Era l’any 1996 i uns joves Hysteriofunk vam voler anar a Holanda a tocar. Holanda representava la llibertat en aquell moment. Ja havíem fet concerts a Catalunya i pensàvem que la nostra música també seria apreciada cap al nord. A l’agost, pocs mesos després del primer concert, el 16 de març a la Fira del disc de col·leccionista de Girona que organitzava en Jordi Tardà, enfilàvem amb una furgoneta atrotinada cap a Europa. No teníem ni idea del que l’aventura ens depararia, per això prèviament vam anar a l’oficina del Carnet Jove d’Andorra, que era el més europeu que teníem al país en aquell moment, els vam explicar el nostre objectiu i van decidir recolzar-nos de l’única manera que podien: ens van fer una carta, una mena de salconduit perquè allà on anéssim, busquéssim l’oficina del Carnet Jove perquè ens ajudessin a trobar concerts. França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda va ser la ruta i aquella carta ens donava certa seguretat, tot i que no la vam fer servir gaire, ja que els concerts sortien sols.
A nivell cultural, social i sobretot de joventut, la xarxa Carnet Jove ha integrat Andorra a Europa des de fa ja mínim tres dècades i en aquell moment va ser l’única xarxa que se’ns oferia per poder dur la nostra música a l’exterior.
A què ve la batalleta? Doncs ni més ni menys que per esbossar que l’acord amb la UE pot ajudar els artistes andorrans a canalitzar la seva obra cap al Vell Continent. A obrir les fronteres i fer conèixer el seu talent fora dels nostres 468 quilòmetres quadrats. I per què dic esbossar? Perquè la tasca d’explicar la té el M.I. Govern d’Andorra.
Malauradament ahir no vaig poder anar a la xerrada explicativa que es feia al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, ja que treballava fins molt tard, coses de l’ofici de músic, però estic segur que encara se’n faran molts més d’actes com aquest, i així ho espero, perquè ara mateix el sentiment que m’arriba del meu entorn és de por davant els canvis. La inevitable actitud conservacionista davant dels canvis, davant del desconegut.
És evident que els canvis fan por, però s’han d’afrontar amb valentia, si convé, i el que ens han d’explicar molt bé és per què convé a Andorra signar aquest acord amb la UE.
Tinc la sort de conèixer bé el Sr. Landry Riba, amb qui compartim la passió per la música, i hem parlat d’aquest acord de manera distesa i del seu desplegament en el món de les arts, i la veritat és que, ben portat, per les noves generacions d’artistes pot ser una molt bona eina per exportar el seu treball, entrar en programes culturals d’intercanvi com el Creative Europe, que té l’objectiu de facilitar la circulació de les obres i els agents culturals, un complement que casa perfectament amb els objectius del ministeri de cultura de professionalitzar el teixit cultural del nostre país.
Però bé, això és en el camp artístic, cal veure si el gran canvi convé en tots els altres sectors.
Sigui com sigui, cal explicar-ho bé.