És un efluvi inconfusible. Una fortor de calamar podrit, vísceres de peix i amoníac com la que experimenta el protagonista d’Aire fred de Lovecraft. Hi ha usuaris del transport públic amb aroma d’Eau de Mofeta. Agafar el clípol equival a esquivar els tentacles d’aquesta pudor tret que et vulguis menjar la radiació axil·lar sense filtres a través del nas.

Ens queixem de la contaminació acústica al bus, i amb tota la raó. Però si ens molesten els que parlen pel mòbil amb el mateix to que Mónica Naranjo cantant Sobreviviré, els que escolten Bigflo & Oli sense auriculars o els que col·loquen els peus sobre els seients, també ens hauríem de queixar d’aquells que et destrossen amb les emanacions sulfúriques de les seves aixelles. Ja no és qüestió d’higiene. Es tracta de solidaritat, perquè al pas que anem haurem de portar una bossa de Fritos Barbacoa per posar-hi el nas a dins en hores punta, o dur pomada de forense, com l’agent de l’FBI Candice Starling a la sèrie Starling.

A primera hora del matí i a la sortida de les escoles, tenen lloc onades de cossos en moviment. Entre rotondes, carrils dobles que es transformen en un de sol, furgonetes amb conductors de Super Thief Auto i ciclistes, el clípol fa importants batzegades sense previ avís. Sortosament els usuaris han desenvolupat una membrana que protegeix els òrgans interns de les acceleracions inesperades. 

Les mans es converteixen en una mena de ganxos per aferrar-nos a qualsevol objecte, per minúscul que sigui, i evitar d’aquesta manera la síndrome de la fuetada cervical, tot i que sempre hi ha el risc de col·lidir amb aquella padrina que s’aixeca cinc parades abans d’arribar a la seva i que aquell dia ha decidit canviar l'L1 pel Bus Exprés que, alguns cops, sembla l’autobús nocturn dels mags de Harry Potter.

És un ecosistema en el qual, a partir del moment en què valides la targeta, al costat del conductor, trenques tots els lligams amb el món real i t’endinses a terreny desconegut. Fins i tot, en algunes ocasions, al de la forta pudor. 

Aquest és un aspecte més rellevant en casos de cries de mamífer bípede de 13 a 16 anys que ha sortit d’una habitació que està a punt de ser declarada espai natural protegit per la Unesco, ja que les samarretes, els mitjons bruts i els calçotets tirats a terra han creat un microclima en el qual han començat a desenvolupar-se espècies encara no conegudes per la humanitat: segons un article publicat a la revista Nature a l’habitació d’un adolescent d’Andorra un equip de microbiòlegs del The Massachusetts Institute of Technology va aconseguir aïllar tres tipus de fongs patògens. A més, es van trobar amb una més gran concentració d’hormones per centímetre cúbic que en un programa de First Dates. 

Posar-se un desodorant són 30 segons i un canvi de dinàmica de les aixelles.