L’altre dia vaig llegir un tuit en el qual es volia deixar palès que els espanyols criden més que la resta de nacionalitats, i això va obrir cert debat amb gent a favor i en contra de l’afirmació.
És cert que la meva sensació també era la mateixa, que els espanyols criden més que altres estrangers, i que quan vas de viatge és fàcil identificar-los pel volum de les seves veus i per l’escàndol que generen al seu voltant.
El fet que hi hagués gent que digués que això no era cert em va fer revisar a les xarxes, per veure si hi havia algun estudi al voltant d’aquest assumpte, i la veritat és que fent la cerca de: “Quines nacionalitats criden més quan parlen?” ja em sortia que els espanyols estan entre els més cridaners, juntament amb els germans mediterranis d’Itàlia, Grècia, i de l’altra riba de la mar, al Marroc i evidentment, això s’atribuïa al bon temps, al fet de viure més al carrer que els nòrdics i també al fet d’haver de conviure amb el soroll dels cotxes i el bullici típic dels pobles i les ciutats.
Els mercats setmanals a la plaça solen ser espais on demostrar la capacitat pulmonar que tenim, tant per vendre el gènere com per fer-li entendre al venedor quants grams de cansalada vols. Desconec la cultura nòrdica i no sé si ells també fan mercats al carrer, tot i que a França sí que en fan i solen ser un pèl més discrets que els veïns de baix.
La veritat és que sí que és cert que els veïns espanyols es fan notar més quan van en grup, però, heu vist un grup d’anglesos pels carrers de la costa catalana?
Els anglesos que duen l’estendard de la classe i són els paladins de l’educació, quan s’han begut dues gerres de cervesa i es treuen la cotilla de la inhibició, tot això els queda enrere i comencen els càntics, les conductes impròpies i els salts des del balcó.
L’any 2017 Madrid va ser considerada la sisena ciutat més sorollosa del món, només la guanyaven altres grans ciutats com Bombai, Calcuta, el Caire, Nova Delhi i Tòquio! Tòquio, la capital de la cultura zen, dels silenciosos i respectuosos japonesos. Això demostra que per molt que una ciutat sigui sorollosa, els seus habitants no tenen per què ser-ho, malgrat que s’hagin de comunicar a crits entre el soroll del trànsit rodat i els clàxons intimidants.
Què ho fa doncs que els mediterranis cridin tant? Jo me’n sento de mediterrani, però és cert que quan la gent es comunica amb un to de veu més alt del comte, m’ofèn una mica, i potser sí que es tracta d’un fet endèmic i característic de les regions més caloroses, com el to de pell més torradet o els cabells foscos, però m’agradaria pensar que aquesta característica és controlable, i que no pel fet d’haver nascut en un indret concret hagis d’esgolar-te per demanar al teu company de viatge qualsevol cosa.
Sigui com sigui, intenteu ser discrets, que sempre és millor passar desapercebut que no pas que et titllin de maleducat.
Bon estiu i no crideu gaire.