Per la major part dels treballadors que ens dediquem al món de les biblioteques els valors ètics de la professió són inqüestionables. Tant és així que procurem que la nostra feina no es vegi afectada pel color del partit polític que ocupa la cadira, ni pels nostres credos particulars.  
En aquest sentit, llegia fa uns dies una notícia on un grup de funcionaris de l’Ajuntament de Burriana, a Castelló, demanava una rectificació pública al seu regidor de cultura, per les seves declaracions en contra dels tècnics de biblioteques de la localitat. Segons Jesús Albiol (VOX) aquests havien filtrat a la premsa la seva negativa a incorporar a la seva col·lecció d’audiovisuals algunes pel·lícules al·legant que el seu valor cultural era nul. Davant les crítiques rebudes, el regidor va defensar-se argumentant que no comprar-ho tot no significava censurar, i que no adquirir dues pel·lícules no perjudicava els usuaris perquè la majoria ja no disposaven de reproductors per mirar-les i segurament tots devien tenir Netflix a casa. Afegia també que els seus gustos personals no influïen a l’hora d’autoritzar les tries de materials, i que així hauria de ser també en el cas dels bibliotecaris, a no ser que es volguessin dedicar a la política. 
I vet aquí que el tal Albiol va decidir que el més correcte per justificar la seva subjectivitat a l’hora d’autoritzar adquisicions, era amenaçar d’obrir un expedient disciplinari al funcionari que havia incomplert la confidencialitat pactada al seu contracte i havia revelat secrets de l’administració, sobre l’adjudicació d’un concurs d’adquisicions de materials d’una biblioteca, que evidentment és informació pública. Sembla que també va sentir-se traït per la manca de consideració i respecte d’un treballador inferior cap al seu superior jeràrquic.
Evidentment, la veu dels bibliotecaris no ha trigat a sentir-se. En un comunicat enviat als mitjans de comunicació han ben informat al seu excel·lentíssim superior jeràrquic que el seu lloc de treball no depèn de la confiança que hagi dipositat en ells sinó que és fruit d’haver guanyat un concurs públic, i per tant no es tracta de personal de lliure designació com podria ser el seu cas. Pel que fa a la seva possible adhesió a un pensament polític concret li recorden que no hi ha cap llei que els ho impedeixi, però perquè es quedi més tranquil l’informen que cap d’ells milita en cap formació política.
I per pal·liar el desconeixement que el tal Jesús té de les lleis valencianes sobre biblioteques li recorden que la selecció de materials que ha de formar part de la col·lecció és cosa dels professionals bibliotecaris i es fan basant-se en criteris d’objectivitat, qualitat i pertinència, així com a possibles peticions que fan els mateixos usuaris. Això els permet mantenir una col·lecció equilibrada pel que fa a la diversitat ideològica i evita conflictes amb la població, incitant “discursos que inciten a l’odi i la violència”. Tals com el seu.