gran del cristianisme després de la Pasqua. Quan arriben les dotze de la nit el repic de les campanes dels campanars fan el toc de festivitat que es poden sentir en les diverses parròquies andorranes. Les nadales que d’antuvi eren a bastament conegudes són cantades a voltes amenitzades amb corals. També és tradició prendre coca, moscatell i xocolata calenta després de la missa malgrat que ara resta condicionada per la pandèmia.
Posteriorment al Nadal, dies rellevants com Sant Esteve (26 de desembre), el Sants Innocents (28 de desembre) i l’Epifania (6 de gener) amb les cavalcades de Ses Majestats tot i que condicionades per la Covid no els impedirà de fer la seva tasca amb les majors proteccions per a goig especialment dels infants. El Nadal litúrgic finalitza el dia de la Candelera (2 de febrer) quaranta dies després del Nadal en què es fa al·lusió a la presentació Jesús al temple. D’aquesta manera aquell dia a l’església com a mostra de llum s’encenen entre els fidels les candeles que es beneeixen. En aquest dia tradicionalment es desfà i guarda el pessebre.
Perquè més enllà de creences el Nadal és un període propici per a una reflexió interior on caldria no perdre la identitat en la nostra cultura que s’associa a una tradició familiar  i de comunitat i evitar submergir-nos en un no-retorn. Construir la felicitat interna i col·lectiva i enfocar el futur més enllà de les diferències. Cal orientar-nos des del respecte amb debat, confrontant idees però sense enfrontaments, rancúnies o odi. Espero i desitjo que en els pròxims temps siguem capaços de forjar l’esperit de solidaritat i convivència malgrat les disparitats pròpies de qualsevol societat. Que tingueu unes bones festes i molta salut.