Fa 62 anys, un 20 de novembre de 1962, la Comissió de Turisme d’Escaldes-Engordany es va desplaçar a Barcelona per convidar el seu alcalde, Josep Maria de Porcioles, que a més era jutge d’apel·lacions al Principat, a les representacions del Pessebre Vivent d’Engordany.

El Pessebre Vivent, creat com un reclam turístic, implicava tota la comunitat, homes, dones, infants, d’Escaldes-Engordany. Es representava totes les tardes i algun vespre de l’1 de desembre fins al 2 de febrer, dia de la Candelera. L’aventura havia començat vuit anys abans, el 1955. Esteve Albert i Corp n’era el creador i director juntament amb l’escultor Josep Viladomat, en tant que assessor artístic, i de Josep Maria Pi Bastida, el meu avi, en tant que president de la Comissió de Turisme i del Pessebre Vivent.

Així durant dos mesos, any rere any, els pobles d’Escaldes i d’Engordany s’unien per a actuar. L’escenari era tot el poble i l’entorn d’Engordany, que estava poc urbanitzat i conservava l’essència i la puresa paisatgística adient per actuar a l’aire lliure en un espai força ampli. Els actors i actores eren, com ja s’ha comentat, els habitants, ja fos de manera individual o a través d’entitats culturals com l’esbart Santa Anna. Pagesos i pastors prestaven el bestiar, el poble prestava dalts de casa, palla, mobiliari, les dones d’Escaldes i d’Engordany cosien els vestits, les samarres i altres hàbits pels actors i actores. Era una festa per a tots.

Però ara amb perspectiva se sap que l’any 1962 van ser les darreres representacions d’aquest espectacle a mida natural que tanta comunió generava entre la població i que s’havia consolidat com un atractiu turístic important. I dic això perquè remenant papers per casa he trobat cinc ressenyes de diaris espanyols, El Noticiero Universal, El Correo Catalan, Solidaridad Nacional, Diario de Barcelona i La Vanguardia, que es fan ressò de la visita dels tres andorrans citats a l’alcalde per convidar-lo a Andorra a les representacions del Pessebre Vivent d’Engordany. I és justament l’any de la fi d’aquesta aventura.

Desconec si Josep Maria de Porcioles va respondre al convit i es va desplaçar per veure alguna de les darreres representacions del Pessebre Vivent. Però s’obren diversos interrogants.

En desplaçar-se a Barcelona el novembre de 1962, deu dies abans de l’inici de les representacions, la Comissió de Turisme d’Escaldes Engordany ja sabia que el Pessebre Vivent no continuaria? Esteve Albert explica en una entrevista l’any 1990 amb la Rosa Maria Sorribes que el Pessebre Vivent d’Engordany es va deixar de fer per desavinences amb personalitats del Quart d’Escaldes i persones del món de l’hostaleria. Pot ser que la Comissió de Turisme anés a Barcelona a convidar l’alcalde, per mirar de forçar la mà perquè aquest espectacle seguís vigent a Engordany en el futur? Ho desconec.

El que sé és que Esteve Albert va seguir promovent Pessebres Vivents en altres parròquies andorranes com a Encamp o Canillo i que la nostàlgia d’aquestes vivències de cultura popular per part dels habitants d’Escaldes Engordany encara perdura. En aquest sentit, fa deu anys, l’any 2014, el Comú va reprendre la iniciativa del Pessebre Vivent organitzat en un format més modest i amb una durada en el temps molt més acotada però amb un èxit assegurat. I avui en dia, segueix vigent després de quatre anys d’aturada per la pandèmia.