Fa molts dies, mesos i fins i tot anys, que penso a fer un article des d’aquest espai que em cedeix el diari Bon Dia un dimecres de cada tres. Però sempre acabo no escrivint-lo, em censuro, m’abstinc de fer-lo. La veu que des de dins del meu caparró em suggereix coses, en aquest cas em diu: "no et fotis en líos", i li faig cas.
L’article que no faré és un article sobre la llengua, matèria sensible als nostres pobles, massa sensible en alguns casos, i amb el meu currículum de defensor de la cultura i la llengua andorranes ja n'he sortit escaldat algunes vegades, quan he opinat sobre temes semblants, tot i que ja fa anys que no llegeixo els comentaris anònims i covards de la versió digital dels mitjans de comunicació de casa. Per això no el faré.
Ja no el vaig escriure quan va sortir la llei sobre la llengua oficial, ni quan es va especular amb les sancions que hi hauria i l’obligatorietat de saber dir quatre mots per atendre de cara al públic. Tampoc el vaig fer, i en tenia ganes, quan després d’aquestes notícies semblava que hi havia un repunt en l’atenció al públic en català, i al súper i en algun bar on sempre m’havien atès en castellà començaven a fer-ho en català, simpàticament, buscant la complicitat de qui sempre els havia parlat en llengua catalana. No tots els empleats, és clar, només els que ja abans eren més respectuosos i atents, i no em costava ajudar-los a millorar, tampoc aleshores vaig escriure un article sobre això, perquè ja se sap, millor no fotre's en embolics ni crear polèmiques, que després et titllen de catalufo.
Una vegada tenia un article que deia que per molt que ens esforcéssim costaria molt que la llengua vehicular a Andorra fos el català, perquè el castellà era la llengua amb la qual s’expressava el gruix del teixit social, fins i tot alguns treballadors públics del Govern i els comuns, que parlen espanyol entre ells i també de cara al públic. Aquest no el vaig escriure perquè aquí sí que tocaria os.
I aquests dies, amb la polèmica del venedor de creps també tenia ganes d’escriure’n un, però tampoc ho faré, perquè hauria de dir que utilitzar l’odi envers la nostra llengua per vendre creps deixa al descobert les mancances d’aquest individu i dels que hi van a comprar, i que els comentaris que ha fet dient que és andorrà però que no li agrada parlar català em fan explotar el cervell i em moria de ganes d’explicar-ho en un article, però no ho faré. No faré un article sobre el menyspreu a la nostra vulnerable llengua. Us imagineu un castellà de Castella la Manxa dient que no vol parlar castellà? Que prefereix parlar anglès i insultar els seus conciutadans dient-los: "Ah, que tú eres de los que defienden el castellano, ¿no?" Surrealista sota la meva manera de veure-ho. Però ja us he dit que no escriuré cap article sobre el greu problema que tenim amb el català i que si el Govern no comença a actuar d’ofici en aquests casos tan flagrants i espera que la gent que ens sentim menyspreada per parlar català a Andorra, denunciem, ho tenim clar. Sigui com sigui aquest article no el faré, que el faci un altre.
